Pisos de lloguer a preus assequibles: cooperatives i fundacions assumeixen el repte

Els preus dels lloguers dels pisos no paren de pujar a la majoria de ciutats. A Catalunya, els lloguers se situen ja, de mitjana, en els 800 euros al mes, i per sobre dels 1.000 a Barcelona. Però, a l'estat espanyol, el parc social d'habitatge només representa el 2% del total, mentre que a Europa, de mitjana, és gairebé del 10%, cosa que fa encara més greu el problema.

La nova llei estatal d'habitatge preveu certa regulació dels preus i la Generalitat de Catalunya ja ha identificat 140 poblacions, que representen més del 80% de la població, com a "zones tensionades" pel que fa a l'accés a l'habitatge. Això vol dir que en tots aquests municipis es podrien començar a establir límits en els preus. 

De tota manera, hi continuarà havent una bona part de la població amb greus dificultats per accedir a un habitatge, tan econòmiques com d'altres tipus. A Valor Afegit hem anat a buscar tres iniciatives del món privat que intenten millorar la situació d'allotjament d'algunes famílies, encara que la seva contribució encara sigui un gra de sorra en la platja del problema.

Es tracta de dues cooperatives d'habitatge amb un perfil d'usuaris ben diferent i una fundació sorgida del tercer sector social que, a més d'oferir allotjament, fa feina assistencial i d'acompanyament a famílies especialment vulnerables.

El Bloc Cooperatiu, una iniciativa molt singular

El Nabil fa dos anys que viu amb la seva dona i els seus quatre fills en un pis que gestiona una cooperativa de llogaters de Mataró. Anteriorment, havia intentat llogar altres pisos, però, quan sabien que era marroquí, tot s'esguerrava:

"Ho vaig passar molt malament, vaig trobar un pis i vaig pagar la fiança i tot... i al final, al cap de dos dies, et truquen i et diuen: ai! Perdona és que... treuen excuses".

Al final ho va aconseguir a través del Bloc Cooperatiu, una iniciativa social totalment innovadora sorgida a Mataró a partir d'un projecte europeu. Busquen pisos buits a la ciutat que per ser habitables només necessitin petites reformes. Ells els rehabiliten i fan de mitjancers entre el propietari i el llogater cooperativista.

Preus de lloguer per sota del mercat

Amal El Mzouri és també sòcia de la cooperativa:

"A vegades és inviable per a una persona jove que s'acaba d'independitzar, no pot accedir fàcilment a un lloguer assequible. I Bloc Cooperatiu ha ajudat a moltes persones a aconseguir aquest tipus de lloguer."

Segons Lluís Ferrer, el secretari de la cooperativa, "el que volem nosaltres és que viure de lloguer sigui una opció possible".

"Per fer-ho, el que intentem és parlar amb propietats que tinguin interès d'estar fora del mercat de lloguer i intentar que el preu del lloguer sigui econòmicament viable per als sous que actualment tenim."

Els contractes de cinc anys donen estabilitat als llogaters, i els propietaris, a més de les millores a l'habitatge, tenen la garantia que cobraran puntualment. Actualment, la cooperativa té 115 membres i gestiona 54 pisos dispersos per la ciutat, però ja hi ha una llarga llista d'espera.

Per al Nabil, "has de tenir unes quantes coses":

"Estar prop del barri, haver viscut molt temps aquí a Mataró, i, per exemple, nosaltres, que som família nombrosa... He tingut aquests punts i he tingut el dret de tenir aquest pis, i no he tingut cap problema".

Incidir en els preus dels lloguers a Mataró

L'objectiu últim és que els preus dels lloguers a la ciutat es moderin. Lluís Ferrer:

"Si tu intentes captar pis buit, el que provoques també és que el mercat de lloguer s'eixampli. Llavors, l'oferta comença a ser una mica més gran i, per tant, potser aconseguim... digue'm utòpic, però potser aconseguim abaixar una mica els preus."

