Qui era Àgata Badia, que va urbanitzar i posar nom a sis carrers i places de Barcelona

Barcelona ha estrenat aquesta setmana les noves plaques dels antics carrers de Santa Àgata, Santa Magdalena i Santa Rosa, al voltant de la plaça Trilla, al barri de Gràcia.

Uns carrers que ara porten el nom de tres dones de la mateixa família que han perdut el distintiu de "santes", però que han guanyat nom i cognom propis: Àgata Badia Puig-rodon, Magdalena E. Blanc i Rosa Puig-rodon Pla.

O almenys dues d'elles, perquè en un dels casos, el de Magdalena Escarabatxeras Blanc, s'ha substituït el primer cognom per la seva inicial davant l'oposició del veïnat a incloure'l sencer. El trobaven massa difícil de pronunciar i temien que se l'acabés coneixent com "el carrer de l'escarabat".

Àgata Badia va urbanitzar la zona a principis del segle XX

Àgata Badia Puig-rodon, Magdalena Escarabatxeras Blanc i Rosa Puig-rodon Pla van ser la vídua, la mare i la sogra d'Antoni Trilla, propietari dels terrenys de la plaça que porta el seu nom. També de la masia de Can Trilla --actualment catalogada com a bé cultural d'interès local-- i de totes les terres de conreu que hi havia a la zona a l'època.

Uns terrenys que va heretar Àgata Badia Puig-rodon, la seva vídua, que va ser qui realment va parcel·lar i urbanitzar una part de la propietat, a mitjans del segle XIX --entre el 1825 i el 1830--, perquè s'hi dissenyessin els actuals carrers del barri que envolten la plaça Trilla, a la part alta de Gran de Gràcia.

La masia de Can Trilla va ser la primera de les masies de la zona nord de Gràcia que transformava part dels seus terrenys en una zona edificable per a la ciutat.

També va ser ella qui va demanar que els carrers portessin el nom de la família: del seu marit --l'actual plaça de Trilla--, del seu pare --el carrer de Badia--, de la seva mare --que es va anomenar carrer de Santa Rosa--, de la seva sogra --el carrer de Santa Magdalena-- i del seu sogre --el carrer de Trilla--.

Nombrosos canvis de nom fins al nomenclàtor actual

Alguns dels carrers han viscut diversos canvis de nom fins a arribar al d'avui dia. L'actual carrer Astúries va ser primer el carrer Sant Antoni, dedicat al seu marit, ja que la plaça Trilla es va anomenar d'entrada de la Reina Amàlia, la regent a l'època.

Després se li va dir de Sant Antoni fins al 1936, quan se li va tornar a canviar el nom i se la va anomenar plaça de la Reina Cristina. No va ser fins a l'abdicació de la monarca quan rebé el nom definitiu de plaça Trilla.  

I els dos carrers dedicats a la seva mare i la seva sogra es van anomenar primer del comte de Villemur --el governador militar que va autoritzar la urbanització de la zona-- i Serra, per Pere Serra i Bosch, l'arquitecte que va fer el projecte.

Segons l'Ajuntament, en aquell moment la voluntat del consistori ja era dedicar el nom d'aquests carrers a les tres dones de la família, però com que llavors, asseguren, no es posava nom de dona a pràcticament cap via si no eren santes, es va emmascarar la seva identitat sota els títols de les patrones Santa Àgata, Santa Magdalena i Santa Rosa.

Per la regidora del districte, Laia Bonet, el canvi permet "recuperar la memòria" d'aquestes dones "invisibilitzades" i del seu llegat al barri:

"Avui recuperem una memòria que no hauríem d'haver perdut mai, així com el missatge que hi havia darrere la voluntat de denominar carrers amb noms de santes."

També la regidora de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil, ha reivindicat que les tres protagonistes hagin recuperat noms i cognoms, "independentment de les creences religioses": 

"Que les dones s'haguessin de convertir en santes per tenir un carrer explica part de la història."

Un canvi acompanyat de polèmica

El canvi de nom es va proposar oficialment a la Comissió del Nomenclàtor de Gràcia durant el mandat anterior i va ser aprovat tant pel plenari del districte com per la Ponència del Nomenclàtor de la ciutat el gener passat.

La petició inicial, però, va ser de la Taula de Memòria Històrica del districte i s'ha acabat materialitzant després d'anys de polèmica.

Primer, perquè el veïnat de l'antic carrer de Santa Magdalena es van oposar a incloure-hi el cognom sencer de Magdalena Escarabatxeras Blanc i van recollir firmes perquè l'Ajuntament no ho fes efectiu. Una petició a la qual el consistori es va avenir posant només la inicial del cognom de la mare d'Antoni Trilla.

Després, perquè alguns veïns consideraven que n'hi havia prou amb afegir, sota els noms de les plaques, una inscripció identificant a qui feien referència o explicar part de la història de la família Trilla en una placa, a la mateixa plaça. 

Però també per l'oposició d'un col·lectiu d'advocats cristians que van exigir al consistori que no tirés endavant la modificació. Al·legaven que esborrava la memòria històrica dels carrers i que anava contra la voluntat de l'hereva, Àgata Badia Puig-rodon, que en el seu moment havia acceptat el nom de les seves patrones o santes. 
 

Ni un de cada deu carrers té nom de dona

A Barcelona, només el 9% dels carrers de la ciutat tenen el nom de dones reals.

L'any passat, l'Ajuntament va ampliar la llista dedicant 16 carrers i places de la ciutat a dones lluitadores.

I aquest any, preveu incloure'n vuit més, segons es va decidir el juliol passat: dos espais a l'Eixample, que es dedicaran a la periodista Montserrat Minobis i la cantant d'òpera Concepció Callao, amb uns jardins al seu nom; tres al districte de Sant Andreu, on hi haurà el parc de Neus Català, el passatge de Pilar Santiago i els jardins d'Encarnació Colomina; i tres més a Sant Martí --els jardins d'Hilda Agostini, els jardins de Pepita i Elisa Úriz Pi i els jardins de Núria Pompeia.

Com en el cas de la família Trilla-Badia a Gràcia, a la ciutat hi ha desenes de carrers dedicats a dones que eren propietàries o hereves dels terrenys urbanitzats o família dels propietaris que els van parcel·lar i cedir al barri. En la majoria dels casos, però, no se les identifica perquè només hi consta el cognom.