Promet dir la veritat al Suprem amb una reivindicació: "Espero que els faci lliures"

"Ja sap que té l'obligació de la veritat, i que si falta a la veritat pot incórrer en un delicte de fals testimoni". Aquestes paraules formen part del ritual jurídic que pronuncia el jutge Manuel Marchena quan dona la benvinguda a un testimoni en el judici del procés. Habitualment, continua amb un "Jura o promet dir la veritat?". Aquest dimarts, però, un testimoni, Agustí Ferrer, s'ha anticipat a la pregunta amb una resposta de marcat contingut reivindicatiu:

"La veritat espero que els faci lliures. Ho prometo."

La frase sembla haver descol·locat Marchena, que li ha contestat amb un "perdoni, no el sento". Ferrer ha repetit la frase i el jutge li ha contestat amb un "bé" i donant pas a l'interrogatori de Jordi Pina, l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que li ha preguntat per com va viure l'1-O al Centre Cultural del Catllar.

Aquest és el vídeo del moment:

Marchena talla el testimoni per les valoracions

A llarg de l'interrogatori a aquest testimoni, Marchena ha fet dos tocs d'atenció perquè la declaració del testimoni desbordava, per dir-ho en els termes que sol fer servir el president del tribunal, l'objectiu del procediment.

Marchena intervé durant l'interrogatori de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, al testimoni Agustí Ferrer

El primer cop, quan Ferrer es referia al fet que les activitats prèvies a l'1-O i la mobilització del mateix dia del referèndum van sorgir de "la gent del poble" i que tenien clar que volien donar "una mostra de dignitat". En aquest punt, Marchena l'ha interromput i li ha recordat que el lletrat li havia preguntat quanta gent hi havia al col·legi i que ell ja havia respost que un centenar.

L'altre cop ha estat durant les preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, que l'interrogava sobre si el material electoral era l'habitual d'unes eleccions. El testimoni s'ha referit al fet que "no eren les urnes de metacrilat" d'altres convocatòries i Marchena l'ha tallat de soca-rel:

"Té alguna altra pregunta l'Advocacia de l'Estat, per favor? És que si eren de metacrilat o de cristall transparent no afecta el tractament jurídic dels fets."

Testimonis coincidents sobre l'actuació dels Mossos

En la sessió d'aquest dimarts de la tretzena setmana de judici, diversos testimonis han donat la mateixa versió sobre quina va ser l'actuació dels Mossos d'Esquadra el dia del referèndum. Han parlat de la presència de dos mossos als accessos o voltants del centre de votació, que havien intentat accedir-hi però havien desistit perquè haurien d'haver fet servir la força i era inviable.

"Érem 100 o 200 persones a la porta, i dos policies, per tant no podien entrar. Els Mossos van intentar entrar, però havien d'utilitzar la força que no tenien", ha explicat Jordi Cuyàs, un votant que va ser a Pacs del Penedès.

El testimoni Enric Climent ha definit l'1-O com "un gran dia" per a ell

Enric Climent, que va ser a l'Escola Turó del Cargol, de Barcelona, ha comentat que li van dir "que, a causa de la gran quantitat de gent, els Mossos ho havien intentat però no havien pogut entrar",

I Maria Dolors Prats, que va ser a l'Escola Ausiàs March del barri de les Corts, a Barcelona, ha manifestat: "Davant del centre hi havia unes 250 o 300 persones durant tot el dia. Era impossible accedir-hi, i amb dues persones, encara menys".

Aquests i altres testimoni han relatat també el clima "lúdic" a les escoles, amb gent il·lusionada per anar a votar, i on la policia catalana ja havia comparegut el cap de setmana per aixecar acta de les activitats que s'hi feien. Ningú va veure com van entrar les urnes i paperetes als punts de votació.