Què passa a Haití? El primer ministre, en el punt de mira de Jimmy "Barbacoa"

Les bandes armades exigeixen la dimissió d'Ariel Henry, que ha pactat el desplegament de 1.000 policies kenyans

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Joan Roura

Periodista de la secció d'Internacional de TV3

@joanrourav
Actualitzat

Haití és un estat fallit, no té govern i el primer ministre sortint, Ariel Henry, està obertament en el punt de mira de les bandes armades que controlen almenys el 80% de la capital, Port-au-Prince.

Fora de mandat, les organitzacions criminals li exigeixen que abandoni el càrrec. Només té el suport dels Estats Units.

L'últim cop de força l'han fet aquest cap de setmana amb un doble assalt a presons per alliberar correligionaris. El més important, al principal penal de la capital, on estaven tancats més de 3.600 reclusos, en un espai per a 700 interns.


La llei de la jungla

Port-au-Prince té una població similar a la de Barcelona, per sobre del milió d'habitants. Els serveis públics fa anys que han deixat de funcionar i el mateix Ajuntament és en una terra de ningú, on no es pot arribar per ser línia de front entre bandes.

Els grups criminals es reparteixen el negoci del narcotràfic i el contraban més en general, en un territori de pas portuari entre els productors de cocaïna i metamfetamina sud-americans i els consumidors nord-americans.

Tots plegats mantenint com a ostatges el gruix de la població, que s'ha de jugar a la vida o la integritat física cada dia senzillament per anar a treballar en el que es pugui o sortir a comprar per sobreviure.

Els carrers han deixat de ser transitables. Majoritàriament, la gent es desplaça de casa en casa, a través de patis interns, buscant cobertura. És gairebé impossible travessar les zones de control de les diferents agrupacions de gàngsters.

La vida dels homes val poc; el cos de les dones, encara menys.

Una de les protestes, el 6 de febrer, als carrers de Port-au-Prince (Reuters/Ralph Tedy Erol)

Jimmy "Barbacoa"

D'entre els tres centenars de grups i grupuscles armats, l'home amb més poder és Jimmy Chérizier, Barbecue, un antic oficial de policia que lidera la banda més poderosa, la G-9 an Fanmi e Alye ("Grup 9, una família i aliats", en crioll).

Disposa de centenars d'homes ben armats propis i d'altres bandes aliades o sotmeses. Es postula ara com a revolucionari i alternativa a la classe dirigent històrica del país, vinculada molt especialment als interessos nord-americans.

Barbacoa --com l'anomenen per com passa comptes amb els enemics-- està al capdavant de la reivindicació que el primer ministre Henry ha de dimitir.

L'acusa de voler vendre el país a l'estranger, sobretot per haver acordat amb Washington el desplegament d'una força policial kenyana aprovada per l'ONU.

Els penals han estat assaltats precisament la mateixa setmana que Henry era a Nairobi per firmar l'acord i ultimar el desplegament dels policies.

Un senyal versemblant que Chérizier busca reforçar-se amb sicaris empresonats per fer front a Henry al carrer en el seu nou paper autoproclamat de líder de la resistència.


L'estigma d'Haití

El passat com la colònia francesa més devastada i saquejada ha estat un estigma insuperable per a Haití.

Els grups armats hi han tingut un paper tant històric com sanguinari, el més recent durant els 29 anys de dictadura de François Duvalier --Papa Doc-- i el seu fill Jean-Claude --Baby Doc--, deposat el 1986.

Ells van crear la tristament famosa força paramilitar dels Tonton Macoutes, extremadament violents contra l'oposició. La dictadura va acabar, però la llavor del paramilitarisme i el gangsterisme ha persistit en diversos graus i, sovint, al servei de polítics.

Aquesta última onada de violència, potser la més greu, va explotar arran de l'assassinat del president Jovenel Moïse el 7 de juliol del 2021.

Un assassinat d'autoria mai aclarida, amb sicaris colombians pel mig, però sense saber-se per a qui treballaven. Haití està en el complet desgovern des d'aleshores.

ARXIVAT A:
Haití
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut