Què passa a l'Equador: de l'assalt a la televisió a un esclat de violència sense precedents

L'Equador està immers en un esclat de violència sense precedents que ha portat el president del país, Daniel Noboa, a declarar l'estat d'excepció, el que implica desplegar les forces de seguretat per combatre el crim organitzat. També ha firmat el decret executiu declarant un "conflicte armat intern".

Ho fa després de diversos episodis violents després de la fuga de la presó de "Fito", el cap d'una de les bandes criminals més perilloses, o l'assalt d'un grup de delinqüents als estudis d'una televisió nacional mentre eren en directe. Noboa també ha ordenat a les Forces Armades executar operacions militars per neutralitzar diversos grups de crim organitzat a qui considera organitzacions terroristes. 

Aquestes són les claus de com s'ha arribat fins aquí:
 

Qui és 'Fito', el pres fugat líder de los Choneros?

José Adolfo Macías Villamar, de 44 anys, més conegut com a 'Fito', és el cap de la banda de Los Choneros. Es considera una de les bandes criminals més perilloses de l'Equador. Ara s'ha convertit també en l'home més buscat del país. Des del 2011 estava pres a la presó del Litoral de Guayaquil, on complia una condemna de 34 anys de presó per delinqüència, narcotràfic i assassinat. Però se n'ha fugat. La fuga de Fito ha sigut el detonant. 

El problema és que no està clar quan ni com ho va aconseguir. Segons la premsa local, diumenge, just abans que l'exèrcit anés a buscar-lo per traslladar-lo a una presó de màxima seguretat, el pres havia desaparegut. "La Policia, en conjunt amb les Forces Armades, s'han adonat de la no presència d'un dels interns que preval en aquest centre de rehabilitació social", informava el comandant de la Policia, César Zapata. Però ja era tard. La policia va trigar més de 15 hores només a reconèixer públicament els fets. 

Els Choneros provenen del poble de Chone, a la província de Manabí, a la costa i tenen una forta vinculació amb el Cartel de Sinaloa. Estan acusats de sicaris, narcotràfic, robatori i extorsió. Aquesta banda està vinculada a l'assassinat del polític Fernando Villavicencio, el passat agost, un dels vuit aspirants a presidir el país. De fet, Fito seria considerat el cervell de l'atac. 

Mentre 'Fito' es fugava, en paral·lel hi havia, com a mínim, greus motins en sis presons equatorianes. Diversos funcionaris i guàrdies han sigut ferits o morts. També s'ha fugat, entre una trentena de persones més, Fabricio Colón Pico, alias 'capitán Pico' - de Los Lobos, vinculada al Cartel Jalisco Nueva Generación-, acusat d'amenaçar d'assassinar la Fiscal General del país Diana Salazar. 

Què ha passat, després de la fuga de 'Fito'?

Poc després, aquest dimarts 9 de gener, encaputxats armats irrompien al canal de televisió TC, a la ciutat de Guayaquil a l'est de l'Equador, i durant una retransmissió en directe, prenien com a ostatges els seus treballadors. A les imatges, es veuen diversos homes tapats amb passamuntanyes i armats amb fusells i granades que mantenen a terra els empleats del canal, als quals exigeixen que demanin a la policia que es retiri del lloc. És un fet inèdit que marca un abans i un després. 

La Policia de l'Equador confirmava el desplegament del cos als voltants dels estudis de TC Televisió, i més tard evacuava alguns dels treballadors, així com de ferits. La policia va aconseguir recuperar el control de les instal·lacions i va detenir 13 persones. 

Després d'aquests fets, però, el caos s'ha estès pel país. Com a mínim vuit persones han mort i altres han resultat ferides a Guayaquil, que s'ha convertit en l'epicentre de la violència. Hi ha hagut robatoris, saquejos i tirotejos a diverses zones de la ciutat. També haurien mort dos policies a la ciutat de Nobol, a la província de Guayas. 

De fet, Guayaquil, la ciutat més gran del país, ha estat on s'han centrat la major part dels aldarulls. A part de l'assalt a la televisió també hi ha hagut enfrontaments en diversos hospitals i a la universitat. 

Què implica declarar l'estat d'excepció i reconèixer un "conflicte armat intern"?

L'anterior president, Guillermo Lasso, va aplicar l'estat d'excepció en 20 ocasions. No obstant això, l'actual president, Daniel Noboa, davant de la situació actual, ha anat un pas més enllà i ha reconegut que hi ha un "conflicte armat intern". Això implica autoritzar la mobilització total de l'Exèrcit i l'ús d'armes letals. 

La declaració de "conflicte armat intern" arriba l'endemà que Noboa instaurés l'estat d'excepció durant 60 dies i el toc de queda nocturn., després de la fuga de "Fito".

Noboa també ha identificat diversos grups del crim organitzat transnacional com a organitzacions terroristes. A partir d'ara, deixen de ser considerats "actors no estatals bel·ligerants" i s'ordena a les Forces Armades "executar operacions militars per neutralitzar" aquests grups. 

Aquesta és la llista: Águilas, ÁguilasKiller, Ak47, Caballeros Oscuros, ChoneKiller, Choneros, Covicheros, Cuartel de las Feas, Cubanos, Fatales, Gánster, Kater Piler, Lagartos, Latin Kings, Lobos, Los p.27, Los Tiburones, Mafia 18, Mafia Trébol, Patrones, R7, Tiguerones. 

Daniel Noboa, un ric empresari de 36 anys, va arribar al poder fa un parell de mesos. Així, la dreta equatoriana es mantenia al poder després d'una intensa segona volta de les presidencials. Ho feia en un context de greu crisi de seguretat i política després de l'assassinat de Villavicencio. "Comencem a treballar per reconstruir un país greument colpejat per la violència, la corrupció i l'odi", deia en el seu primer discurs després de saber-se guanyador. 

Per què ha augmentat un 800% els assassinats a l'Equador?

El caos actual arriba quan l'Equador viu una de les seves pitjor crisis de seguretat. El 2023 ha sigut l'any amb més homicidis registrats. De fet, es calcula que hi ha hagut, com a mínim, 7.800 homicidis, el que suposa un augment del 800% entre 2023 i el 2018, quan la xifra era de 994.

El còctel de crisi econòmica, la sobrepoblació a les presons i les lluites dins del món del narcotràfic han fet augmentar, i molt, la violència del crim organitzat.

A més, l'Equador s'ha convertit en un punt clau de les rutes de tràfic de cocaïna cap als Estats Units i Europa. Es calcula que l'any passat es van decomissar unes 220 tones de droga. A això s'hi suma que en els últims anys, a més, diverses bandes han acostat posicions amb càrtels de Mèxic i Colòmbia.

Human Rights Watch (HRW) denuncia que l'Equador ha de fer front un fort augment de delinqüència i violència de les bandes. "L'amuntegament i la manca de control estatal a les presons han permès als membres detinguts de les bandes cometre diverses matances".

Quina solució hi ha?

És difícil de preveure què passarà a hores d'ara. Però per la investigadora sènior del CIDOB, Anna Ayuso "l'extensió de la criminalitat no s'arregla amb la declaració de l'estat d'emergència". En declaracions a Catalunya Informació Ayuso ha dit que calen actuacions a llarg termini: "Això implica una reestructuració de les polítiques de seguretat del país". I això, explica, passa també per canviar la situació econòmica del país. "Cal un pacte de país i suport internacional", assegura. 

Noboa va arribar al poder prometent combatre el clima de violència. Per això, diu aquesta investigadora sènior del CIDOB, "si no és capaç de generar aliances i una política de consens al país, no se'n sortirà". Ayuso remarca la importància d'aplicar les mesures necessàries, ja que sinó, diu, "la reacció serà de més violència". Una gestió complicada en un país on un altre dels temes principals és la lluita contra la corrupció policial i de la judicatura. Això comporta, moltes vegades, que, a la pràctica, les bandes puguin actuar amb impunitat.

Des de Human Rights Watch, Juanita Goebertus, considera que "per fer front al crim organitzat, l'Equador necessita fer front a la seva capacitat de judicialització, controlar les presons i investigar la neteja d'actius i de corrupció". A més, es mostra escèptica davant la decisió de reconèixer un conflicte armat intern. Per ella caracteritzar un context d'aquesta manera "sempre ha de ser una decisió tècnica i basada en el dret humanitari internacional", ja que, en cas contrari, "es posen en risc els drets de la ciutadania". 

Però hi ha altres veus que apunten que una possible solució seria el que s'ha popularitzat com a 'mètode Bukele', al El Salvador. Cal tenir en compte que diversos organismes internacionals han subratllat la deriva autoritària del govern de Nayib Bukele. Els mètodes emprats en el que anomenen guerra contra el crim, que inclou l'estat d'excepció generalitzat, les detencions massives i els enfrontaments amb els poders de l'estat, en són el motiu. El periodista salvadorenc Juan Martínez, que ha investigat amb profunditat les bandes criminals, alerta que el preu que està pagant el Salvador per la seva seguretat és massa alt.