Què fa que tinguem més o menys ganes de fer esport? Descobreixen "l'interruptor" que ho activa

Què fa que algunes persones sempre tinguin ganes de fer esport i altres hagin de fer un sobreesforç cada vegada que es disposen a fer exercici? El que fins ara era un misteri, avui és una mica més clar.

Un grup d'investigadors espanyols, liderat per tres científiques del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, ha publicat un estudi a la revista Sciences Advances que podria marcar un abans i un després.

La recerca ha descobert "l'interruptor" que estimula --o frena-- el desig de fer esport: es tracta de dues proteïnes que activen l'àrea del cervell que controla el moviment i que poden incitar a estar més actius.

Els músculs regulen l'interès per l'exercici

"Hem descobert com el mateix múscul regula l'interès per l'exercici", ha explicat Guapalupe Sabio, la científica que ha dirigit la investigació.

Concretament, quan els músculs es contrauen de manera repetida i intensa, produeixen una sèrie de proteïnes que estimulen les ganes de fer activitat física. Fins ara, no es coneixia aquest procés ni la connexió dels músculs i el cervell en aquest sentit.

Hi ha dues proteïnes clau, que s'anomenen p38α i p38γ i són de la mateixa família. A més, també s'ha comprovat que es regulen entre si, de manera que l'interès per fer esport és major o menor depenent de quant s'activa cadascuna.

I hi ha una tercera proteïna implicada que té un paper clau: la interleucina 15 o IL-15. En generar la p38γ, s'indueix la producció d'aquesta tercera proteïna, que té un efecte directe sobre l'àrea de l'escorça cerebral que controla el moviment.

"Les persones, quan fan esport, produeixen IL-15, que va a la sang i els indueix a fer més exercici", ha explicat la investigadora, i ha detallat que les persones obeses tenen nivells en sang més baixos d'aquesta proteïna i, per tant, menys ganes de fer esport.

?Resumint, quan una persona fa exercici, es fa venir les ganes de fer-ne més i més. Fins ara era una intuïció o una creença popular, però l'estudi publicat aquest dimecres hi posa l'evidència científica.

I ara què?

D'entrada, si es confirma que l'IL-15 és un marcador en sang de les ganes de fer exercici, es podrà estudiar si els diferents tipus d'exercici --córrer, entrenaments amb pesos, crossfit o d'altres-- estimulen més o menys les ganes de fer-ne més.

A banda, els investigadors han subratllat que la relació de les troballes amb l'obesitat és fonamental. Aquesta patologia és cada vegada més freqüent a tot el món, i ara es confirma que l'exercici habitual pot ser una estratègia efectiva tant per a la seva prevenció com per al tractament.

Segons apunta Guadalupe Sabio, també s'haurà d'observar si cada entrenament té els mateixos efectes en una persona obesa que en una que no ho és, la qual cosa pot ajudar els entrenadors a dissenyar els programes amb més eficiència.

A banda, també pot obrir la porta a dissenyar fàrmacs derivats d'aquesta proteïna per a les persones amb més necessitat de beneficiar-se dels efectes positius de l'exercici físic però amb menys tendència a realitzar-lo i mantenir-lo en el temps.

Els resultats es basen en dades obtingudes en models animals i també d'humans, a partir de voluntaris que han fet exercicis controlats i també de pacients amb obesitat.