Por i fantasia: les 15 pel·lícules imprescindibles del Festival de Cinema de Sitges

Del 3 al 13 d'octubre Sitges és l'epicentre del cinema de terror i fantàstic. El Festival Internacional de Cinema Fantàstic, considerat el més important del món, projecta més de 400 pel·lícules anomenades de "gènere". I això vol dir que n'hi ha per a tots els gustos. No hi falten les de sang i fetge, però n'hi ha moltes més: thrillers, fantasia, mitologia, aventures... Últimes tendències i també clàssics revisitats.

El millor és capbussar-se en el seu web i decidir què ens pot interessar. Però per a qui no tingui temps o ganes, aquí teniu 15 títols als quals pararem una especial atenció.  
 

"Presence", de Steven Soderbergh 

L'oscaritzat director nord-americà Steven Soderbergh, creador de cintes com "Traffic", "Ocean's eleven" o "Erin Brockovich, serà a Sitges per inaugurar el festival amb el seu últim treball, "Presence".

És la primera incursió que fa en el gènere de terror sobrenatural i tracta d'una família que se'n va a viure a una casa nova en una zona residencial i de seguida comencen a sospitar que no estan sols i que hi ha presències estranyes.  

"La sustancia", de Coralie Fargeat 

Va fer estralls al Festival de Canes, on es va presentar i on es va explicar que alguns espectadors no van poder resistir les imatges i van sortir vomitant de la sala de projecció.

Un clar i lloable exercici de l'anomenat "body horror" (horror corporal) amb Demi Moore interpretant una presentadora de televisió que vol rejovenir-se prenent una estranya substància. Els efectes, però, no són els desitjables. Tota una crítica a la banalitat estètica de la societat actual.

"Terrifier 3", de Damien Leona 

Tercera entrega d'aquest "slasher" que es podria denominar com "la típica pel·lícula de Sitges".

Una supervivent de l'última massacre del pallasso Art mira de reconstruir la seva vida amb el seu germà. Arriba Nadal i esperen gaudir de l'esperit de les festes, però el pallasso torna per convertir-les en un malson. Ensurts i algun crit assegurats.  

"Mariposas negras", de David Baute 

A Sitges hi ha pel·lícules de tota mena, també d'animació, a la secció "Anima't". "Mariposas negras" és una coproducció catalana que aborda el problema de la crisi climàtica explicant les històries de tres dones de diferents punts del planeta que ho perden tot per culpa de l'escalfament global. Totes tres es veuen obligades a migrar per sobreviure i a deixar enrere els seus llocs d'origen, que han deixat d'existir. 

"Rich flu", de Galder Gaztelu-Urrutia 

El guanyador de Sitges el 2019 amb "El hoyo", torna al festival amb una altra producció de ciència-ficció distòpica amb crítica social.

En aquest cas, els rics agafen una estranya malaltia mortal que va avançant fins que afecta qualsevol que tingui algun tipus de riquesa. Així que tothom vol desfer-se'n.

"Apocalipsis Z: el principio del fin", de Carles Torrens 

El director barceloní estrena nova pel·lícula, tot un viatge de supervivència física i emocional.

El món es veu afectat per una mena de ràbia que torna la gent agressiva i el protagonista s'aïlla a casa seva, a Galícia. Aviat, però, haurà de sortir a buscar-se la vida. Acció i tensió assegurades quan intenta esquivar els infectats. 
 

"Centaures de la nit", de Marc Recha 

Més cinema català, independent i que forma part de la secció de "Noves visions".

L'últim treball de Marc Recha compta amb un repartiment majoritari d'actors invidents no professionals i s'ha rodat al monestir de Poblet. És el desè llargmetratge del director català i s'inspira en el món surrealista del fotògraf cec eslovè Evgen Bavcar i en l'imaginari de Luis Buñuel.  

"El mal invisible", de Marta Pahissa 

Sitges també té espai per a les sèries. Com aquest thriller en vuit capítols creat per Lluís Arcarazo i produït per 3Cat i Mediapro.

David Verdaguer i Ángela Cervantes protagonitzen una història basada en fets reals i ambientada en la pandèmia, amb un assassí en sèrie que ataca persones sense sostre.

"Daniela forever", de Nacho Vigalondo 

Estrenada mundialment al Festival de Toronto, ara arriba a Sitges aquesta cinta sobre un noi que ha perdut la nòvia i que decideix formar part d'un assaig clínic per poder veure-la en somnis i recuperar, així, la seva relació.  

"Luna", d'Alfonso Cortés-Cavanillas 

Una expedició privada viatja a la Lluna per fotografiar un cometa, però acaben perdent la comunicació amb la Terra.

Marián Álvarez, Greta Fernández i Asier Etxeandia protagonitzen una pel·lícula que a través de la supervivència a l'espai es planteja també el sentit de l'existència.  

"Strange darling", de JT Mollner 

El mestre del terror, Stephen King, la recomana. Una trobada aventura casual entre un home i una dona s'acaba convertint en un malson.

Pel·lícula dividida en sis capítols que no es narren de forma ordenada. Un thriller que et manté enganxat a la cadira, no abaixa la tensió i més d'un cop fa somriure.  
 

"El baño del diablo", de Veronika Franz i Severin Fiala 

Faula sobre la insatisfacció i la culpa amb una cinta de "folk horror" ambientada al segle XVIII a Centreeuropa.

Retrat psicològic del malestar femení amb la història d'una dona acabada de casar que es deprimeix quan descobreix les obligacions de la vida matrimonial.  

"Canina", de Marielle Heller 

I una altra història sobre malestar femení. En aquest cas, protagonitzada per una artista que deixa la seva carrera per cuidar el fill i la casa. Una rutina esgotadora que canvia radicalment quan s'adona que s'està convertint en gos.  

"Please don't feed the children", de Destry Allyn Spielberg 

Debut de la filla del famós director nord-americà amb una distopia ambientada en un món postpandèmic.

Un grup d'orfes creuen els Estats Units buscant una nova vida i cauen en les mans d'una dona sanguinària amb un passat horripilant.  

"Nunca te sueltes", d'Alexandre Aja 

El cineasta francès és l'encarregat de clausurar el festival amb aquesta pel·lícula angoixant sobre una mare i dos fills que viuen aïllats en una cabana amb la presència d'un esperit maligne. Depenen els uns dels altres, però quan un dels fills es pregunta si el perill és real, tot canvia.