Què en sabem de la suposada ingerència russa a Catalunya per l'1-O

Algú hauria ofert 10.000 efectius militars russos a Carles Puigdemont si s'hagués declarat la independència? Aquesta ha estat una de les afirmacions més cridaneres contingudes en algunes de les interlocutòries del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona sobre els empresaris detinguts dimecres.

Són cites textuals que el magistrat que condueix la instrucció atribueix a l'expresident de la fundació Catmón Víctor Terradellas, en el context d'una conversa amb l'empresari Xavier Vendrell.

Segons les diligències judicials, Terradellas feia mesos que treballava amb un grup rus amb el qual s'hauria acordat el desenvolupament d'una plataforma de criptodivises per "garantir estabilitat financera" a la Generalitat "i evitar el control de l'Estat en els moviments de capital."

D'aquest grup, per ara no n'ha transcendit res més que el fet que va ser creat en temps de l'últim president de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov.

Però no és la primera vegada que des de la judicatura o capçaleres com El País s'apunta a la possibilitat que mesos abans i després de l'1-O el govern de la Federació Russa hauria pogut estar involucrat d'alguna manera en la temptativa independentista catalana de la tardor del 2017.

Què hi ha de cert en tot això

Segons ha pogut saber TV3, en els moments àlgids del procés es va parlar amb delegacions de diversos governs, però "sempre atents al que esperaven a canvi".

El respecte vers els drets fonamentals als seus respectius països per part dels interlocutors sempre va ser una línia vermella, afirmen les fonts consultades, motiu pel qual "estan segurs" que Raül Romeva, aleshores conseller de l'àrea, hauria tallat qualsevol aproximació amb el Kremlin.

Aquestes afirmacions van amb sintonia amb la d'altres fonts de la diplomàcia pública catalana a les quals el 324.cat ha tingut accés, que sostenen que va ser Romeva qui va aturar la iniciativa russa per contactar amb l'estat major del procés.

Segons aquestes altres fonts coneixedores de l'afer, individus que deien parlar en nom de la Federació Russa van actuar de manera "proactiva" per establir un canal de comunicació amb el govern català.

És d'hora per saber si Terradellas realment va parlar amb algú del govern rus sobre criptodivises, tot i que ha transcendit que hauria viatjat a Moscou el setembre del 2017 per trobar-se amb Serguei Markov, un exdiputat de Rússia Unida, el partit de Vladímir Putin.

Segons El Periódico, Víctor Terradellas va oferir a Markov que la Generalitat reconegués Crimea com a part de Rússia a canvi del reconeixement de la Federació Russa de la independència de Catalunya. Una proposta que l'exdiputat hauria rebutjat immediatament. La península ucraïnesa va ser annexionada pel Kremlin l'any 2014.

La investigació en curs des de l'any 2018 contra el frau en subvencions públiques de la Diputació de Barcelona a entitats afins a Convergència Democràtica de Catalunya, de la qual es deriva el procés judicial que dimecres culminava amb les detencions, apunta al fet que Terradellas anava per lliure.

Això reforçaria les afirmacions provinents de l'àrea d'Exteriors sobre la discrepància entre Romeva i el que fos que Víctor Terradellas tenia entre mans.

Maquinària propagandística

L'exdirector adjunt d'El País David Alandete va publicar els mesos previs a l'1-O tot un seguit d'articles en què s'apuntava a la possibilitat que el Kremlin hagués utilitzat alguns dels seus mitjans de comunicació públics per desinformar sobre el que passava a Catalunya.

Aquestes informacions van obtenir una dimensió internacional quan Alandete va comparèixer al Parlament britànic juntament amb la investigadora del Reial Institut Elcano, Mira Milosevich-Juaristi, i l'actual assessor del director del gabinet de presidència del govern, Francisco de Borja Lasheras, quan dirigia el Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR). Ho van fer en el context d'una comissió sobre desinformació a Westminster.

Però una recerca liderada per la investigadora Marta Ter per a l'Observatori Eurasia amb la participació de qui escriu aquestes línies posa en dubte aquestes afirmacions.

L'anàlisi de 188 articles de les edicions digitals en anglès de Russia Today i Sputnik i el visionat de diverses hores del popular programa 60 Minuts del canal Russia 1 permet afirmar que en cap cas el contingut d'aquests mitjans va ser favorable a la independència o va sobredimensionar l'actuació policial.

De fet, conclouen els investigadors, el 18% dels articles publicats a Sputnik contenien arguments contraris a la independència de Catalunya, donant veu a persones com Ferran Brunet, membre de Societat Civil Catalana. I, durant la jornada, en aquesta capçalera pràcticament no es va fer menció a les càrregues de Policia Nacional i Guàrdia Civil.

Una posició que reforçaria el fet que l'East Stratcom Task Force, un servei de la Unió Europea (UE) creat per combatre la desinformació russa, només va detectar quatre continguts desinformatius que feien referència a Catalunya en tot l'octubre del 2017. Un dels quals era un missatge a Facebook d'un ministre moldau. Per comparar, sobre Ucraïna n'hi va haver gairebé mig centenar, i sobre els EUA, 32.

Els dubtes sobre les aportacions de David Alandete van créixer quan el Parlament britànic va fer públic un informe de l'expert en analítica de dades M.C. McGrath en què s'apuntaven els errors i les conclusions enganyoses de la cobertura d'El País.

Agents del GRU

Una investigació conjunta entre l'equip de periodistes d'investigació Bellingcat, el setmanari alemany Der Spiegel i el digital rus The Insider va descobrir les identitats dels integrants de la unitat 29155 de la intel·ligència militar russa (GRU). Una unitat integrada pel general major Denís Serguéiev, que segons una investigació de l'Audiència Nacional hauria estat present l'octubre de fa tres anys a Catalunya amagat rere el pseudònim Serguei Fédotov.

Serguéiev i els seus homes haurien estat involucrats en diferents operacions de desestabilització o assassinats consumats i en grau de temptativa per tot Europa, conclouen les investigacions dutes a terme pel consorci de mitjans.

Enverinaments amb una substància neuroparalitzadora d'un fabricant d'armes de Bulgària el 2015, o amb agent Novitxok contra l'exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Iúlia al Regne Unit el 2018, el mateix que es va utilitzar recentment amb Aleksei Navalni. I operacions de desestabilització a Moldàvia i Montenegro.

El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón va encarregar a la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional investigar si aquesta unitat va tenir algun paper en el procés sobiranista català, una investigació que encara continua en curs a dia d'avui.

Ambaixada fantasma

El 30 d'octubre del 2017, la república de facto d'Ossètia del Sud, reconeguda només per Rússia i que tots els estats membre de la UE consideren part de Geòrgia, va emetre una nota de premsa anunciant l'obertura d'una ambaixada a Catalunya.

Una investigació publicada a El Temps apuntava que no hi ha proves fefaents de l'obertura d'aquesta ambaixada, malgrat que mitjans com El Mundo la van donar per feta i David Alandete va considerar que era una manera de brindar suport a l'independentisme per part del Kremlin.

Dos anys abans, el 2015, el ministeri d'Afers Exteriors de Donetsk, una altra república que cap país no reconeix però que compta amb el suport militar de Rússia a l'est d'Ucraïna, va enviar una carta a la CUP per provar d'establir-hi relacions bilaterals. En la investigació que l'autor d'aquest article va conduir es va constatar que mai no hi va haver resposta per part de la formació anticapitalista.