Llei de pantalles i menors: control parental i edat mínima de 16 anys per ser a les xarxes

L'avantprojecte de llei vol posar-ho molt fàcil als pares perquè puguin bloquejar determinades aplicacions o limitar-ne el temps d'ús i també incorpora canvis al Codi Penal
Redacció Actualitzat
TEMA:
Menors

El Consell de Ministres del govern espanyol ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei de protecció al menor als entorns digitals. Aquesta llei imposa un control parental gratuït i accessible a tots els dispositius, que l'hauran de dur incorporat obligatòriament de fàbrica.

La mesura té l'objectiu de combatre l'accés de menors i joves a continguts inadequats com la pornografia i evitar els efectes adversos de l'ús o abús d'aquestes tecnologies.

El ministre Félix Bolaño ha dit a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que la llei vol ajudar a limitar aquests riscos perquè "està en joc la salut, el benestar i la seguretat de nenes i nens i adolescents, a més de la tranquil·litat de les famílies".

"La llei vol garantir els drets a la intimitat, l'honor, la integritat i la privacitat dels menors i protegir les dades personals que voluntària o involuntàriament es deixen a les xarxes socials." 

Una altra novetat és que s'apuja de 14 a 16 anys l'edat mínima per accedir i registrar-se a les xarxes socials, amb la qual cosa els menors de 16 anys no podran obrir-se un compte propi. Això exigirà la col·laboració de les empreses --que ara fixen les seves pròpies normes-- i una eina de verificació d'edat que sigui eficaç i garanteixi que la mesura es compleix. 

Amb el vistiplau el Consell de Ministres, l'avantprojecte haurà d'iniciar el tràmit parlamentari fins a ser aprovat al Congrés, probablement a la tardor. Serà després d'escoltar un comitè d'experts, que presentarà el seu informe el 20 de juny a la cambra baixa, per a l'elaboració del pla d'estratègia, que aportarà mesures a més llarg termini. El pla es vol aprovar passat l'estiu i es revisarà cada 3 anys.

Però què diu l'avantprojecte? 


Com serà el control parental als dispositius digitals:

Gratuït, per a tots els usuaris

Obligatori: tots els fabricants l'hauran d'incorporar

Accessible: l'opció haurà d'aparèixer en el moment que s'engega el dispositiu

Fàcil d'activar: el funcionament haurà de ser senzill, tant per la configuració, com per trobar l'opció (com triar l'idioma)

► Qui el podrà activar? Pares, mares i tutors

► Què es podrà limitar? L'accés a apps, serveis i continguts

► On? En mòbils, tauletes, ordinadors i smart TVs

► Regulació de l'etiquetatge i dels avisos

- Tots els productes digitals hauran d'informar, de forma clara, dels continguts aptes o no aptes per a menors de les aplicacions, especialment sobre violència, sexe, religió, informació falsa o causar conductes perilloses per a la salut física o mental, o suposar despeses econòmiques.

► Sempre amb un llenguatge comprensible i accessibles també per a persones amb discapacitat, com ara nens amb autisme.

► Les plataformes d'intercanvi de vídeos han de tenir un enllaç d'accés directe al canal de denúncies i al control parental.

Comptar amb un sistema de verificació d'edat obligatori, que sigui "eficaç, efectiu".

Pares, mares i tutors tindran accés gratuït i fàcil a un control parental en tots els dispositius (iStock/Daniel Balakov)

Altres mesures

La llei va acompanyada d'un Pla d'estratègia nacional per a la protecció de la infància i la joventut als entorns digitals. Fora de les mesures tecnològiques, quines mesures complementàries preveu la llei:

En educació:

Alfabetització digital: per afavorir l'autonomia i autoprotecció dels menors en l'àmbit digital. Sobre conceptes com la privacitat, propietat intel·lectual, protecció de dades i els riscos associats a l'ús de xarxes socials. 

- Classes en escoles i instituts, de formació en ciutadania digital, no només entre els adolescents, sinó des dels primers cursos 

- A través de diferents assignatures --com l'educació afectivosexual--, aportar coneixements i eines per saber detectar notícies falses, continguts inadequats, i fer un mal ús de les xarxes socials, evitar i combatre assetjaments virtuals, bullying, etc.

► S'impulsaran la creació d'espais de trobada on els menors puguin desenvolupar activitats d'oci i lúdiques saludables, fora de l'ús de tecnologia digital

En sanitat:

► Revisions pediàtriques periòdiques per detectar, prevenir i tractar patologies derivades de l'ús de les tecnologies digitals com ara problemes d'addicció o altres alteracions.

- Es crearan centres especialitzats pel tractament de les addiccions en menors. 

Aquestes mesures dependran de les comunitats autònomes que tenen les competències de Salut i Educació, i comporta la formació dels professionals.

Les administracions públiques també impulsaran campanyes de sensibilització dirigides a familiar i menors sobre drets digitals, privacitat i riscos en l'entorn digital. I d'altres adreçades específicament a professionals com docents i sanitaris.

► S'investigarà els efectes del consum de pornografia a edats primerenques per adoptar mesures per evitar riscos associats.

 

Modificacions del Codi Penal

La llei comportarà algunes modificacions en el Codi Penal que el govern espanyol relaciona amb la privacitat, la insensibilització creixent d'actes de violència, l'assetjament i l'explotació i abús de menors.

Per "donar resposta des segles XXI a comportaments que es cometen ara", ha dit el ministre, es creen noves tipificacions:

► Nova pena d'allunyament virtual: es podrà aplicar a qui cometi delictes contra menors a internet, per evitar nous contactes amb la víctima

► El delicte de deepfake o ultra falsificacions, amb penes --de fins a dos anys de presó-- per crear i difondre imatges o àudios amb intel·ligència artificial de contingut sexual o "especialment vexatori"

► El delicte de grooming o l'engany online a menors per l'ús d'identitat falsa en delictes contra la llibertat sexual a menors.

► La difusió de material pornogràfic a menors agreujant el delicte existent.
 

Altres restriccions:

► Els influencers també estaran sotmesos a noves obligacions com la de tenir mesures de protecció als menors.

Augmenta l'edat de consentiment per al tractament de dades personals en l'accés a les xarxes socials, de 14 a 16 anys. Això exigeix un sistema de verificació d'edat que el govern encara no ha concretat i la col·laboració de les empreses, que ara exigeixen una edat mínima d'accés de 13 anys en el cas de TikTok, Twitter i Twitch, i de 14 anys en el cas d'Instagram.  

► Es prohibeix l'accés dels menors a les luck boxes, o recompenses en el videojocs

► s'amplien els casos que es podrà autoritzar judicialment la interrupció de serveis on line o la retirada de dades. 
 

El primer mòbil, als 11 anys

L'avantprojecte s'acompanya d'un diagnòstic sobre l'impacte dels entorns digitals en menors d'edat que ha fet el Ministeri de Joventut i Infància amb les primeres aportacions de 50 experts i que situa a 11 anys l'edat mitjana d'accés al primer mòbil, tal com recollia un informe elaborat el 2021 per Unicef

Aquest estudi indicava aleshores que gairebé el 95% dels adolescents té un mòbil amb internet i més del 90% s'hi connecten cada dia o gairebé cada dia. També apuntava que el 31,5% fan servir internet més de cinc hores al dia i que, en cap de setmana, el percentatge creix fins al 50%.

Més del 83% dels adolescents estan inscrits en tres o més xarxes socials (iStock/MGucci)

A més, el 98,5% d'adolescents estan registrats en alguna xarxa social i fins a un 83,5% ho estan en tres o més de tres.

Els usos principals que fan de l'entorn digital joves i adolescents són per comunicar-se (84,1%), buscar informació (83,6%) i oci digital (79,9%). A això hi dediquen gairebé 7 hores al dia de connexió, cosa que suposa un alt risc d'addicció a les pantalles. 

 

 

ARXIVAT A:
Menors Tecnologia Govern espanyol
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut