Què en sabem de la malaltia de la llengua blava: com es contagia i com es combat
La vacunació és obligatòria quan se'n detecta un cas en un radi de 150 quilòmetres i els experts en defensen l'eficàcia quan tots els casos detectats provenen de la mateixa variant
Feia quinze anys que no es detectava cap cas de la malaltia de la llengua blava a Catalunya, però enguany ja se n'han confirmat en 20 explotacions ramaderes de vuit comarques, segons el Departament d'Acció Climàtica.
Els primers casos es van detectar a principis de juny en una granja de Vilademuls, al Pla de l'Estany, i després se n'han registrat en 19 explotacions més del Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Maresme, Osona i el Ripollès.
El virus afecta tots els remugants, sobretot les ovelles, i es transmet a través d'algunes espècies de mosquit. Malgrat que no afecta les persones, i el consum de carn, llet i productes derivats és segur, el sector està preocupat per les repercussions econòmiques del virus.
Per què es diu malaltia de la llengua blava?
Un dels signes més visibles del virus és que la llengua dels animals es torna d'un color entre morat i blavós. És un resultat de l'anomenada cianosi.
Amb tot, els animals contagiats poden presentar altres símptomes com ara febre, hemorràgies, salivació excessiva, debilitat, pèrdua de pes i de mobilitat, vòmits, llana que es trenca amb facilitat o avortaments.
A qui afecta?
La malaltia només afecta els animals i en cap cas els humans. Es poden contagiar tots els remugants, com ovelles, cabres, vaques i cérvols. Els casos més greus afecten les ovelles i els pot provocar la mort.
Segons l'Organització Mundial de Sanitat Animal, en el cas dels ovins la mortalitat mitjana és d'entre el 2% i el 30%, però pot arribar fins a un 70% en ovelles susceptibles. En les ovelles que sobreviuen l'estat convalescent és llarg.
Com es contagia i com se'n pot reduir el risc?
La malaltia de la llengua blava, també coneguda com la febre catarral ovina, la causa un virus infecciós, però no contagiós. Això vol dir que no es transmet per contacte directe, sinó a través de mosquits del gènere "Culicoides".
Com que eliminar completament els mosquits és missió impossible, l'objectiu és minimitzar el risc de picades potencialment infectives en els ramats.
Per això, el veterinari i professor associat de la Universitat de Lleida (UdL) Joan Tutusaus apunta que el que convé és "posar-l'hi difícil" al mosquit i fent-ne un control a través de productes adequats.
Una de les opcions és fer servir algun producte desinsectant que s'aplica per polvorització a les instal·lacions ramaderes i als vehicles de transport de bestiar.
Com es combat?
La vacunació, fins ara preventiva i voluntària, és obligatòria quan se'n detecta un cas. El protocol obliga a vacunar tots els animals en un radi de 150 quilòmetres i a fer un perímetre de seguretat de 20 quilòmetres de la granja afectada.
Arran de l'aparició de casos en una vintena de granges, aquest dimarts ja s'han començat a vacunar els primers animals a Catalunya i la previsió és que s'administrin 2 milions de vacunes fins a finals d'any.
A escala mundial s'han identificat 24 serotips diferents i la capacitat de cada soca per provocar la malaltia varia considerablement. El que s'ha detectat ara a Catalunya és el serotipus 8.
La vacunació és segura?
L'última vacunació obligatòria va ser fa vuit anys, arran d'un brot a França. Pocs mesos després, però, van morir 1.500 ovelles vacunades i alguns ramaders van assenyalar el vaccí com la causa de la mort d'aquests animals i de problemes de salut.
Els experts en defensen l'eficàcia quan tots els casos detectats provenen de la mateixa variant, com ha explicat a TV3 el patòleg veterinari i investigador IRTA-CReSA Àlex Cobos.
"Quan apliques una vacuna és específica d'un serotip. Com que teníem diferents focus de serotips propers a Catalunya, però cadascun de variants diferents, no tenia molt sentit. Mentre que ara n'ha entrat un de concret i el que s'està fent és aplicar la vacunació d'un serotip en concret."
El veterinari Joan Tutusaus reconeix que cap vacuna està lliure de tenir efectes secundaris, però assenyala que aquesta segueix sent la millor manera de lluitar contra la malaltia i fer que els animals estiguin protegits.
Tutusaus afegeix que hi ha inquietud entre els ramaders i els veterinaris per saber com seran els protocols de les vacunacions i quines limitacions hi pot haver al moviment d'animals entre granges, quan es porten a l'escorxador o per a l'exportació, entre d'altres.
"La preocupació és si hi haurà traves a aquests moviments si la granja és positiva o els animals encara no estan vacunats."
Per això, reclama protocols d'actuació clars per tal de no dificultar l'activitat del sector ramader.
