Primera condemna al Japó per les esclaves sexuals durant la Segona Guerra Mundial

Un tribunal de Seül ha sentenciat el Japó a indemnitzar 12 dones que van ser forçades a prostituir-se durant la invasió de la península de Corea -des de 1910 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945.

"Les proves materials i els testimonis demostren que les víctimes van sofrir un dolor mental i físic extrem i inimaginable", assenyala la sentència, que per primera vegada obliga Tòquio a compensar les sis úniques supervivents, amb xifres que arriben als 100 milions de wons (75.000 euros) .

El litigi va ser admès en un tribunal de districte de Seül el 2016, un any després que el Japó i Corea del Sud segellessin un acord pel qual l'estat nipó es comprometia a ingressar 9,3 milions de dòlars en un fons de compensació per a les víctimes.

No obstant, les associacions i les supervivents van protestar perquè no havien estat consultades i l'actual president sud-coreà, Moon Jae, el 2017 va cancel·lar el pacte i ho va deixar en mans de la justícia.

"Dones de confort"

El nombre de "dones de confort", eufemisme amb què eren anomenades les víctimes d'esclavitud sexual als bordells militars japonesos, està en discussió.

Les estimacions més conservadores xifren en 20.000 les joves coreanes forçades, mentre que els estudis que inclouen tots els territoris ocupats per l'eximperi -Corea, la Xina, les Filipines, el Vietnam, Tailàndia, Malàisia, Indonèsia i altres- eleven la xifra fins a 410.000 dones.

Els testimonis d'exdones de confort, recollits en estudis historiogràfics, apunten que l'exèrcit i la marina japoneses estaven directament o indirecta involucrats en la coerció i rapte de dones joves a les colònies asiàtiques. Un extrem que el Japó mai ha reconegut.

Crim humanitari

"Va ser un crim contra la humanitat que el Japó va cometre sistemàticament, deliberada i àmplia, incomplint les normes internacionals", recull el jutge Kim Jeong-gon a la resolució.

Sis de les 12 víctimes han mort des que van iniciar la demanda el 2016. L'advocada de les dones representades, Kim Kang-won, ha dit estar "profundament commoguda", ja que la sentència reconeix que el govern japonès és responsable de l'atrocitat.

Les sis supervivents han rebut la sentència amb els braços oberts, però diuen que la indemnització "no té gaire sentit" mentre el Japó "no demani perdó i faci saber a la seva gent que no hi haurà més crims de guerra".
 

El Japó respon amb un conflicte diplomàtic

Mentrestant, el Japó desoeix la petició de les víctimes i ha respost amb enuig a la sentència. El govern al·lega que la seva sobirania li atorga "immunitat" enfront d'una demanda civil en tribunals estrangers.

No obstant, la defensa de les víctimes i la mateixa sentència conclouen que aquesta figura jurídica no contempla els crims de guerra i de lesa humanitat.

El jutge aclareix que "encara que es tractés de l'acte sobirà d'un país, la immunitat d'Estat no es pot aplicar ja que es va cometre contra els nostres ciutadans a la península coreana, que va ser ocupada il·legalment pel Japó".

El primer ministre, Yoshihide Suga, ha amenaçat de no acceptar la resolució judicial i ha exigit a Seül que es deixi sense efecte la demanda. Des de Tòquio, l'ambaixador de Corea del Sud, Nam Gwan-pyo, ha dit que treballarà per evitar que la sentència tingui un "impacte indesitjable" entre els dos països.

Corea del Sud i el Japó són dos socis comercials clau a la regió, aliats dels Estats Units, i comparteixen altres interessos, especialment la defensa exterior davant Corea del Nord. Però les relacions s'han deteriorat a mesura que han anat emergint disputes històriques.

Anteriorment, el Tribunal Suprem de Corea del Sud va condemnar dues empreses japoneses a indemnitzar treballadors forçats durant la Segona Guerra Mundial.