Què és Hezbollah, la milícia enemiga d'Israel que pot obrir un segon front al Líban

La frontera entre Israel i el Líban s'escalfa per moments. La regió està en vigília per l'intercanvi d'hostilitats entre l'estat jueu i la milícia xiïta de Hezbollah, després d'una onada d'explosions que ha deixat almenys 37 morts al Líban. Hezbollah culpa Israel de l'atac electrònic i avisa que s'han passat totes les línies vermelles, mentre el govern de Benjamin Netanyahu anuncia una nova fase en la guerra.

Les escaramusses entre els dos enemics a banda i banda de la frontera han escalat significativament des de l'esclat de la guerra a Gaza, ara fa onze mesos. L'últim capítol de l'escalada bèl·lica, aquest divendres, ha estat el bombardeig d'un barri de Beirut per part de l'exèrcit israelià, que ha matat almenys 14 persones.

Israel ha evacuat més de 60.000 persones de les poblacions frontereres amb el Líban, mentre el país àrab tem una ofensiva terrestre al sud, revifant el record de la cruenta guerra del 2006.

Des de fa temps s'ha especulat sobre l'obertura d'un segon front al Líban, que regionalitzaria el conflicte entre Israel i Hamas --actualment circumscrit a la Franja de Gaza.

Fins ara, Hezbollah, aliada de la milícia palestina i "proxy" de l'Iran, no s'ha involucrat activament en la guerra. Però els atacs d'aquesta setmana, i les promeses de càstig i venjança del líder xiïta Hassan Nasrallah, fan témer que Hezbollah declari la guerra total a Israel.

Per entendre les implicacions d'aquesta nova fase del conflicte expliquem què és Hezbollah, qui representa i quin paper té en la geopolítica del Pròxim Orient i l'Orient Mitjà.

Què és Hezbollah?

Hezbollah --"partit de déu" en àrab-- és un partit polític islamista xiïta i una milícia armada. Des del 1992 està liderada per Hassan Nasrallah, i actualment és la força militar més poderosa del Líban, més que el seu exèrcit regular.

El grup té 13 diputats al parlament libanès i també poder de veto al gabinet presidencial, però sobretot, té un ampli suport entre la comunitat xiïta del Líban. Per la seva influència política i militar, es considera Hezbollah com un "para-estat" al Líban, rivalitzant amb les institucions del govern i els serveis socials.

Els orígens de la milícia els trobem en la invasió israeliana del Líban (1982), ordenada pel llavors primer ministre d'Israel, Ariel Sharon. L'ofensiva volia eliminar l'Organització per l'Alliberament de Palestina i aturar les incursions del grup a través de la frontera libanesa.    

Alguns líders xiïtes del Líban --en plena guerra civil (1975-1990)-- van voler respondre militarment a la invasió, i van formar un grup rebel, "Amal Islàmic", amb el suport de l'Iran.

Poc després, l'organització es va aliar amb altres grups armats, i l'any 1985 s'anuncia oficialment la creació de Hezbollah. En la seva carta fundacional, situa la destrucció de l'estat d'Israel com un dels seus principals objectius.

La milícia xiïta va participar en la guerra civil libanesa, i va liderar la lluita contra les forces ocupants d'Israel, expulsant-les finalment del sud del Líban el 2000.

Els Estats Units, Israel --per descomptat-- el Regne Unit, els països del Golf Pèrsic i la Lliga Àrab consideren Hezbollah com una organització terrorista. En canvi, la Unió Europea només considera terrorista la seva branca armada, però no el partit polític.

Quina capacitat militar té?

Segons el centre d'estudis Middle East Institute, Hezbollah és la força militar no estatal més poderosa del món.  Les seves capacitats militars superen les de l'exèrcit libanès.

D'acord amb les dades de la CIA, disposa d'uns arsenals de 150.000 míssils i coets, a més de tancs, vehicles blindats, drons, míssils guiats i sistemes de defensa aèria.

S'estima que té uns 20.000 combatents actius, i els serveis d'intel·ligència americans calculen que amb els reservistes arriben a 45.000 milicians. El líder de Hezbollah, Hassan Nasralla, presumeix que són 100.000, però la majoria de "think tanks" militars diuen que és una xifra inflada.

El grup ha guanyat experiència lluitant a la guerra de Síria i entrenant les milícies proiranianes a l'Iraq i el Iemen. L'Iran proporciona el gruix del finançament a la milícia xiïta, a més de suport polític i diplomàtic.  

Per tot això, alguns analistes creuen que Hezbollah té millors capacitats militars que el 2006, la darrera vegada que la milícia i Israel van combatre obertament. Per tot això, una guerra total entre Hezbollah i l'exèrcit jueu seria devastadora a banda i banda de la frontera.
 

