Tot i la tendència a la baixa de l'NO2 els últims anys, els nivells continuen lluny dels límits marcats per l'OMS
Tot i la tendència a la baixa de l'NO2 els últims anys, els nivells continuen lluny dels límits marcats per l'OMS (ACN)

Qualitat de l'aire a Barcelona: la millor des del 2018, però molt per sobre del límit de l'OMS

Un estudi de l'Agència de Salut Pública constata la tendència a la baixa del diòxid de nitrogen i l'estabilització dels nivells de les partícules PM10 i PM2,5 des del 2013

RedaccióActualitzat

Els nivells mitjans anuals de diòxid de nitrogen a Barcelona durant el 2023 són els millors des que es tenen registres.

Així ho conclou l'últim informe sobre la qualitat de l'aire de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que apunta que els nivells de contaminació s'acosten als dels anys 2020 i 2021, durant i després de la pandèmia, en què l'activitat va baixar de forma ostensible a la ciutat.

Tot i això, mentre que l'informe confirma la tendència a la baixa dels nivells de NO2 des del 2018, les partícules PM10 i PM2,5 es mantenen en nivells estables des del 2013.

Durant l'any 2023, tant el NO2 com les partícules PM10 i PM2,5 es van mantenir per sota dels límits legals actuals fixats per la Unió Europea a totes les estacions de la ciutat, tot i que aquests valors encara estan molt lluny del que marca l'Organització Mundial de la Salut.

L'Ajuntament atribueix aquest descens a la renovació del parc de vehicles, i en menor a mesura, a una disminució de la intensitat de trànsit. "La Zona de Baixes Emissions ha estat clau", apunten.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona informa que l'Eixample, una vegada més, continua sent el districte amb els valors més elevats, i ofereix un mapa que mostra, carrer a carrer, quines són les zones més contaminades de la ciutat.

L'evolució dels nivell de NO2 des de l'any 2018 fins al 2023
L'evolució dels nivells de diòxid de nitrogen des de l'any 2018 fins al 2023 (Agència de Salut Pública de Barcelona)

Molt per sobre dels límits que marca l'OMS

Però, tot i el descens dels nivells de diòxid de nitrogen en l'aire a la ciutat, els valors continuen estant molt per sobre del que marca l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La mitjana poblacional d'exposició a N02 va ser de 26 µg/m3 i de 14 µg/m3 a PM2,5 durant el 2023, uns valors que són 2,6 i 3 vegades superiors als valors guia de l'OMS.

Durant el 2023, els valors de NO2 i de partícules PM2,5 van continuar per sobre dels nivells establerts per l'OMS (10 i 5 μg/m3, respectivament) i dels futurs valors europeus de la normativa europea a partir de 2030 (20 i 10 μg/m3).


El Parlament Europeu ha publicat aquest any l'esborrany per a una nova directiva de qualitat de l'aire que redueix significativament els límits legals per als principals contaminants atmosfèrics a partir del 2030, i els acosta als que marca la guia de protecció de la salut de l'OMS.

Segons les conclusions de l'informe de l'ASPB, aquesta nova normativa ha de ser "clau per continuar promovent la reducció de la contaminació de l'aire" i suposa una nova fita per a la protecció de la salut.

Laia Bonet, primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, s'ha mostrat satisfeta per la millora en la qualitat de l'aire, però ha volgut advertir que cal vigilar amb el canvi de normativa el 2030.

"Ens satisfà complir, però el marc normatiu ens canviarà el 2030 i també voldrem complir aleshores."

L'impacte en la salut de la ciutadania

Tot i la millora de la qualitat de l'aire dels últims anys, l'impacte negatiu sobre la salut continua sent molt considerable. Els diferents estudis elaborats per l'ASPB al llarg dels anys apunten que aquesta contaminació és el principal risc ambiental per la salut pública, especialment a les grans ciutats europees.

Segons l'últim informe, l'impacte sobre la salut atribuïble a la contaminació en el període comprès del 2020 al 2023 és un 32% inferior a l'estimat pels anys 2018 i 2019.

