Primer Boeing 787 a l'Antàrtida: l'avió més gran que aterra mai sobre el gel del pol sud

Un Boeing 787 ha aterrat a l'Antàrtida, en una pista de gel de 300 metres de llarg. És l'avió més gran que aterra directament sobre la capa de gel del pol sud segons l'Institut Polar Noruec, que ha explicat que l'operació obre noves oportunitats per a la recerca científica i per al transport a gran escala a la zona.

L'aparell, que ha aterrat a la pista Troll de Queen Maud Land, ha transportat 45 passatgers i 12 tones de material d'investigació per a diverses estacions científiques. Segons Camilla Brekke, directora d'aquest institut de recerca, l'enviament de personal i material d'investigació s'ha fet amb la mínima petjada ambiental possible:

"Això demostra la nostra capacitat de realitzar operacions de vol més efectives a l'Antàrtida, transportant una tripulació científica/logística més gran: més càrrega amb una petjada ambiental més petita."

Largest aircraft ever to land on #TrollAirfield!
"This demonstrates our capability of performing more effective flight operations to #Antarctica by carrying a larger scientific/logistics crew, more cargo with a smaller environmental footprint", says NPI-director, Camilla Brekke, pic.twitter.com/7vjsSw0gPI

— Norsk Polarinstitutt // Norwegian Polar Institute (@NorskPolar) November 16, 2023

En els últims dies, els investigadors del centre han estat explicant a les xarxes socials com preparaven la zona per a l'aterratge de l'aparell:

We are preparing! Soon we're ready to receive the largest aircraft ever to land at #TrollAirfield#Boeing787Dreamliner

It's loaded with scientific and logistics crew, equipment and cargo destined for #TrollResearchStation + other stations in #Antarcticahttps://t.co/oZbJzQfvjU pic.twitter.com/ezFgCd83ER

— Norsk Polarinstitutt // Norwegian Polar Institute (@NorskPolar) November 15, 2023

Cada any, arriben entre 6 i 8 avions a l'aeròdrom de Troll, segons explica l'Institut Polar Noruec al seu compte d'Instagram. La fita de fer-hi aterrar avions de grans dimensions, amb més càrrega i passatgers, ha de permetre reduir tant el nombre de vols com el trànsit de vaixells a la zona i "contribuir a una reducció de les emissions globals i de la petjada ambiental a l'Antàrtida".

Impuls a la investigació

L'Institut Polar Noruec realitza investigacions, estudis cartogràfics i experiments científics orientats a la gestió a l'Àrtic i l'Antàrtida. Entre els seus camps de treball hi ha la crisi climàtica, els contaminants ambientals, la biodiversitat i la cartografia geològica dels pols de la terra.

Segons l'Institut Polar Noruec, durant les últimes dues dècades s'ha registrat un escalfament important en algunes parts de l'Antàrtida, però falten coneixements bàsics per entendre els efectes del canvi climàtic en aquesta zona.

Els nivells de contaminants a l'Antàrtida --tant a l'aire com a l'aigua, als sediments o en animals i plantes-- són més baixos en aquesta regió que en qualsevol altre lloc del planeta, expliquen els investigadors d'aquest centre. Reconeixen, però, que encara hi ha poques investigacions sobre els nivells de contaminants a la cadena alimentària marina antàrtica.

Dronning Maud Land, on ha aterrat l'aparell, ocupa una sisena part del continent antàrtic i és gairebé set vegades més gran que Noruega. La zona, que limita amb el sector britànic a l'oest i amb el sector australià a l'est, va ser annexada per Noruega el gener del 1939 i va rebre el nom de la reina Maud, que havia mort un any abans.