El nou primer ministre francès, Michel Barnier (Reuters/Stephane De Sakutin)
El nou primer ministre francès, Michel Barnier (Reuters/Stephane De Sakutin)

Què suposa la tria de Barnier: l'estabilitat del govern francès, en mans de l'extrema dreta

Enllaç a altres textos de l'autor Joan Carles Peris, director i presentador del programa "Món"

Joan Carles Peris Farrés

Cap de la secció d'Internacional d'Informatius de TV3

@joancarlesperis
Actualitzat

El nomenament de Michel Barnier, un perfil clarament de dretes, com a primer ministre, és una nova aposta imprevista d'Emmanuel Macron que amenaça d'embolicar encara una mica més la troca política a França.

Molts sectors de l'opinió pública i de la política francesa critiquen que, després d'unes eleccions en què la força més votada va ser l'esquerra, l'escollit hagi estat un home que prové de la dreta tradicional. Macron no ha volgut donar l'oportunitat a un candidat amb el vistiplau del Nou Front Popular, davant la possibilitat que en resultés una cohabitació impossible, perquè plantejaria una esmena a la totalitat al macronisme.

La incapacitat de posar-se d'acord

Però l'esquerra, que viu moments d'indignació, que denuncia que se'ls ha robat la victòria i que sortirà al carrer per reivindicar-la, no pot oblidar que aquesta va ser insuficient i va quedar lluny de la majoria absoluta.

Només podia garantir l'estabilitat que reclamava el president -i que necessita el país- si hagués teixit aliances amb amplis sectors del centre i de la dreta. Però no hi ha hagut predisposició per part de ningú.

Les línies vermelles s'han mantingut: des del macronisme i la dreta que veta la presència al govern de La França Insubmisa, la principal força del bloc d'esquerres, i des del Nou Front Popular, que manté l'aplicació del seu programa com a punt innegociable.

Attal i Barnier encaixen en el traspàs de poders d'aquest dijous a Matignon
Attal i Barnier encaixen en el traspàs de poders d'aquest dijous a Matignon (Reuters/Stephane De Sakutin)

L'extrema dreta, clau en l'estabilitat

I davant aquest bloqueig, Macron hi ha tornat. Ha tornat a prendre la decisió més arriscada, que representa, de fet, posar l'estabilitat del govern en mans de l'extrema dreta. El president ha acabat nomenant el primer candidat que Marine Le Pen li ha dit que no vetaria, que no el faria caure en una moció de censura.

Però Jordan Bardella, el seu escuder, ja ha deixat clar que aquesta decisió és reversible si el programa, la composició o l'actuació del nou govern no els agrada.

França comença a passar una maroma estreta que es trencarà, possiblement, el juliol del 2025, quan ja es podran convocar noves eleccions legislatives.

S'ha acabat el cordó sanitari a l'extrema dreta

La decisió de Macron també representa el final, per si n'hi havia algun dubte, de qualsevol cordó sanitari a França contra l'extrema dreta.

L'afirmació pot semblar crua, però hi haurà govern gràcies al Reagrupament Nacional, que podrà exhibir, a més, uns aires de responsabilitat republicana que poden representar un pont de plata per a Marine Le Pen camí de l'Elisi, el 2027.

Difícilment es podrà argumentar, en una segona volta electoral, que cal vetar l'accés al poder d'una força política que ha facilitat l'estabilitat del govern.

Torna la vella política

El procés de relleu de primer ministre també ha posat en evidència un cert esgotament del projecte de Macron. En el càsting de candidats amb què ha treballat ja no hi havia els perfils nous, joves o renovadors que l'han acompanyat des que va arribar a l'Elisi.

Al contrari, representava un retorn a la vella política, a noms ja contrastats, la majoria d'ells bregats en els governs i les institucions des de fa molts anys. I Michel Barnier no n'és una excepció.

Barnier, un negociador sota la mirada d'Europa

El nou primer ministre té al davant una tasca complicada. Però segurament no tant com la negociació del Brexit, que ell va protagonitzar en nom de la Unió Europea. Tothom destaca la seva experiència i la seva capacitat negociadora, demostrada en aquell viacrucis que va culminar amb la sortida del Regne Unit sense que la Unió se n'hagi ressentit.

Ha estat quatre vegades ministre amb governs de dretes i dues, comissari europeu. De fet, les felicitacions més entusiastes li han arribat de Brussel·les i Frankfurt: Ursula von der Leyen, Charles Michel, Christine Lagarde, Roberta Metsola i altres càrrecs actuals o passats de les institucions europees han aplaudit el seu nomenament i li han desitjat sort en la nova funció.

El factor europeu no ha estat anecdòtic en la presa de decisió de Macron. França té un problema d'endeutament, que comença a preocupar Brussel·les, i amb el nomenament de Barnier s'envia un missatge de tranquil·litat, que ell mateix ha volgut subratllar en el breu discurs d'arribada a Matignon: "Cal dir la veritat sobre el deute financer", ha afirmat, alhora que es mostrava "partidari d'actuar, més que de parlar".

Ho ha dit en la cerimònia de traspàs de poder entre el primer ministre més jove de la història de la Cinquena República, Gabriel Attal, i el més vell, Michel Barnier. Attal s'ha lamentat que "la política francesa està malalta", constatant la incapacitat d'arribar a acords, com s'ha demostrat en aquesta transició.

Ha volgut ser optimista, dient que "té cura", si tothom està a l'altura del moment històric. Els pròxims mesos es veurà si els seus bons desitjos es tradueixen en un escenari menys convuls per a França.

Cerimònia de tràspas de poders al Palau de Matignon
Cerimònia de tràspas de poders al Palau de Matignon (Reuters/Stephane De Sakutin)

 

ARXIVAT A:
FrançaEmmanuel Macron
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut