Què no han de fer els pediatres: sovint no cal fer proves ni donar cap medicament

Totes les visites al pediatre no han d'acabar amb una recepta o amb una prova. És una pràctica prou freqüent i la Societat Catalana de Pediatria reflexiona sobre si és adient. Diuen que no sempre hi ha evidències científiques que ho avalin.

"Futilitat: el què no hem de fer" és la taula rodona que dedicaran aquest dissabte els pediatres per analitzar un seguit de pràctiques mèdiques molt arrelades, molt freqüents, que fan gairebé per inèrcia, però que ara se sap que no tenen cap evidència.

Utilització alternada d'antitèrmics, proves diagnòstiques innecessàries o l'ús inadequat dels antibiòtics en otitis mitjana aguda són algunes de les qüestions que tractaran.

Ferran Moraga-Llop, president del comitè organitzador de la reunió anual de la Societat Catalana de Pediatria, explica que hi ha pràctiques que es fan per herència i no pas per evidència científica:

"Són mites, són coses que passen de generació en generació, però quan un s'atura a pensar l'eficàcia d'aquella mesura veu que no hi ha una evidència que digui que això s'ha de fer."

Per exemple, les otitis són un dels motius més freqüents de consulta al pediatre. I molt sovint se'n surt amb una recepta d'antibiòtic. Però s'ha comprovat que la majoria vegades no són necessaris, i que s'ha d'esperar dos dies a veure com evoluciona.

L'abús d'aquests fàrmacs, no només contribueix a crear resistència als antibiòtics, també pot tenir efectes secundaris en el nen. Per exemple, li pot provocar una diarrea quan ell havia anat al metge perquè li feia mal l'orella.

Ferran Moraga-Llop explica, però, que esperar és difícil:

"Esperar i veure costa molt, sobretot a les famílies. Al pediatre, de vegades també."

També s'ha demostrat que no sempre cal fer una radiografia de crani quan un nen es fa un cop al cap, ni una de tòrax sempre que hi ha una bronquiolitis. Representa una radiació innecessària, perquè el tractament serà el mateix.

Pepe Serrano, pediatra del CAP Ribes i vocal de la Societat Catalana de Pediatria assegura que hi ha proves nocives que no cal fer:

"Tot això són exploracions complementàries que no són innòcues, que no són barates, que les paguem entre tots, i que, a més a més, a banda de tot això, poden ser nocives per al nen."

Algunes famílies no sempre entenen que es pugui sortir de la consulta del pediatre sense que hagin fet cap prova diagnòstica al seu fill malalt i sense que li donin cap recepta per a un medicament.

Pepe Serrano explica que sovint no cal donar res:

"Com es deia abans, és que ni se me l'han mirat. Ara diuen és que ni me li han donat res. Quan no cal donar res, no s'ha de donar res."

I és que, de vegades, en medicina, és molt millor no fer que no pas fer. Però deixar d'intervenir és molt més difícil que incorporar tractaments nous.

Un altre exemple clàssic. Alternar paracetamol i ibuprofèn per fer baixar la febre s'ha vist que té més riscos que beneficis, perquè multiplica per dos la possibilitat d'efectes secundaris.

La febre en població pediàtrica és un dels motius de consulta més habituals. Des del Departament de Salut recorden que cal no oblidar que l'objectiu final de l'administració d'antitèrmics no és en cap cas fer desaparèixer la febre sinó aconseguir una millora de l'estat general de l'infant.

Aquestes recomanacions tenen evidència científica, es basen en estudis de tot el món i també estan avalades pel Departament de Salut.

Les recomanacions formen part del programa Essencial, del Departament de Salut, que recull un seguit de pràctiques mèdiques que no aporten cap valor i que s'han d'evitar.