Protegir la capa d'ozó ha mitigat l'escalfament global, segons uns models matemàtics
Sense el Protocol de Mont-real, que des del 1987 prohibeix els CFC i altres substàncies destructores d'aquest gas, les plantes haurien absorbit molt menys diòxid de carboni i això n'hauria fet augmentar la concentració a l'atmosfera
El Protocol de Mont-real, signat el 1987 per protegir la capa d'ozó que ens protegeix de la radiació ultraviolada del Sol, també ha ajudat a limitar l'augment de la temperatura mitjana de la Terra provocada per l'ús de combustibles fòssils.
Així ho assenyalen les simulacions informàtiques fetes per un equip liderat per Paul Young, de la Universitat de Lancaster, i amb participació d'investigadors de Nova Zelanda i dels Estats Units. L'estudi s'acaba de publicar a la revista Nature. Els autors han elaborat models matemàtics per observar què hauria passat si no s'haguessin prohibit aquestes substàncies.
La capa d'ozó està situada a l'estratosfera, a una altitud d'entre 15 i 50 quilòmetres. Protegeix de la radiació ultraviolada, que en excés pot causar danys tant a plantes i animals com als humans. Cal aclarir que, en canvi, l'ozó existent a la troposfera, on es troben els éssers vius, és un contaminant perjudicial.
Pel que fa a l'ozó estratosfèric, un estudi d'investigadors europeus publicat el 2013 a la revista Photochemistry and Photobiology calculava que frenar la destrucció de l'ozó haurà significat reduir en dos milions els casos de càncer de pell el 2030, una disminució del 14% anual.
Als anys 70, diversos científics van alertar que els CFC o clorofluorocarburs, gasos utilitzats com refrigerants, com propel·lents en esprais i com a dissolvents, estaven destruint aquesta capa protectora. L'afebliment es donava sobretot al pol sud i el procés va ser conegut popularment com el forat de la capa d'ozó.
El 1987 es va signar el Protocol de Mont-real per prohibir aquestes substàncies. És un dels acords que han tingut més consens i ha estat ratificat pels 198 membres de Nacions Unides. Tot i així, alguns s'han seguit fabricant i distribuint de forma clandestina.
Aquests productes també són potents gasos d'hivernacle i per això han contribuït a l'escalfament global. Un estudi publicat el 2020 a Nature Climate Change assenyalava que aquestes substàncies haurien contribuït de forma important a l'escalfament i el desglaç de l'Àrtic.
Menys carboni acumulat en plantes i sòls
Ara, Young i els seus col·legues han volgut analitzar si la limitació dels CFC també ha afavorit l'absorció de diòxid de carboni. L'excés de radiació perjudica les plantes i redueix la seva capacitat per fer fotosíntesi, procés pel qual absorbeixen diòxid de carboni per obtenir energia i deixen anar oxigen.
És el primer cop que es fa aquest càlcul. Els científics han elaborat models matemàtics tenint en compte la disminució de l'ozó, l'escalfament global, els danys de la radiació ultraviolada a les plantes i el cicle global del carboni.
En el cas que no hi hagués hagut limitacions a l'ús dels CFC i altres productes, el model assenyala que les plantes i els sòls haurien emmagatzemat entre 325.000 i 690.000 milions de tones menys de carboni a finals de segle.
També han calculat que això hauria fet augmentar els nivells de diòxid de carboni a l'atmosfera en 115235 parts per milió (ppm) addicionals. Això hauria provocat un augment d'entre 0,5 i un grau en la temperatura mitjana. Però en una de les simulacions es contempla fins i tot un augment de l'ús de CFC i això faria pujar la temperatura 2,5 graus més.
A l'era preindustrial hi havia unes 280 ppm de CO2 a l'atmosfera i ara ja s'ha arribat a les 420 ppm. Aquest carboni addicional hauria portat la concentració per sobre de les 600 ppm, uns nivells d'efectes gairebé inimaginables.
L'Acord de París, signat el 2015, assenyala l'objectiu de limitar l'augment de la temperatura mitjana per sota dels dos graus respecte als nivells preindustrials, però demana un compromís perquè aquest augment es mantingui per sota dels 1,5 graus. De moment, ja s'ha superat l'augment d'un grau.
Càlculs extrems
El líder de l'estudi, Paul Young, ha afirmat que si l'ús d'aquests productes químics se seguís incrementant, "seria catastròfic per a la salut humana, però també per a la vegetació":
"Amb la nostra recerca, podem veure que l'èxit del Protocol de Montreal va més enllà de protegir la humanitat de l'increment d'UV fins a protegir la capacitat de les plantes d'absorbir CO2".
L'estudi també ha rebut crítiques per haver fet les simulacions amb condicions extremes i amb uns efectes uniformes a tot el planeta. Així, en tots els càlculs han assumit que les concentracions de CO2, metà i diòxid de nitrogen augmenten fins al 2075. Reconeixen que hi ha interaccions més complexes en el món real, però afirmen que les seves dades són una aproximació i una alerta, com afirma Young:
"Malgrat que podem esperar que mai no arribem al món catastròfic que hem simulat, això ens recorda la importància de continuar protegint la capa d'ozó".
- ARXIVAT A:
- Crisi climàticaMedi ambientContaminació
