Què és el Bloc4, milers de metres quadrats al servei de les cooperatives a Barcelona

Al recinte industrial de l'antiga fàbrica Can Batlló de Barcelona s'acaba de posar en marxa el Bloc4, un espai cooperatiu de 4.500 metres quadrats impulsat per l'Ajuntament i la Generalitat. Aquí s'hi han d'allotjar una quarantena de projectes cooperatius per un temps d'entre tres i cinc anys. Els primers ja s'estaven instal·lant a començaments del mes de març. Al "Valor afegit" els hem anat a visitar.

Hernán Córdoba és un dels socis de Coòpolis, l'entitat que ha impulsat aquesta iniciativa: "Estan destinats a consolidar i fer créixer l'economia social i el cooperativisme de la ciutat i alhora actuar també com a referent català."

"Un espai molt ampli en el qual s'afavoreixin les circulacions, que és on passen moltes coses."

L'espai té sales de reunions preparades per fer videoconferències i també cinc aules de formació. Les cooperatives que ocuparan els despatxos són molt diverses. Una d'elles és la de la Belén i la Marieke, que junt amb una altra sòcia es dediquen a la inclusió social amb acció directa i formació per a altres entitats.

Marieke Piepenburg, sòcia de 3IN Social: "Nosaltres som tres dones unides per tres valors: ser inclusives, intergeneracionals i interculturals. Per nosaltres estar al programa d'incubadora del Bloc4 significa poder connectar amb motes entitats del sector que comparteixen els nostres valors perquè també treballen en l'economia social i solidària".

Una altra cooperativa que s'acaba d'instal·lar és la de quatre arquitectes dedicades a la construcció sostenible i a la rehabilitació d'edificis.

Quant costa llogar un espai?

Els despatxos que ocupen les cooperatives tenen uns lloguers que van des de 450 a un miler d'euros, però també hi ha casos de despatxos compartits en què es preveu que hi haurà molt teletreball.

Raquel Mortal és la secretària de MMMU Arquitectes i explica que són una cooperativa petita, de quatre treballadores: "Som arquitectes i no en tenim gaire idea, en l'àmbit empresarial, i ens interessava molt el suport de la federació de cooperatives de treball i de Coòpolis que ens donarà acompanyament durant el temps que puguem estar allotjades aquí."

La rehabilitació d'aquesta nau de Can Batlló per fer un espai cooperatiu és la culminació d'un procés iniciat fa més de deu anys pel grup de persones que van formar Coòpolis i que han aconseguit la inversió de deu milions d'euros de diners públics. L'entitat és l'Ateneu Cooperatiu de Barcelona i forma part d'una xarxa que s'estén per tot el territori.

El creixement del cooperativisme a Lleida

Al passatge del Carme de Lleida un edifici ha estat buit durant vint anys. Era propietat d'un fons voltor fins que l'ha adquirit la cooperativa Obrint Portes gràcies al dret de tanteig i retracte de les entitats socials i a un crèdit de l'Institut Català de Finances. Els queda un any de feina de rehabilitació fins que estigui acabat, amb especial cura de l'eficiència energètica.

Èric Morros, soci de la Cooperativa Obrint Portes, explica: "El futur d'aquest edifici és que seran quatre apartaments de 55 metres quadrats a cada planta i tenim quatre plantes. Anirà destinat a joves extutelats d'origen migrant i també a dones en situació monoparental".

Obrint Portes és una de les cooperatives formades en els últims anys a Lleida. Amb la seva activitat facilita l'accés a l'habitatge amb l'aportació d'hores de treball a canvi de lloguers reduïts en el que es coneix com a masoveria urbana. A més, han començat a fer formació de les persones que passen pel seu programa i pretenen que en el futur els treballadors es converteixin en socis de la cooperativa.

"Actualment tenim tretze habitatges cedits en ús a Lleida, tant de propietat privada com de l'administració. Això es tradueix en 48 persones usuàries que gaudeixen d'un habitatge digne i assequible."

Ponent Coopera és un ateneu que impulsa aquesta alternativa empresarial a les sis comarques de la plana de Lleida. Aquí hi ha 450 cooperatives, el 40% de les quals són agràries, algunes amb una història de gairebé cent anys d'activitat.

Anna M. Capdevila és coordinadora de Ponent Coopera i explica que quan van començar van detectar que tothom associava cooperativisme amb cooperativa agrària: "Una de les feines que vam haver de fer és donar a conèixer el cooperativisme també com l'autoocupació en altres sectors, no només agrari, sinó que hi ha altres cooperatives d'habitatge, de consum o de treball."

Una antiga fàbrica d'ascensors s'ha transformat en un local de col·laboració de les companyies d'arts escèniques de les Terres de Lleida. Ponent Coopera hi gestiona una ajuda de 280.000 euros de la Generalitat que permetrà contractar quatre persones. Aquesta mena d'iniciatives s'afegeixen a la creació de cooperatives, que ha passat de quatre a l'any en la dècada passada a més de set en l'actual.

"Crec que l'èxit més gran és haver aconseguit en els últims anys que el cooperativisme de les Terres de Ponent treballi de forma manera enxarxada i amb aquesta voluntat de suport mutu i de treballar des del cooperativisme, i fer créixer l'economia social i solidària a les Terres de Ponent."

La col·laboració de les cooperatives de Girona

Les gallines de la Granja Slou de Riudarenes ponen ous amb garantia de producció ecològica. Aquesta mena d'ous ja arriben al 7% de la quota de mercat a Catalunya i atrauen grans inversors que competeixen amb els petits grangers. Per aquest motiu s'ha iniciat la constitució d'una cooperativa de granges d'ous que distribuirà el producte amb una marca nova.

Jou Sabiote és el responsable de la Granja Slou, que ara s'associarà amb set granges d'ou ecològic més en una nova cooperativa: "Aconseguim millores en molts sentits, per exemple, ens traiem de sobre la feinada que comporta la logística del repartiment."

Al volant de la furgoneta que condueix, Carla Planacosta explica com funciona La Diligència: "És una cooperativa de transport que es crea a partir de la necessitat de diferents productors i elaboradors agroecològics de les comarques de Girona que es trobaven amb dificultats per poder distribuir els seus productes."

"En tot el que són centres de ciutats grans, com Barcelona, Terrassa i Sabadell, nosaltres portem el producte a altres empreses que fan el repartiment amb bicicleta."

La contractació de serveis entre cooperatives és una de les prioritats dels ateneus cooperatius que hi ha al territori i que funcionen amb el suport del Departament de Treball i d'entitats del sector per fer més visible aquesta alternativa a les empreses convencionals.

Joel Ferrer és un dels tècnics de l'Ateneu Cooperatiu de Girona i assegura que l'Ateneu ha pogut acompanyar la creació d'una quarantena de cooperatives en el temps que porta de trajectòria: "La idea és que quan una entitat arriba a l'Ateneu no ens limitem a acompanyar-la en la seva constitució, sinó que se l'acompanya perquè s'incorpori a l'ecosistema de l'economia social i solidària".

El destí final dels ous de Riudarenes és la cooperativa El Rebost. Fa quaranta anys que van iniciar l'activitat, que s'ha convertit en un supermercat cooperatiu de productes ecològics amb 700 famílies associades.

Jordi Respecte, soci d'aquesta cooperativa, diu que "sí que ara comença a haver-hi productors d'ou o productors d'horta que estan intentant agrupar-se com a cooperativa, però que hi hagi productors que individualment decideixin agrupar-se com a cooperativa costa molt".