Preus i salut: la inflació provoca un canvi d'hàbits i dificulta una dieta saludable

Amb la pujada de preus, cada vegada hi ha més famílies que s'han vist obligades a modificar la tipologia d'aliments que compren. Una realitat que, segons els experts, ve donada per tres vectors principals: la precarietat després de la pandèmia; el canvi climàtic i l'afectació que té en la producció a nivell mundial, i una inflació disparada, que ara es troba en el 10,2% al juny, la xifra més alta dels últims 37 anys.

Carregar la cistella de la compra no només és més car, sinó que cada vegada més s'omple de productes que no garanteixen el manteniment d'una dieta saludable, com remarca Gemma Salvador, dietista i nutricionista de l'Agència de Salut Pública de Catalunya.

"No és una desnutrició imminent per falta d'ingesta com la que molts podem tenir al cap, sinó que està vinculada a la baixa ingesta de qualitat, i això pot ser greu en determinats grups poblacionals."

Segons l'última enquesta de condicions de Vida de l'Idescat, el 3,9% de la població --un 1,5% més respecte a l'any passat-- només pot menjar carn, pollastre o peix cada dos dies.

Es tracta de famílies que no poden comprar el peix que necessiten consumir perquè no el poden pagar. Altres opten per adquirir producte congelat en comptes de fresc perquè és més econòmic o, en casos de més vulnerabilitat, acaben substituint aquests productes per altres que els donin aquesta aportació calòrica, però que no tenen el mateix valor nutricional.

Els experts reconeixen aquesta tipologia d'aliments com a ultraprocessats i es caracteritzen perquè aporten energia, però no cobreixen la resta de nutrients. A més, apunten, són cridaners, tenen molta publicitat, són més econòmics, més fàcils de preparar i, en molts casos, no requereixen manipulació i conservació. Compleixen una sèrie de requisits que els fan de més elevat consum.

"El problema és que aquests aliments estan omplint la cistella de la compra sense que hi hagi aquesta aportació d'aliment bàsic fresc", alerta Gemma Salvador.

Entre els grups que més consumeixen aquests productes hi ha la població amb menys recursos, la població juvenil que no té un reforç familiar amb una estructura d'àpats normalitzada i la gent gran que viu sola.

Una realitat que qualifiquen de "preocupant", si es té en compte la tendència a l'alça en el consum d'aquests aliments i la repercussió que té en la salut de moltes persones pel que fa a casos d'obesitat, diabetis, hipertensió arterial i anèmies vinculades a determinats nutrients, com el ferro.

Les dietes poc saludables, cada vegada més globals

La FAO, l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació de les Nacions Unides, alerta d'una inseguretat alimentària que cada vegada afecta més països. Segons aquest organisme, ara mateix hi ha 3.000 milions de persones al món que no tenen accés a una alimentació adequada.

No només en països en què ja hi havia aquesta tendència ,com l'Àfrica o Àsia, sinó també a Europa i els Estats Units, com assenyala l'economista especialitzada en seguretat i nutrició a la FAO Cindy Holleman.

"Molts governs pensen més en les calories que no pas en una alimentació bàsica. No n'hi ha prou. El nostre sistema alimentari produeix aliments molt poc saludables i està creant problemes d'obesitat. On queda el dret humà a l'alimentació? És només tenir una dieta bàsica?"

Segons aquest organisme, una dieta saludable ara mateix costa cinc vegades més que una dieta bàsica energètica. Alerten que un dels problemes és el preu i la manca de polítiques que permetin a la població accedir a productes saludables al mateix cost que els aliments més calòrics.

I insisteixen que les administracions presenten més atenció a la inversió en productes energètics, mentre que aliments bàsics com la carn o les verdures, entre d'altres, tenen poc suport.