Què sabem de la reducció de la jornada laboral acordada entre PSOE i Sumar

L'acord de govern entre PSOE i Sumar, signat aquest dimarts per Pedro Sánchez i Yolanda Díaz sense que encara s'hagi acordat la majoria que ha de fer possible la investidura del primer, preveu la reducció de la jornada laboral màxima legal des de les 40 hores actuals fins a les 37,5.

Després de la signatura de l'acord, la líder de Sumar ha proclamat que aquesta ha de ser la legislatura de "guanyar temps per a la vida". Això és el que sabem, a hores d'ara, d'aquesta reducció de la jornada.
 

Quin recorregut li queda a la jornada de 37,5 hores?

Per ara, l'acord entre PSOE i Sumar és només un anunci. Si acaba prosperant, la reducció de la jornada s'acabarà traduint en una llei, que caldrà veure quina tramitació tindrà i com es concretarà.
 

En quantes fases es faria la reducció de la jornada laboral?

La reducció que contemplen PSOE i Sumar és progressiva i es faria en dues fases. L'any 2024 passaria a ser de 38,5 hores setmanals i, l'any següent, baixaria fins a les 37,5.
 

Què passarà a partir del 2025?

Segons consta al document, a partir del 2025, s'ha de constituir una mesa amb els agents socials per avaluar els resultats de la mesura.

L'objectiu és continuar avançant en la reducció de la jornada legal "tenint en compte les característiques dels diversos sectors d'activitat, l'evolució de la productivitat i les circumstàncies econòmiques".

De fet, hi ha un compromís perquè sindicats i empresaris explorin la possibilitat d'arribar a les 35 hores setmanals.

La reducció afectaria els salaris?

La reducció de la jornada laboral no afectaria els salaris.

D'altra banda, en el capítol d'ocupació, l'acord entre PSOE i Sumar també recull el compromís d'apujar el salari mínim interprofessional (SMI) al llarg d'aquesta legislatura.

L'objectiu és garantir per llei, en l'Estatut dels Treballadors, que el salari mínim augmenti de manera compassada al 60% del salari mitjà.

On està fixada la jornada laboral de 40 hores?

La jornada màxima legal està establerta en 40 hores setmanals des de l'any 1983, quan es va modificar l'Estatut dels Treballadors, que fins aleshores preveia 43 hores en jornada partida i 42 hores en jornada continuada.

Quantes hores setmanals treballen en realitat els espanyols?

La jornada laboral efectiva dels treballadors espanyols és de 37,8 hores setmanals, segons les dades d'Eurostat corresponents a l'any 2022. De fet, la mitjana europea és de 37,5 hores setmanals, lleugerament per sota la jornada laboral espanyola.

De tota manera, via conveni, molts treballadors ja han baixat de les 40 hores setmanals sense reduir el salari. Els treballadors de les administracions i empreses públiques, per exemple, ja tenen la jornada de 37,5 hores setmanals.

Dels 3.110 convenis vigents el mes de setembre passat, n'hi ha 264 amb jornades de més de 40 hores setmanals, que afecten 334.484 treballadors. 168 convenis més, que agrupen un total de 433.579 treballadors, tenen pactades jornades laborals d'entre 39,5 i 40 hores setmanals.

El grup més nombrós, que inclou 4,8 milions de treballadors, té convenis amb jornades laborals d'entre 38,5 i 39,5 hores setmanals. Hi ha 2,8 milions de treballadors més que estan regits per convenis amb jornades laborals d'entre 37,5 i 38,5 hores setmanals.

Per últim, hi ha 964 convenis, que emparen 1,1 milions de treballadors, amb convenis amb jornades de menys de 37,5 hores setmanals.

Quines jornades laborals hi ha als altres països europeus?

Comparat amb altres països europeus, la jornada laboral efectiva dels treballadors espanyols se situa molt a prop de la mitjana europea.

Entre els estats del continent s'hi troben valors que van des de les 33,2 hores setmanals dels treballadors dels Països Baixos fins a jornades laborals que superen les 40 hores setmanals a llocs com Sèrbia, Grècia o Polònia.

Quins efectes té reduir la jornada laboral?

Les patronals alerten que una reducció de la jornada laboral pot impactar en la productivitat. En canvi, el PSOE i Sumar defensen que la mesura pot fer que l'augmenti.

Els dos partits posen l'exemple de França, que l'any 1998 va reduir la jornada laboral a 35 hores. Apunten que la mesura ha fet augmentar la productivitat i ha reduït l'atur.

S'ha reduït la jornada laboral a alguns llocs de l'Estat?

No es va arribar a concretar, però a la ciutat de València, l'anterior govern municipal va impulsar una prova pilot a la primavera per reduir la jornada laboral a 32 hores. Durant quatre setmanes, els treballadors van treballar quatre dies.

Les primeres conclusions, que es van conèixer la setmana passada, indiquen que va haver-hi millores en la salut, la ciutadania va fer més activitats culturals, va disminuir el trànsit i també la contaminació. D'altra banda, van baixar les vendes als comerços i va augmentar el consum d'alcohol.

Què hi diuen els sindicats?

Els sindicats majoritaris han aplaudit l'acord entre PSOE i Sumar. El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ho ha qualificat de "bona notícia", però ha demanat ser prudents fins a conèixer la lletra de l'acord. Sordo també ha apuntat que la negociació col·lectiva és l'àmbit adequat per discutir com es du a la pràctica en els diferents sectors.

Per la seva banda, el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, considera que l'acord és positiu, tot i que ha demanat que aquesta sigui la legislatura en què s'arribi a la jornada laboral de 35 hores. Per Álvarez, la reducció gradual de la jornada laboral és assumible pel sistema productiu i confia poder-ho pactar amb la CEOE.

Què n'opina la patronal?

L'acord per reduir la jornada laboral no ha estat tan ben vist a les patronals. En un comunicat conjunt, la CEOE, Cepyme i ATA s'han mostrat sorpresos perquè l'acord entre PSOE i Sumar "s'endinsi en qüestions pròpies del diàleg social", en el que qualifiquen de "conculcació del paper constitucional" de patronal i sindicats.

Les tres patronals defensen que cal explorar "noves fórmules de repartiment entre temps de feina i temps de descans o oci", però no com a conseqüència d'una "imposició legal, sinó mitjançant la negociació col·lectiva".

Foment ha rebutjat una reducció "generalitzada i per llei" de la jornada laboral i ha considerat que comportaria "costos addicionals per a les empreses, la contractació de més persones i més hores extraordinàries".

El director laboral de Foment, Javier Ibars, ha dit que no estan "en contra d'una reducció de la jornada laboral per principi", sinó que no estan d'acord que es vulgui fer "de manera uniforme" a tots els sectors.

La patronal catalana Pimec ha alertat que una reducció de la jornada laboral "pot impactar greument en la competitivitat de les pimes i les persones autònomes i, per tant, en el creixement econòmic i la generació de llocs de treball".

En un comunicat, la patronal "lamenta que s'hagi pactat aquesta prioritat per a la legislatura al marge del diàleg social i la negociació col·lectiva amb els agents socials".

Pel que fa a la Cecot, també ha alertat de "l'impacte negatiu" que creuen que pot tenir la reducció de la jornada laboral sobre la petita i mitjana empresa. La patronal creu que la mesura "no garanteix" un increment de la productivitat, però sí dels costos laborals de les empreses "en un moment d'inflació creixent i alentiment econòmic en alguns sectors clau".