Què queda per fer un cop superada aquesta sequera: "Més Besòs, menys Ter"
Tot i que la pitjor sequera els últims dos segles ha quedat enrere, el govern assegura que no canviarà la planificació i manté els projectes per aportar més de 300 hectòmetres d'aigua a Catalunya
No ha fet falta anar a resar a la Moreneta, com va fer el conseller Baltasar el 2008, però ha anat de ben poc. La gravetat de la sequera que ha afectat Catalunya entre 2020 i 2025 ha fet arribar a plantejar situacions extremes: en moments en què s'havia aplicat restriccions a bona part del país i en molts sectors productius, el govern ha arribat a plantejar la possibilitat d'instal·lar una dessaladora flotant al port de Barcelona o, fins i tot, de fer arribar aigua en vaixells des de Sagunt.
Aquests escenaris ja van quedar pràcticament descartats amb les pluges de la primavera del 2024 i, ara, després d'un març amb registres històrics de precipitacions, passen definitivament a la història. Sense restriccions a bona part del país, les reserves d'aigua donen ja no mesos, sinó anys de marge per planificar el futur.
Compte enrere per a la següent sequera
Les dades són irrefutables: quan acaba una sequera, comença el compte per a la següent. A Catalunya és així des de fa segles, i la intensitat i la freqüència dels períodes amb escassetat d'aigua no ha parat d'augmentar a conseqüència de la crisi climàtica.
Tot i que aquesta sequera ha estat gravíssima, hi ha hagut dos factors que han evitat escenaris encara més durs. En primer lloc, la consciència de la ciutadania. El consum domèstic d'aigua potable ha caigut dràsticament des de principis de segle. Les dades de la ciutat de Barcelona són prou aclaridores: es consumeix menys aigua en un període en què ha augmentat la població.
Aquest ha estat un factor essencial, perquè el consum domèstic és el segon més important pel que fa a l'aigua, tan sols per darrere dels usos agrícoles.
A banda d'això, la sequera del 2008 ha deixat una altra herència de la qual ara s'han collit els fruits: les instal·lacions de dessalinització i regeneració d'aigua.
Inaugurada el 2009, la dessalinitzadora d'aigua marina del Prat de Llobregat va passar anys en estat gairebé letàrgic, a l'espera que la seva aportació d'aigua (60 hectòmetres cúbics anuals) fos necessària. Aquest moment va arribar per etapes, fins que l'agost del 2022 es va posar a treballar, per primer cop, a plena capacitat. No ha deixat de fer-ho des d'aquell moment.
A aquesta planta, s'hi ha de sumar també les aportacions fetes des de la Tordera, així com les 23 estacions d'aigua regenerada repartides pel país. Tot aquest volum d'aigua (allò que el govern anomena "recursos no convencionals") ha donat una mica més de marge enmig d'un panorama duríssim, però hauria pogut ser més gran.
L'abril del 2008, el president de la Generalitat, José Montilla, va presentar al Parlament un informe dirigit al cap de l'oposició, Artur Mas, en què detallava la resposta de l'executiu a la sequera que vivia Catalunya. En aquest extens informe es detallava, entre altres, les obres que faria el govern per garantir l'abastiment d'aigua en el futur. I s'hi pronosticava que, el 2013, hi hauria 210 hectòmetres d'aigua dessalinitzada.
Les obres previstes (ampliació de la planta de la Tordera i construcció d'una nova a la Costa Sud) van quedar aparcades poc després, víctima de les retallades. Bona part de la llista d'actuacions torna a ser ara sobre la taula: són els deures que s'ha fixat el govern per als pròxims anys.
2.240 milions en obres
El pla, de fet, ja va arrancar durant la presidència de Pere Aragonès, i aquest any ja donarà fruits amb l'aportació de 31 hectòmetres d'aigua nous al sistema. En els pròxims mesos, es posarà en marxa l'estació d'aigua regenerada de Sant Feliu de Llobregat, s'ampliarà la potabilitzadora de la Trinitat i es perforaran nous pous a la de Sant Joan Despí. També entraran en funcionament les dessaladores de Roses i Empuriabrava i, al Priorat, es farà la connexió per portar aigua de l'Ebre al pantà de Guiamets.
En els anys següents, el pla d'actuacions anirà caient com una pluja fina: es crearan 10 noves plantes de regeneració, s'ampliarà la dessalinitzadora de la Tordera i se'n construirà una de nova al riu Foix. També hi haurà millores a la potabilitzadora del Ter i se'n farà una altra al Bon Pastor.
A Riudecanyes, es construirà una bassa per als regants, i es recuperaran pous en diverses conques.
Tot plegat, amb un pressupost total de 2.240 milions d'euros. L'objectiu, segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, és que les obres "permetin, algun dia proper, poder dir que Catalunya està lluny de l'amenaça de la sequera i que hem desacoblat la pluviometria del cicle de gestió de l'aigua". En altres paraules: deixar de dependre de la pluja per garantir l'abastiment d'aigua a la població.
"Més Besòs, menys Ter"
En un escenari en què Catalunya augmentarà de població i s'encamina cap als 9 milions d'habitants, l'equilibri territorial guanyarà pes en la gestió de l'aigua.
Per això, bona part de les actuacions tenen per objectiu garantir l'abastiment de Barcelona i l'àrea metropolitana. De retruc, es vol reduir la quantitat d'aigua que es desvia des del riu Ter cap a la capital catalana, tal com va acordar la Taula del Ter. De moment, aquest any va pel camí de presentar els registres més baixos en el que portem de segle. L'objectiu és que quedi per sota dels 90 hectòmetres cúbics.
La regeneració de l'aigua del Besòs, fins fa ben poc inservible, serà una peça clau per aquest objectiu. D'aquí a cinc anys, tota l'àrea Ter-Llobregat s'abastirà també amb l'aigua d'aquest riu, que es connectarà amb la del Llobregat en un nou sistema de canonades.
La fuita de Badalona, resolta 20 anys després
El camí per afrontar amb més garanties les pròximes sequeres encara té una altra pota: millorar l'eficiència de la xarxa. És a dir, minimitzar les fuites. Els últims mesos hem conegut casos de municipis on es perdia més de la meitat de l'aigua per forats a les canonades, i l'Agència Catalana de l'Aigua ha donat subvencions a més de 700 municipis perquè hi posin solució.
A més, Aigües Ter-Llobregat preveu resoldre l'any vinent la fuita d'una canonada de Badalona on es perd, des de fa 20 anys, dos litres per segon (180.000 cada dia).
No a la interconnexió de xarxes
En canvi, una altra gran obra queda ara aparcada: la interconnexió de xarxes o, dit d'una altra manera, el transvasament d'aigua de l'Ebre al sistema Ter-Llobregat.
La idea, que genera un gran rebuig a les Terres de l'Ebre, es va tornar a posar sobre la taula arran de la proposta de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua, a finals de 2023. Ara, però, el govern la descarta definitivament. En paraules de la consellera Paneque, "està fora de l'agenda"
Transparència i descontaminació
La llista és encara més llarga, perquè, a tot aquest entorn, s'hi afegeixen també les reivindicacions de les entitats ecologistes, com Aigua és Vida, que reclamen al govern més transparència en la gestió de l'aigua.
La seva pedra a la sabata és saber qui consumeix què: durant la sequera, s'han donat les dades genèriques, per municipis, però no per consumidors individuals. Les entitats asseguren que, sense aquestes dades, no es pot aplicar restriccions a qui més consumeix.
I encara un altre apunt: ara que els aqüífers han recuperat un bon nivell d'aigua i que moltes fonts seques tornen a rajar, es constata que en molts punts del país aquesta aigua no és apta per al consum.
Les dades són contundents: el 39,9% de la superfície de Catalunya està declarada com a vulnerable a la contaminació per nitrats d'origen agrícola. La meitat dels municipis del país, 466, tenen zones en aquest estat.
