Pluges fortes i platges brutes: els col·lectors d'aigües residuals no engoleixen prou

El creixement urbanístic ha fet insuficient, en alguns punts de Catalunya, la xarxa de sanejament de les ciutats. Els col·lectors que reben les aigües residuals i de pluja no engoleixen prou. Sovint han quedat petits en situacions de pluja intensa.

En molts municipis és un fenomen cíclic. Els temporals s'enduen la sorra, i les pluges intenses, com la de dissabte, arrosseguen brutícia al mar.
Antoni Munné, cap del Departament de Control de Qualitat de les Aigües de l'Agència Catalana de l'Aigua explica com els efectes indesitjats de tenir una xarxa de recol·lecció d'aigües única, tant d'aigües residuals com pluvials, es noten més a les franges de costa poblades i molt urbanitzades.

"La majoria de població viu a primera línia de costa. En situacions normals, aquesta població aboca les seves aigües residuals cap als col·lectors, i això va a les depuradores, que depuren, sanegen i se'n va al mar. Quan hi ha una pluja sobtada, tots els col·lectors entren en càrrega, - no poden engolir l'aigua que els arriba-, sobreïx l'aigua, arrossega a més a més tota l'aigua del carrer, plàstics... i tot això va parar al mar perquè les depuradores no tenen capacitat física per engolir i depurar tota aquesta aigua. Aquesta aigua que va al mar, hi ha una part de plàstics, de terres i de matèria fecal que no ha passat per la depuradora."

Una solució: dipòsits pluvials

Badalona és un cas on ho viuen cada estiu. La regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament, Rosa Trenado, explica que ara només poden fer actuacions puntuals.

"Les solucions són complexes. El que de moment es fa, cada cap de setmana o el dia que passa, és puntualment reforçar la brigada de neteja per evitar incomoditats als usuaris de la platja."

Ara bé, el govern municipal aposta per una millora estructural del sistema de clavegueram, amb la construcció de 10 dipòsits pluvials - com els que es van fer a Barcelona- i necessita la implicació de totes les administracions.

"Implicaria l'ACA, la Generalitat i la Diputació per a la renovació del pla director del clavegueram. I consistiria en la construcció de 10 dipòsits pluvials al llarg de la ciutat. Aquesta seria una solució a llarg termini. La construcció és costosa i el manteniment, delicat."

Badalona compta actualment amb un dipòsit construït el 2012 amb fons FEDER, que és totalment insuficient. La construcció dels 10 dipòsits suposaria una inversió d'uns 200 milions d'euros.

Controls de l'ACA

Per la seva banda, l'Agència Catalana de l'Aigua cada dues setmanes analitza mostres de l'aigua de les platges. Així pot identificar què ha arrossegat la pluja fins al mar.

Cada matí, els serveis de vigilància de platja de cada municipi observen tant l'estat del mar com la transparència de l'aigua abans de decidir el color de la bandera que hissaran. Si l'informe de l'Agència Catalana de l'Aigua també és favorable, aleshores obren la platja al bany.
 

Les banderes grogues recomanen precaució en el bany, per l'estat de la mar o la qualitat de l'aigua


L'ACA ja ha retirat, aquest dimecres, els 100 avisos de precaució que va posar després de les pluges de dissabte passat. A les platges es van hissar banderes grogues per la brutícia de l'aigua. Les restes fecals i els virus són matèria orgànica que es van diluint i el mar acaba dispersant.