Què és Starlink, l'imperi d'Elon Musk al cel per oferir internet per satèl·lit

Els que aquest diumenge al vespre hagin mirat cap al cel potser els haurà sorprès la filera de llums que s'ha pogut veure a bona part de Catalunya.

És un fenomen gens natural, que s'ha tornat a produir aquest dilluns a la nit: són 55 satèl·lits Starlink llançats aquest diumenge des de Texas, als Estats Units, amb un coet Falcon 9:

"El Falcon 9 posa 55 satèl·lits Starlink en òrbita."

Falcon 9 launches 55 Starlink satellites to orbit pic.twitter.com/kASyhCqrko

— SpaceX (@SpaceX) February 12, 2023

Avistat "trenet" starlink d'Elon Musk fa 10 minuts sobre Tordera pic.twitter.com/ndJGTjcheS

— O'Bolxevic ?? (@Lennycccp) February 13, 2023

Només estan tan junts els dies després de l'enlairament: a mida que passen les hores, es van distanciant els uns dels altres per situar-se a l'òrbita que li toca a cadascun, tot i que no són geoestacionaris, i es van movent.

I només es veuen bé des de terra quan, per la seva situació, reflecteixen la llum del sol, al capvespre o a primera hora del matí, abans de la sortida del sol.

Cobrir tota la superfície de la Terra

Els 55 satèl·lits formen part de l'enorme sistema de comunicacions que l'empresa SpaceX, propietat d'Elon Musk, està desplegant des del 2019 per oferir internet d'alta velocitat.

Ara ja té més de 3.500 satèl·lits en òrbites a uns 550 quilòmetres d'alçada, i dona servei a més d'un milió d'abonats de tot el món.

En calen molts per poder cobrir tota la superfície de la Terra, de manera que tots els usuaris tinguin sempre almenys un satèl·lit a l'abast per connectar-se des de qualsevol lloc, per molt aïllats que estiguin.

200 llançaments de satèl·lits Starlink des del 2019

La previsió de SpaceX és tenir-ne 12.000 en òrbita, i com que són força petits, es poden llançar de 50 en 50: per exemple, el 2 de febrer ja s'havien fet 200 llançaments:

"El Falcon 9 ha fet la seva missió exitosa número 200, i ha llançat 53 satèl·lits Starlink de SpaceX més per posar-se en òrbita."

Falcon 9 launched its 200th successful mission, and delivered another 53 SpaceX Starlink satellites to orbit this morning pic.twitter.com/HlXSzVRPip

— SpaceX (@SpaceX) February 2, 2023

El senyal viatja molt més ràpid que amb fibra òptica

La connexió a internet que permeten aquests satèl·lits és relativament barata i, sobretot, molt eficient, perquè té molt baixa latència, és a dir, el senyal arriba molt ràpidament a destí, molt més que viatjant per fibra òptica.

Segons Miquel Sureda, investigador de la UPC a Terrassa, això permet, per exemple, que un cirurgià que és a Nova York operi algú a Barcelona amb molta precisió:

"Realment, tot el tema del 5G necessita internet amb molt baixa latència, per tant, crec que hi ha una certa necessitat tecnològica d'internet d'alta velocitat des d'òrbites baixes."

Projecte aprovat només pel govern dels Estats Units

Però tot això és força problemàtic perquè ocupa l'espai sense que hi hagi una legislació internacional que ho reguli, cosa que fins ara no era greu, perquè només hi operaven agències espacials públiques.

Per exemple, per engegar el projecte Starlink, SpaceX va necessitar únicament l'aprovació de la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units, la FCC, sense demanar permís a ningú més.

A finals de 2021, l'Agència Espacial Europea va reclamar sense gaire èxit que hi hagi una regulació internacional per impedir que les empreses facin les regles amb fets consumats.

"L'espai s'està convertint en un nou far-west"

I el problema es farà més gran en el futur: la companyia britànica OneWeb ja ha llançat els seus primers satèl·lits, i el gegant Amazon també està enllestint el seu propi sistema.

Segons Sureda, amb els projectes d'aquestes empreses per fer turisme espacial, explotar recursos, tornar a la Lluna o anar a Mart, es pot fer un paral·lelisme historicocinematogràfic:

"Ara mateix, l'espai s'està convertint en un nou far-west, amb l'entrada d'empreses privades que tenen la intenció de fer negoci a l'espai i troben que la legislació els deixa fer força el que volen; és un nou món ple de possibilitats i molt poca regulació."

Els satèl·lits poden interferir les observacions astronòmiques

Un dels principals problemes és que la seva presència a l'espai malmet moltes observacions astronòmiques, i també "embruta" encara més el cel fosc amb senyals visuals i electrònics.

Per intentar minimitzar aquest impacte, la Unió Astronòmica Internacional ha negociat amb els enginyers de Starlink per minimitzar-lo, millorant el recobriment dels satèl·lits perquè no reflecteixin tant la llum.

També que els panells solars amb què s'alimenten es despleguin de manera que no enviïn els reflexos cap a la superfície de la Terra.

I a llarg termini, hi ha el problema sense resoldre de la brossa espacial, que pot caure en qualsevol moment sobre la Terra; amb tants milers de satèl·lits en òrbita, es pot convertir en molt perillosa.