Primer trasplantament d'úter a Espanya: el Clínic l'ha fet entre dues germanes

El passat 5 d'octubre, l'Hospital Clínic de Barcelona va fer el primer trasplantament d'úter de tot l'estat espanyol. La donant i la receptora són germanes.

Es tracta d'una intervenció complexa, de la qual se n'han fet només 70 a tot el món. El procés es va iniciar fa cinc anys i s'emmarca en el projecte d'investigació "Estudi de factibilitat de procediment de trasplantament uterí de donant viu amb obtenció d'empelt per cirurgia robòtica".

El requisit principal per ser candidata a aquest tipus d'intervenció és tenir la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l'aparell reproductor femení que afecta una de cada 5.000 dones al món.

Aquestes dones neixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi. En aquest cas, la receptora va ser l'única candidata compatible de les 30 que es van presentar.

Trasplantament entre germanes

La Tamara va saber als 16 anys que no podria tenir fills. Havia nascut amb dos úters malformats. No tindria mai la regla ni es podria quedar embarassada, tot i que ovulava perfectament.

El segon disgust va ser quan els metges van dir que la seva mare, que havia de ser la donant, no reunia les condicions. I aleshores, la seva germana Bàrbara, que ja havia estat mare, li va oferir el seu úter.

Aquest és el testimoni de les dues germanes:

La intervenció ha estat liderada pel cap de Servei de Ginecologia, Francesc Carmona, i el cap de Servei d'Urologia i Trasplantament Renal, Antonio Alcaraz. La va dur a terme un equip multidisciplinari de més de 20 persones.

El trasplantament d'úter es divideix en dues fases. En primer lloc es fa l'extracció de l'úter mitjançant cirurgia robòtica, perquè sigui tan poc invasiva com sigui possible. El procés va durar unes dotze hores.

El segon pas és la seva implantació, que es va fer en cirurgia oberta. En aquest cas, la intervenció va durar unes quatre hores.

A l'equip multidisciplinari hi havia professionals de diferents especialitats: ginecòlegs, cirurgians de trasplantament, infermeries de ginecologia i de trasplantament, anestesistes i auxiliars d'infermeria.

Un procés molt complex

El procés és d'alta complexitat, sobretot pel que fa a la fase d'extracció de l'úter de la donant, com explica el doctor Alcaraz:

"És un òrgan complex amb pobra vascularització de les artèries i un gran entramat de venes de les quals cal buscar les més grans per drenar la sang que arriba a l'úter."

Però el procés és molt llarg i hi ha un 40% de probabilitats que l'úter no sigui vàlid. A més, l'equip no havia pogut assajar aquesta segona fase, com explica la doctora Carmona:

"L'extracció l'havíem assajat, l'havíem practicat, aquesta no, no l'hem pogut practicar mai, no hem tingut mai l'ocasió de col·locar un úter."

La viabilitat ve determinada per la viabilitat de l'òrgan, que aquest funcioni i que la dona es quedi embarassada.

En aquests cas, dos mesos després, l'evolució ha estat bona i l'úter ha demostrat la seva funcionalitat. La receptora ja ha tingut el seu primer cicle menstrual.

D'aquí quatre mesos se li implantarà un embrió dels onze que es van fecundar "in vitro" prèviament.

En el cas que es quedi embarassada, es mantindrà la receptora amb fàrmacs immunosupressors fins a un segon embaràs.

Un cop hagi completat el seu desig de ser mare se li retirarà l'úter per laparoscòpia després del segon part, sempre que aquest sigui el seu desig gestacional.

Només setanta a tot el món

Fins avui hi ha hagut a tot el món setanta trasplantaments d'úter i gràcies a aquest procediment ara hi ha més de vint nadons vius. Fins ara, tots els trasplantaments els havien fets només quatre equips de Suècia, Mèxic, els Estats Units i l'Índia.

El primer naixement després de trasplantament d'úter d'una donant viva va tenir lloc el 2014 a Suècia, a l'Hospital Universitari de Sahlgrenska de la Universitat de Göteborg, dirigit per Mats Brännström.