PP i Vox aproven les lleis que arraconen el valencià a l'escola i canvien el model d'À Punt

Des que van accedir al govern, ara fa un any, els cavalls de batalla de PP i Vox han estat tres: l'educació pública en valencià, la memòria històrica i À Punt, la ràdio i televisió públiques. Les tres lleis formen part del paquet legislatiu que es va presentar el passat mes de març, i la llei de llibertat educativa i la d'À Punt han quedat aprovades aquest dijous, juntament amb la llei que introdueix canvis a l'Agència Antifrau. La de concòrdia, que substitueix la de memòria històrica actual, s'aprovarà el pròxim 11 de juliol.

De res han servit les esmenes presentades pels grups de l'oposició, perquè els partits que governen tenen majoria. Tampoc els ha tremolat el pols davant de les protestes convocades per la comunitat educativa o els sindicats. Ni l'elaboració d'uns informes molt crítics per part del Consell Valencià de Cultura (CVC), un òrgan consultiu contemplat a l'Estatut valencià, han fet canviar ni un mil·límetre el redactat.

El que va passar dimarts al CVC va ser greu: per primera vegada en la història d'este organisme, els cinc consellers proposats pel PP van abandonar el ple al·legant errors de procediment. Una pura formalitat que, pels consellers nomenats pel PSPV, buscava torpedinar uns informes que, en el cas de la llei educativa, parlen d'una clara regressió del valencià a les aules, en el cas de la memòria democràtica d'una equiparació de víctimes i botxins, i en el cas d'À Punt, d'una voluntat de controlar-la políticament.

Però què suposen aquestes lleis que ha aprovat la cambra valenciana? En fem una anàlisi.

Una "llibertat educativa" sense llibertat per triar el valencià a les zones castellanoparlants

La nova llei, anomenada de "llibertat educativa", elimina la del plurilingüisme de l'anterior govern i posa el focus en la suposada llibertat de triar la llengua vehicular en l'ensenyament.

En les zones valencianoparlants, seran els consells escolars i no els pares els que trien la llengua vehicular del centre en què s'impartiran entre un 50 i un 60% de les matèries.

Pitjor parades queden les zones castellanoparlants, on el valencià queda relegat a un tracte de llengua estrangera, amb només un 10% de classes i l'opció que l'alumne no s'hi haja d'examinar si no vol. S'elimina, així, el 25% del valencià contemplat en l'anterior llei, a més del requisit lingüístic per al professorat en ensenyaments de formació professional i en règim especial.

Una ràdio i televisió públiques menys plurals i menys valencianes

À Punt també està en el punt de mira d'aquest govern. El model de la ràdio i televisió públiques valencianes, qüestionat per la dreta des de la seua posada en marxa, aborda una gran reforma a només sis anys del seu naixement.

Es crea la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana i un consell d'administració format per vuit membres, set de triats per les Corts per majoria absoluta en segona volta, és a dir, per majoria del PP i Vox, i el vuitè, representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

Desapareix el Consell Rector, un òrgan més plural format per deu membres, entre els quals trobàvem representants del Consell de la Ciutadania, el Consell Audiovisual i dels treballadors.

Els canvis també donen peu a la programació en castellà, després que fa uns mesos ja s'incorpores l'opció del doblatge en castellà a l'hora de veure pel·lícules. Des de Vox ja han afirmat que des d'ara la cadena "s'expressarà en les dues llengües".

S'obri, a més, una gran incertesa per a la plantilla, que fa sis anys que està en règim d'interinitat. S'han suspès els processos d'oposició i s'ha de crear una nova relació de llocs de treball per als informatius, l'única part de la ràdio televisió que és pública i que tant PP com Vox han assegurat que no privatitzaran.

L'oposició qualifica aquests canvis d'intent de control polític de l'organisme.

Una memòria històrica que no discrimina

La nova llei de memòria, que es preveu aprovar el 13 de juliol i que es dirà llei de concòrdia, abasta des de 1931 fins a l'actualitat; és a dir, la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura i el terrorisme d'ETA i de cèl·lules jihadistes.

Un totum revolutum gestionat per una Unitat de Concòrdia, de nova creació i que s'encarregarà d'elaborar un inventari de llocs on han ocorregut "fets de singular rellevància per a la significació històrica".

L'oposició critica la llei perquè "blanqueja el franquisme" i posa en pla d'igualtat la Segona República amb la dictadura. Pel govern, en canvi, preserva els drets de totes les víctimes reconegudes i amplia el reconeixement a crims comesos en democràcia.

Fins a cinc grans canvis legislatius

Aquest dijous també s'ha aprovat la llei de l'Agència Valenciana Antifrau. Vox la volia suprimir, però finalment ha votat a favor de la proposta del PP.

Faltarà per aprovar la modificació de les lleis de transparència i d'incompatibilitats per a completar aquest gran canvi legislatiu que posa les bases per a una nova manera d'entendre la llengua, la cultura i la memòria al País Valencià.

Mazón defensa l'alcaldessa de València arran de la polèmica sobre el Dia de l'Orgull

Enmig de tot plegat, el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, ha aprofitat el ple d'aquest dijous per defensar l'alcaldessa de València, María José Català, del PP, després de les seves polèmiques paraules sobre el Dia de l'Orgull.

Català va comparar el col·lectiu LGTBI amb diverses malalties per defensar la decisió de no posar la bandera de l'arc iris al consistori, de la mateixa manera que, va dir, no s'exhibeix quan se celebren dies internacionals sobre patologies com l'Alzheimer, l'ELA o el càncer.

El president valencià ha responsabilitzat els socialistes d'haver incitat amb el seu "discurs d'odi" contra Català tota mena de reaccions contràries a l'alcaldessa valenciana.

"Com que vostès reparteixen les credencials i tenen la veritat absoluta", ha ironitzat Mazón dirigint-se al Grup Socialista, "no han tingut la delicadesa de defensar a aquesta dona exemplar, aquesta mare que concilia de manera exemplar, que defensa la diversitat".

Després de la intervenció del president, tot el grup popular s'ha posat en peus per a aplaudir a Català, que és també diputada autonòmica, qui ha agraït des del seu escó aquest suport.