Qui és Josu Ternera: l'home que va ser ETA

Josu Ternera, detingut aquest dijous als Alps francesos, va ser la persona encarregada de llegir el comunicat que posava fi a ETA. Era el maig del 2018 i la gravació va donar algunes pistes perquè la policia espanyola, amb col·laboració amb la francesa, el pogués localitzar. Amb aquest epitafi de poc més de dos minuts, es posava fi a una història de 60 anys que ha comportat més de 800 morts, la majoria en democràcia.

El seu nom real és José Antonio Urrutikoetxea, i el comunicat el va llegir a Suïssa amb Soledad Iparragirre, Anboto, però la policia no sabia on localitzar-lo. Havia fugit d'Espanya el 2002. Llavors era diputat al Parlament basc per Euskal Herritarrok i la justícia l'havia citat a declarar com a imputat en l'atemptat comès a la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa el 1987. Un cotxe bomba va explotar amb 250 quilos d'amonal i va matar 11 persones -d'elles, 6 menors- i va provocar 88 ferits.

Josu Ternera ha estat un dels grans noms de la història d'ETA. Un símbol i un dirigent plenipotenciari de l'organització terrorista: responsable de l'aparell polític, de l'aparell internacional i de les finances.

Va néixer la nit de Nadal del 1950 i va ingressar a la banda terrorista el 68; encara no havia fet els 18 anys. El 71 es va refugiar a França i se'l va relacionar amb la compra d'explosius que haurien servit per a l'atemptat de Carrero Blanco, el desembre del 1973. El 1986, quan van detenir Domingu Iturbe, Txomin, es va convertir en el màxim dirigent de l'organització.

Josu Ternera als anys 80

El 1989 el van detenir a Baiona amb Elena Beloki, va ingressar a la presó i la justícia francesa el va entregar a Espanya 10 anys després. Tot i la seva condició de pres preventiu, el 1998 es va presentar a les eleccions amb Euskal Herritarrok i va sortir escollit diputat. En aquell moment, ETA havia declarat una treva indefinida després de signar el "pacte de Lizarra". El Parlament basc el va nomenar membre de la Comissió de Drets Humans, un nomenament que va aixecar molta polèmica. El 2000 va quedar en llibertat perquè ja havia complet la condemna a França.

El 2002 el Tribunal Suprem el va citar a declarar. Considerava que ETA estava sota les seves ordres quan es va fer esclatar la bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa, el 1987. Ternera va decidir no comparèixer i tornar a entrar a la clandestinitat.

Ha participat en totes les rondes de converses entre el govern espanyol i ETA. Amb les d'Alger, a finals dels 80, Ternera va ser nomenat pel grup com un dels tres presos amb capacitat de representació. El 2005 i 2006 va formar part de les rondes de negociacions amb el govern de Zapatero a Suïssa i a Noruega. També va pactar amb el PNB el 1998, en les converses que acabarien amb el pacte de Lizarra.