L'espectre de la guerra de 2006

La guerra a Gaza ha revifat les pors d'un conflicte com el de 2006 al Líban, sumit ara en una profunda crisi social i econòmica. La matinada del 12 de juliol de 2006, un grup de milicians de Hezbollah van emboscar dos tancs israelians que patrullaven a la frontera libanesa. Tres soldats van morir, i dos van ser capturats i traslladats a l'interior del Líban.

La milícia xiïta exigia l'alliberament de presoners libanesos a canvi de retornar els ostatges israelians. La resposta d'Israel  --l'operació "Recompensa Justa"-- va ser ràpida i massiva: el llavors primer ministre Ehud Olmert va ordenar bombardejos aeris sobre els bastions de Hezbollah a Beirut i al sud del Líban.

Els atacs van afectar barris de majoria xiïta, al sud de Beirut, amb centenars de víctimes i la destrucció d'infraestructures civils. La milícia, per la seva banda, va disparar 4.000 coets cap al nord d'Israel.

El balanç va ser desigual a costat i costat de la frontera: més de 1.125 libanesos, la majoria civils, van morir durant els 34 dies que va durar la guerra. Pel que fa a les baixes israelianes, van ser 119 soldats i 45 civils morts.

Israel va reconèixer haver utilitzat fòsfor blanc sobre zones civils, i Human Rights Watch va denunciar l'ús de bombes de dispersió en àrees poblades del Líban -- prohibides per la convenció de Ginebra --.

Des de la guerra de 2006, Hezbollah ha millorat i ampliat al seu arsenal i ha reclutat desenes de nous combatents.
 

El front de Líban

L'endemà mateix dels atacs de Hamas el 7 d'octubre, Hezbollah va atacar posicions israelianes en solidaritat amb els aliats palestins. Des de llavors, la milícia xiïta ha llençat més de 8.000 coets al nord d'Israel i als Alts del Golan ocupats, i ha atacat objectius militars amb drons.

Israel ha respost amb atacs aeris i foc d'artilleria contra posicions de Hezbollah al Líban. Segons el ministeri de Salut libanès, almenys 589 persones han mort des de l'octubre passat. La majoria eren combatents, però 137 eren civils.

A l'altra banda de la frontera, les autoritats israelianes xifren en 25 civils i 21 soldats els morts pels atacs libanesos. A més, gairebé 200.000 persones han estat desplaçades a banda i banda de la frontera.

Malgrat l'intercanvi creixent d'hostilitats, fins ara les dues parts no han travessat la línia de declarar-se una guerra oberta. Però hi ha por que la situació pugui descontrolar-se.

Els temors van disparar-se amb l'atac amb coets als Alts del Golan del passat juliol, que van matar 12 nens en un camp de futbol, i que Israel va atribuir a Hezbollah.

Dies després, l'exèrcit israelià va abatre el comandant militar de Hezbollah, Fuad Shukr, en un atac aeri a Beirut. L'endemà, el cap polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, va ser assassinat a Teheran. Israel no va confirmar ni va negar la seva implicació.

Des de llavors, la regió no ha aclucat l'ull esperant una possible resposta de l'Iran i el seu "proxy", havent promès represàlies contra Israel.

Tots aquests elements fan que els experts considerin el Líban, de facto, com el segon front de la guerra d'Israel a Gaza, si bé fins ara no s'han enfrontat obertament.
 

Aniran a la guerra Hezbollah i Israel?

Israel continua sent, i de molt, l'exèrcit més sofisticat del Pròxim Orient, amb el suport del seu poderós aliat, els Estats Units. L'estat jueu ha matat més civils en onze mesos d'ofensiva que en qualsevol altra guerra a l'enclavament palestí. Això suposa una advertència per la milícia xiïta i pel Líban, un país encara devastat per la crisi econòmica del 2019.

D'altra banda, si Israel entra en guerra amb la milícia xiïta, es podria obrir un tercer front als Alts del Golan ocupats, territori que separa l'estat jueu de l'Eix de la resistència --les forces alineades amb l'Iran--.

Encara que la capacitat militar de Hezbollah no es pot comparar amb la d'Israel, la milícia disposa de míssils de precisió que podrien penetrar en territori israelià. Si Hezbollah s'involucra en la guerra, s'obriria un conflicte de diversos fronts que impulsaria el Pròxim Orient a un escenari, fins ara, inexplorat.

Els Estats Units esperen desescalar les tensions negociant un alto el foc i l'alliberament d'ostatges a Gaza, l'exigència de Hezbollah per aturar les hostilitats.