Ara bé, cal destacar que, tot i la millora, aquest impacte continua sent important: se li atribueixen al voltant del 8% de les morts, el 36% dels casos d'asma infantil i el 12% dels casos nous de càncer de pulmó cada any.

L'any 2018-2019 es van produir 1.900 morts per contaminació de l'aire, es van registrar 1.100 casos nous d'asma infantil i 170 casos nous de càncer de pulmó, mentre que en el període 2020-2023 aquestes xifres es van reduir, amb 1.300 morts, 800 nous casos d'asma infantil i 120 casos nous de càncer de pulmó.

L'informe apunta que, si Barcelona complís els futurs límits legals, "l'impacte negatiu de la contaminació en la salut de la població es reduiria un 38% més".

En el període comprès entre el 2020 i el 2023 han mort 1.300 persones per la contaminació de l'aire
En el període comprès entre el 2020 i el 2023 han mort 1.300 persones per la contaminació de l'aire (ACN)

Què són el NO2, les PM10 i les PM2,5 i com es mesuren

El diòxid de nitrogen és un gas irritant, de color marró vermellós i amb una olor picant que no es pot percebre a simple vista. Procedeix de la combustió de vehicles de motor, de les calefaccions i del transport marítim, entre d'altres.

Les PM10 i les PM2,5 són partícules disperses en l'aire, amb diàmetres inferiors a 10 micròmetres i a 2,5 micròmetres, respectivament, formades, principalment, per compostos inorgànics com silicats, aluminats i metalls pesants, així com material orgànic associat a partícules de carboni.

Sorgeixen de diferents focus, com el trànsit, la indústria, les emissions domèstiques o, directament, de fonts naturals.

Per mesurar aquests contaminants, l'Agència de Salut Pública de Barcelona utilitza estacions ubicades en diversos indrets de la ciutat, i n'hi ha de dos tipus.

Les estacions de trànsit mesuren els nivells de contaminació relacionats amb la influència propera a les emissions de trànsit d'un o diversos carrers, i estan col·locades a Palau Reial, Zona Universitària, Sants, parc de la Ciutadella (IES Verdaguer), Poblenou i Vall d'Hebron.

Les estacions de fons, en canvi, mesuren els nivells de contaminació produïts per les emissions de diversos orígens una vegada s'han barrejat i que, en la mesura del possible, no es veuen afectades per cap via principal en un radi de 300 metres ni per cap altra font puntual d'emissió propera. En aquest cas, estan situades a l'Eixample, Universitat, Gràcia - Sant Gervasi 1.

Objectiu: continuar millorant la qualitat de l'aire

L'informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona també concreta algunes recomanacions per continuar millorant la qualitat de l'aire i avançar en la protecció de la salut de la ciutadania.

Entre les recomanacions, destaca la reducció global del trànsit com a mesura més efectiva i amb més beneficis per la salut, ja que es reduiria el soroll, les lesions i s'incrementarien els usos saludables dels espais.

Dídac Navarro, d'Ecologistes en Acció de Catalunya, afirma que "cal reduir al màxim la quantitat de cotxes contaminants que entren a la ciutat".

"Les ZBE han d'anar acompanyades d'un increment en la quantitat i qualitat del transport públic, així com també amb zones que estiguin pensades específicament perquè la ciutadania pugui gaudir de la ciutat: zones peatonalitzades, menys aparcaments..."

En el cas de les partícules, l'ASPB apunta la necessitat d'incidir en altres fons d'emissió diferents del trànsit. Totes aquestes mesures, conclou, s'haurien d'intensificar en aquelles zones més afectades i en les escoles.

A més, l'agència ofereix una eina al seu lloc web que permet seguir l'evolució de la qualitat de l'aire a la ciutat, mostrant també l'evolució històrica i mensual dels contaminants que més afecten la salut: l'NO2 i les partícules PM10 i PM2,5.

ARXIVAT A:
Medi ambientAjuntament de Barcelona
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut