Divisió al gabinet de guerra de Netanyahu perquè aclareixi què vol fer a Gaza

Augmenten les dissensions en el govern d'Israel. Aquest dissabte, Benny Gantz, ministre sense cartera integrant del gabinet de guerra, ha comparegut davant dels mitjans per exigir l'elaboració d'un pla de sis punts sobre el futur de la Franja de Gaza quan acabi la guerra amb Hamas.

Considera que el pla ha de permetre "assolir sis objectius estratègics d'importància nacional" i establir la creació d'una administració temporal, nord-americana, europea, àrab i palestina, que posi "els fonaments d'una alternativa que no sigui ni Hamas ni [Mahmud] Abbas", president de l'Autoritat Nacional Palestina.

A més, ha donat un termini de tres setmanes, fins al 8 de juny, per presentar-lo i ha assegurat que si aquesta exigència no es compleix, ell i el seu partit, el centrista Unitat Nacional, abandonaran el govern d'emergència constituït arran de l'atac de Hamas del 7 d'octubre.

"Si elegiu la via dels fanàtics i conduïu tota la nació cap a l'abisme, ens veurem forçats a dimitir", ha dit Gantz, adreçant-se al primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu.

General retirat de l'exèrcit d'Israel, exministre de Defensa i exviceprimer ministre, Gantz és un dels tres integrants principals del gabinet de guerra, juntament amb Netanyahu i amb l'actual ministre de Defensa, Yoav Gallant.

La proposta de Gantz no és la primera esquerda en el govern presidit per Netanyahu, perquè arriba tres dies després que Gallant també demanés un pla per al futur de Gaza i demanés públicament al primer ministre que renunciés a ocupar la Franja per establir-hi un govern israelià militar o civil.

Netanyahu ja ha respost a Gantz: en un comunicat emès aquest diumenge l'ha acusat de "buscar una excusa per tombar el govern" i de voler "la creació d'un estat palestí".

L'altre front crític amb Netanyahu l'integren els ciutadans que periòdicament es manifesten contra el govern i a favor d'un acord d'alto el foc que permeti alliberar el centenar d'ostatges que encara estan en mans de Hamas i la trentena de cossos dels que han mort.

Aquest dissabte hi ha hagut mobilitzacions en diverses ciutats d'Israel, entre les quals Tel-Aviv. En aquesta hi ha participat el líder opositor Yair Lapid, centrista, que ha demanat la dimissió de Gantz i de Gadi Eisenkot, també ministre sense cartera del partit Unitat Nacional, als quals acusa de permetre que Netanyahu continuï al poder.

Reobre l'hospital més gran de la Franja

Sobre el terreny, aliens a aquesta crisi política, els ciutadans de la Franja de Gaza continuen patint l'ofensiva sense aturador de l'exèrcit israelià.

Uns 800.000 gazians han estat "forçats a fugir" de la ciutat de Rafah arran de l'ordre d'evacuació del 6 de maig, i s'ha abocat la població a "un desastre en termes humanitaris".

Martin Griffiths, cap d'Afers Humanitaris de l'ONU, ha remarcat que és sobretot "un desastre per a les persones desplaçades" des d'altres llocs de la Franja, que s'amuntegaven a Rafah i que no tenen on anar.

"La nostra preocupació, com a ciutadans de la comunitat internacional, és que les conseqüències seran molt, molt dures. Dures, difícils i apocalíptiques", ha afegit.

Enmig d'aquesta tragèdia, l'Hospital Nasser, a Khan Yunis, el més gran del sud de la Franja, ha pogut reobrir gràcies a l'ONG Metges Sense Fronteres (MSF) i ja ha començat a atendre pacients.

El centre havia quedat destruït per quatre mesos d'atacs i ocupació israeliana, que va retirar-se d'aquesta població a principis d'abril. Quinze dies més tard, hi van trobar diverses fosses comunes amb més de 200 cadàvers.

Ara mateix, a la Franja de Gaza només hi operen, parcialment, 13 dels 36 hospitals existents, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) publicades aquest divendres.