Primera reunió entre els EUA i l'Iran per un nou acord sobre el programa nuclear iranià
Les converses entre els dos països s'han fet a Oman sota l'amenaça de Trump d'una intervenció militar a l'Iran per part dels Estats Units i d'Israel
Trobada històrica, aquest dissabte, entre representants dels Estats Units i de l'Iran. És la primera reunió d'alt nivell entre tots dos països des que el 2018 Donald Trump va decidir unilateralment retirar-se de l'acord assolit el 2015, que limitava l'activitat nuclear iraniana a un nivell que permetia només usos civils.
El ministre iranià d'Exteriors, Abbas Araghchi, i l'enviat especial de Trump per al Pròxim Orient, Steve Witkoff, han viatjat a Masqat, la capital del Sultanat d'Oman, país que exerceix de mediador. Tot i que les negociacions s'han mantingut de manera indirecta, els dos representants han parlat en persona durant uns minuts.
Els contactes, que es repetiran d'aquí a una setmana, miren d'acostar posicions per a un acord sobre el programa nuclear iranià i s'han desenvolupat en una "atmosfera cordial", segons el ministre d'Exteriors d'Oman, Badr al-Busaidi.
El ministre s'ha mostrat "orgullós" d'haver fet de mediador en les converses "per iniciar un procés de diàleg i negociació, amb l'objectiu comú d'arribar a un acord just i vinculant" entre els dos països, que fa 45 anys que no mantenen relacions diplomàtiques.
Araghchi, diplomàtic veterà, ja va participar en les negociacions de l'acord nuclear del 2015, que van durar cinc anys.
Per la seva banda, la Casa Blanca ha assegurat en un comunicat que la trobada ha estat "un pas endavant" per aconseguir acords, ja que les converses han estat "positives i constructives".
Masqat, ciutat costanera del golf d'Oman, és a poc més de 200 quilòmetres de la costa iraniana, una distància semblant a la que hi ha entre Barcelona i Menorca.
La trobada va ser anunciada per Trump, per sorpresa, aquest dilluns, durant la visita a la Casa Blanca de Benjamin Netanyahu, primer ministre d'Israel.
Precisament, tant els Estats Units com Israel han amenaçat d'atacar militarment l'Iran si al final no hi ha acord nuclear.
"Si cal fer servir la força, farem servir la força. Israel hi estarà molt implicat, evidentment, i prendrà la iniciativa", ha declarat Trump.
Aquesta primera reunió, a més, arriba mig any després del primer enfrontament militar directe entre Israel i l'Iran, enemics que durant anys han mantingut una guerra soterrada i per interposició de forces aliades.
L'Iran, afeblit
El règim dels aiatol·làs seu a negociar un nou acord nuclear en una posició més dèbil que anys enrere.
No per l'intercanvi de míssils i drons amb Israel de l'octubre, però sí a causa de l'ofensiva israeliana i dels Estats Units contra els aliats de l'Iran a la regió: Hamas a Gaza i Hezbollah al Líban, dos territoris on Israel manté l'ofensiva militar malgrat els acords d'alto el foc, i també contra els houthis al Iemen, i per la caiguda de Bashar al-Assad a Síria, al desembre.
El règim dels aiatol·làs també ha arribat a Masqat afeblit econòmicament, per les sancions i l'aïllament, i políticament, pel descontentament creixent dins del país.
Un acord possible?
Per tot plegat, el règim iranià, que ja va signar l'acord del 2015 i va complir-lo, està interessat a signar-ne un de nou, que li permeti obrir-se al món i ingressar divises.
L'Iran "busca un acord seriós i equitatiu", ha declarat aquest divendres Ali Shamkhani, conseller d'Ali Khamenei, el líder suprem iranià.
L'Iran, en qualsevol cas, és un dels actors de pes en l'estabilitat --o la inestabilitat-- de la regió, immersa en una violència creixent des de la incursió de Hamas en territori israelià del 7 d'octubre del 2023.
Un acord contribuiria, sens dubte, a fer baixar la tensió.
Caldrà veure quin paper juguen en l'assoliment --o no-- de l'acord el programa iranià de míssils, que va quedar fora de l'acord del 2015, i el suport del règim iranià als seus aliats regionals.
D'"un gran dia" a un acord "desastrós"
"Els Estats Units, la regió i el món estaran més segurs", va declarar l'aleshores president nord-americà, Barack Obama, des de la Casa Blanca, el 17 de gener del 2016, arran de l'entrada en vigor del Pla d'Acció Integral Conjunt, conegut popularment com a acord nuclear iranià.
Signat el juliol del 2015 a Viena per l'Iran, l'anomenat G5 +1 (els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU, els Estats Units, França, el Regne Unit, Rússia i la Xina, més Alemanya) i la Unió Europea, establia límits a l'activitat nuclear de l'Iran per permetre'n només finalitats civils, a canvi de l'aixecament de les sancions i de posar fi a l'aïllament internacional del règim dels aiatol·làs.
Així, imposava un límit del 3,67% en l'enriquiment d'urani, molt lluny del 90% necessari per construir bombes atòmiques.
Entre el 2015 i el 2018, des que va signar-se fins a la sortida dels EUA, l'Iran va respectar escrupolosament els termes de l'acord, segons les dades de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA).
Des d'aleshores, però, l'Iran hauria tirat pel dret i enriquit urani molt per sobre del límit de l'acord, fins al 60%, i ja disposaria de 274 quilos enriquits a aquest nivell de puresa.
Negociat i assolit durant el segon mandat d'Obama, l'acord nuclear iranià va ser torpedinat en la seva línia de flotació pel seu successor, Trump, que va titllar-lo de "desastrós". Set anys després, retornat a la Casa Blanca, vol seure amb l'Iran per mirar d'assolir un nou acord, però bilateral: ningú més ha estat cridat a participar-hi.
