Què han votat els teus veïns: els resultats del 23J, carrer a carrer

El PSC arrasa en detriment d'ERC, Junts es manté i el PP aconsegueix pintar petites taques blaves al mapa

Francesc Bigorra / Montse Enrubia / Meritxell VerdaguerActualitzat

El mapa dels resultats de les eleccions generals del 23J a cadascuna de les seccions censals de Catalunya ens permet fer-nos una idea de què voten els veïns.

Els resultats d'aquest diumenge mostren un mapa que ha variat en relació amb el 2019, però que es pot resumir en l'èxit del PSC, la caiguda d'ERC i el manteniment dels feus de l'espai convergent, en aquest cas representat per Junts.

El vermell del PSC s'expandeix gairebé a tota la costa catalana i a les Terres de l'Ebre. Junts es fa fort a les comarques gironines, a part de la Catalunya Central i a part de les comarques de Lleida. En canvi, el groc d'ERC desapareix i es reparteix en seccions censals escampades sobretot a les demarcacions de Lleida i Tarragona.

Les xifres ho expliquen bé. A Catalunya hi ha més de 5.000 seccions censals, a 4.273 de les quals ha guanyat el PSC. Per darrere els socialistes hi ha Junts, a molta distància, que ha guanyat a 462 seccions censals. ERC és la força més votada a 192 seccions censals i el PP, a 127. A la cua hi són Sumar, amb 33 seccions censals, i la CUP, que només ha guanyat a 4. 

En aquest mapa es pot veure el resultat de cadascuna de les seccions censals:

La pèrdua dels 400.000 vots d'ERC es noten al mapa de seccions censals. A la ciutat de Barcelona, per exemple, no han guanyat a cap secció censal. La més propera a la capital seria una secció censal al centre de Badalona, però mantenen la força a les comarques de l'interior de Tarragona i al Pallars. A la Catalunya Central, ERC només aconsegueix esquitxar les comarques, especialment al Moianès.  

En canvi, Junts, que ha perdut 137.000 vots, sí que ha aconseguit guanyar en algunes zones de l'àrea metropolitana. A tall d'exemple, ha guanyat al centre del districte de Sarrià, a Barcelona; al centre de Sabadell i Terrassa, al Vallès Occidental; també a Badalona, al Barcelonès, i a Mataró, al Maresme.

Així i tot, el mapa deixa entreveure algunes concrecions més. A la ciutat de Barcelona el PSC s'imposa a la majoria de seccions censals, però el PP guanya a districtes de renda alta. Guanya a Sarrià-Sant Gervasi i en algunes meses de les Corts i l'Eixample, i taquen així la capital catalana del blau dels populars.

També són presents a altres poblacions de renda alta, com en alguns barris de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental; Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres al Maresme; Castelldefels, al Baix Llobregat, i Sitges, al Garraf. De fet, el PP ha guanyat a tot Catalunya més de 180.000 vots.

Si s'amplia el mapa, també es poden veure algunes taques roses de pobles que tenen una sola secció censal, i per tant molt poca població, on ha guanyat el partit de Yolanda Díaz, Sumar. Són Mieres, al Pla de l'Estany; Pontós, Palau de Santa Eulàlia i Garrigoles, a l'Empordà; Campins, al Vallès Oriental, i Mont-ral, l'Alt Camp.

A Barcelona ciutat, Sumar també ha guanyat a 23 seccions censals, la majoria dels districtes de Gràcia i Ciutat Vella

La CUP, que ha perdut els dos diputats que tenia a Madrid, ha guanyat només a quatre municipis també amb una única secció censal: a la Vilella Alta, al Priorat, on a l'Ajuntament governa la CUP des del 2015; a Sobremunt, al Lluçanès; a Rupià, al Baix Empordà, i a Viladamat, a l'Alt Empordà, on també governen els anticapitalistes. 

Es pot veure una única taca del verd de Vox a tot Catalunya, a Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà. Aquí els d'extrema dreta han guanyat les eleccions amb només 6 vots. Malgrat que ha igualat els resultats del 2019 amb 2 diputats, Vox ha aconseguit a Catalunya gairebé 30.000 vots més.  

Què és una secció censal?

La secció censal és la unitat més petita amb què es comptabilitzen els resultats electorals.

En total, a Catalunya n'hi ha més de 5.000, tot i que hi ha casos en què tot un municipi és una sola secció censal i algunes ciutats tenen desenes de seccions censals. A Barcelona, per exemple, n'hi ha 1.068.

El mapa inclou els partits que han obtingut com a mínim un 1% de vots a la ciutat. Les dades han estat facilitades pel Ministeri de l'Interior i són provisionals. Les geometries de les seccions censals són de l'Institut d'Estadística de Catalunya i de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2023).

ARXIVAT A:
Eleccions Generals 2023 - 23J
Anar al contingut