Primer trasplantat de cara i mans amb èxit al món: "Un regal que només tens un cop"

L'equip de trasplantament liderat pel cirurgià Eduardo D. Rodríguez, de l'hospital NYU Langone de Nova York ha aconseguit un trasplantament combinat de cara i de les dues mans per primer cop amb èxit al món. El pacient és un jove de 22 anys, Joe DiMeo, que havia quedat ferit amb cremades greus a causa d'un accident de trànsit.

Aquest dimecres s'ha anunciat l'èxit de l'operació que es va fer el 12 d'agost. La intervenció de gran complexitat va durar 23 hores hi hi van participar 6 equips de 80 persones entre cirurgians, infermers i la resta de personal necessari que va treballar en dos quiròfans adjacents.

El receptor, Joe DiMeo, un jove de Nova Jersey, havia quedat ferit amb cremades de tercer grau al 80% del cos a conseqüència d'un accident que va tenir el 2018, quan tenia 20 anys. Es va adormir al volant quan tornava de treballar a la nit. El xoc va incendiar el vehicle. Un vianant el va salvar de les flames.

Tot i que va sobreviure, les lesions eren molt greus. Després de sotmetre's a unes 20 cirurgies reconstructives, DiMeo encara tenia greus dificultats de moviment que el limitaven en les activitats quotidianes. Va quedar sense parpelles, llavis, orelles i sense bona part dels dits, les cicatrius fins i tot li tapaven els ulls.

El doctor Rodríguez destaca que Joe era "el pacient més motivat que he conegut mai" i això el feia un candidat "ideal per al procediment".

"En Joe és sa, és jove, és fort, li encanta fer exercici, menja bé i tenia aquest element especial necessari per a aquesta operació: un alt nivell de motivació. I ell tenia un enorme sentiment d'esperança."

Poques possibilitats però no impossible

El de DiMeo és el quart trasplantament de cara que realitza l'equip, liderat per Rodríguez i el primer que fan de mans. Segons Rodríguez, al món s'han fet amb èxit més de 100 trasplantaments de mans i uns 50 de cara, "per tant, no hi havia cap raó perquè no en poguéssim fer un de conjunt amb èxit".

De trasplantament simultanis de cara i de mans només se n'han fet dos i cap dels dos han prosperat: el primer el 2009 a França, el pacient va morir en una intervenció posterior, i en l'altre, el trasplantament de mans no va sortir bé.

Però a banda de la complexitat de la intervenció, DiMeo tenia altres elements en contra. A causa de les nombroses transfusions i empelts de pell que havia rebut fins ara, en Joe tenia un sistema immunològic molt sensible, i feia que la possibilitat de rebuig fos del 94%.

O sigui, es necessitava un donant altament compatible i la possibilitat de trobar-lo era només del 6%. Havia de ser un donant únic perquè el procés es fes al més de pressa possible per reduir el temps que els teixits deixessin de rebre sang. Amb tot, la situació de pandèmia va fer baixar molt les donacions.

"Era trobar una agulla en un paller", ha dit Rodríguez.

"Havíem d'evitar la infecció, havíem de fer aquesta operació al més ràpid possible, havíem de ser molt selectius amb el donant i vam haver d'implementar totes les tecnologies més avançades que asseguressin l'èxit complet de l'operació del Joe, i això és exactament el que vam fer. "

Malgrat tot, DiMeio només va trigar 10 mesos a trobar un donant.

Intervenció complexa

L'operació no era fàcil i l'equip es va preparar a consciència perquè, amb totes les eines tecnològiques i de 3D, res no fallés. "Vam practicar la cirurgia gairebé una desena de vegades durant un any. Als quiròfans teníem equips que garantien que tothom seguís els passos exactament, per no saltar-se ni un batec, ni sortir-se de la seqüència", explica Rodríguez. "Al final tot va sortir millor del que esperàvem."

Mentre en un dels quiròfans s'extreien amb cura el teixit facial i les mans del donant, a l'altre. s'extirpava la cara i les mans a DiMeo i es preparaven els teixits per rebre el del donant.

Primer li van implantar la mà dreta, -la dominant en DiMeo-, i després l'esquerra."Hem de substituir 21 tendons, tres nervis principals, cinc vasos principals, dos ossos principals" detallava Rodríguez, a cada mà. Cada estructura era etiquetada per assegurar "un muntatge correcte". Finalment la cara, que es va fixar amb petites plaques i es van empalmar nervis i vasos sanguinis. En total, 23 hores.

El somriure, l'èxit de la recuperació

Després de 45 dies a Cures Intensives, ha seguit mesos de rehabilitació durant els quals DiMeo ha après a obrir de nou les parpelles, a moure les mans i a somriure.

"És si com si fossis un bebè, mouen les mans  fins que tenen la capacitat de fer coses. Ara tinc mans noves, igual que ells. He de continuar practicant."

DiMeo ja pot fer moltes coses amb les seves noves mans i dimecres, en la presentació del seu cas, va voler donar esperança a altres pacients com ell i l'agraïment al seu donant.

"Aquest és un regal que només es rep un cop a la vida i espero que la família del donant pugui tenir algun consol sabent que part d'ell viu en mi."

Des de l'operació de l'agost, en Joe ha seguit la seva recuperació diària i s'ha sotmès a diverses intervencions de seguiment per millorar els resultats funcionals i estètics.