Què és el "dembow", el ball del vídeo del "perreo" de menors a la discoteca Pampara

Fa temps que el reggaeton és present a tot arreu. "Dembow" és un nom menys conegut pel gran públic, però que s'ha fet un lloc en la indústria musical i, de fet, se'l considera precursor del reggaeton.

És el ball que feien els menors gravats a la discoteca Pampara Tardes, en un espai que no tenia llicència per a aquesta activitat. 
 

Com es balla el "dembow"

Claudia Fuentes, ballarina i coreògrafa, pedagoga i investigadora interdisciplinària, explica que, en el reggaeton o el twerk, es fan "moltes corbes amb el cos, que pot arribar a terra i tornar a pujar". 

En canvi, en el "dembow", la postura és més dreta i combina moviments de hip hop, de reggaeton i del "dancehall" jamaicà, un ball molt sexualitzat.

Una altra diferència és que en el reggaeton, el "perreo" que es fa pot ser ràpid o lent, mentre que en el "dembow" és més accelerat.

Un altre moviment són els balls molt ràpids amb els peus. 

Aquesta artista xilena establerta a Barcelona, on, entre altres activitats, imparteix classes en diversos centres cívics, hi veu influències del rap, el reggae i el merengue. Al final, els balls s'influeixen els uns en els altres. 

Origen del "dembow": una cançó antiimperialista i antigai de Jamaica 

Per remuntar-nos a l'origen de l'expressió "dembow" hem d'anar a Jamaica als anys 90. 

Segons explica la revista especialitzada Billboard, l'artista de "dancehall" jamaicà Shabba Ranks va popularitzar el terme amb l'himne "Dem bow", una adaptació de l'anglès "They bow", amb la qual feia referència "als que s'inclinen o fan reverències". 

Amb el temps, els artistes dominicans van incloure el so i el ball repetitius en els seus ritmes, i és des d'aquí on es va expandir al carrer. 

"El 'dembow' és un ball dominicà, independent del reggaeton o altres danses urbanes. Va néixer al carrer, en barris marginals", comenta Claudia Fuentes.

"És un ball molt de carrer, de ballar amb la copa d'alcohol a la mà, per part de gent que no tenia accés a les discoteques i es quedava a les portes dels clubs fent resistència per poder entrar", afegeix. És allà on feien les improvisacions que ara es poden veure a tot el món gràcies a internet. 

Els joves el van començar a produir i a ballar, fins i que es va popularitzar, com va passar amb el reggaeton a Puerto Rico i, d'aquí, a bona part del món. "La mamá de la mamá", obra d'El Alfa, CJ i Cherry Scom, va ser un "hit" el 2021 amb el seu ritme repetitiu i una lletra amb un contingut clarament sexual. 

I és el ritme repetitiu el que fa que aquestes cançons, sovint criticades per tenir un missatge masclista o violent, siguin molt enganxoses i ballables.

"De vegades les lletres s'obvien. En totes les músiques urbanes, la caixa de ritmes és la que connecta la gent i el 'beat' ràpid i repetitiu és el que agrada i el que ha fet que el reggaeton, en particular, sigui tan famós a escala mundial", apunta la professora de ball. 

Claudia Fuentes remarca que, en aquests moviments, hi ha un component cultural que s'ha de tenir en compte. "El 'dancehall és bastant sexualitzat i, personalment, a mi no m'agrada, però culturalment a Jamaica es balla així i molta gent d'Espanya hi va per aprende'n", diu. 

Per això ella defensa que l'aprenentatge d'aquests balls, al voltant dels quals hi ha el debat obert sobre si són un símbol del masclisme o, al contrari, d'empoderament de la dona, es faci en un lloc amb garanties i amb una certa edat "per poder entendre d'on venen". "On fem els tallers de l'Ajuntament és una classe tancada, on s'aprendrà en un espai de seguretat", indica. 

Això, sense deixar de banda l'educació sexual. "En una discoteca amb menors, en una edat on les influències tenen molt pes, pot haver-hi una noia jove que potser ho farà per imitació i s'acabarà sentint violentada", conclou.