Lloguers per a persones excloses del mercat

Al carrer Estel número 4, al centre de Reus, s'està fent la rehabilitació integral d'una casa antiga que estava en molt mal estat. Cal apuntalar les bigues de fusta amb una nova estructura de ferro. Qui ha comprat la finca i l'està posant en condicions és Llars Familiars, una cooperativa de Reus que es dedica a buscar habitatges, en propietat o cedits, i llogar-los a preus molt assequibles i a llarg termini a persones amb risc d'exclusió.

Josep Moreno és el capellà jubilat que presideix l'entitat:

"Es pensaven que tot seria flors i violes i que pam, pam! Quatre paletes i ho arreglen... i no, això és un projecte que ha costat molt. Abans de la covid, pressupost 290.000 euros. Després de la covid, 430.000".

En aquesta casa, s'hi faran cinc pisos, gràcies a diverses ajudes i a un crèdit de la cooperativa de serveis financers Coop57. Actualment, Llars Familiars gestiona el lloguer de 17 habitatges i facilita una llar digna a mig centenar de persones. Però tenen també una llarga llista d'espera. Daniel Pi és el tresorer de Llars Familiars:

"La gent es fa sòcia de la cooperativa perquè, en aquests moments, la problemàtica de l'habitatge, encara que ara se'n parli menys, potser és més punyent que mai. Aleshores, acabem amb temes de sobreocupació de pisos, quatre famílies convivint en un mateix pis... el problema és que llavors no es poden empadronar, i al no empadronar-se no tenen dret a un seguit d'ajudes. Nosaltres sempre diem que l'habitatge és el punt de partida per refer trajectòries vitals moltes vegades estroncades."

Habitatge amb funció social

El Juan Carlos i la seva família van arribar de Colòmbia fa quatre anys. Ell és advocat, però treballa de cambrer. Malvivien rellogats fins que van entrar en contacte amb la cooperativa i van aconseguir un pis amb un lloguer assequible:

"Vam trobar persones que ens van donar suport, perquè, la veritat, sense ells hauríem continuat vivint en una habitació molt petita, en què vivíem cinc persones. El cooperativisme sí que funciona. Si treballem tots per a un bé mancomunat, funciona."

Ara és un membre actiu de la cooperativa i col·labora en l'avaluació dels candidats més idonis en l'adjudicació dels pisos. El perfil dels llogaters aquí és direfent a altres cooperatives d'habitatge. Per a Daniel Pi: 

"Tot sovint, a les cooperatives d'habitatge és gent que podria tenir accés al mercat convencional de compra o de lloguer, però que decideix fer-ho d'una altra manera, amb uns principis més ètics, de sostenibilitat... Nosaltres ens dirigim, explícitament, a gent que no té accés al mercat convencional."

Lloguers socials amb un plus assistencial

La Lela és de Geòrgia i va haver de deixar el pis de lloguer en què estava perquè es va quedar sense feina per poder cuidar la seva família i no el podia pagar. Gràcies als serveis socials, ella, la seva filla i la seva neta van viure en pisos compartits fins que van aconseguir un habitatge de lloguer social de la fundació Hàbitat3.

"He passat gairebé quatre anys canviant d'habitació. Anava d'habitació en habitació i, al final, em van donar aquest pis. I, des d'aleshores, la vida m'ha canviat totalment!"

Habitat3 va ser creada el 2014 per la taula d'entitats del tercer sector per donar allotjament a persones vulnerables. L'administració i aquestes entitats són els que els deriven les persones que es podran acollir a un lloguer social. Però la seva feina va més enllà, com explica Carme Trilla, que n'és la presidenta:

"Evidentment, una persona que no té garantit l'habitatge, el primer que necessita és un habitatge. Però, de vegades, no és suficient amb l'habitatge, perquè hi ha unes mancances relacionals, unes mancances de caràcter laboral, psicològic, que convé estar-hi a la vora i seguir-lo."

Lourdes Borrell és la responsable d'Estratègia i Anàlisi Social de la fundació:

"Perquè puguin respondre a aquest contracte de lloguer, és a dir,  als pagaments de la renda cada mes, els pagaments dels subministraments, el consum responsable, el mantenir el pis en un bon estat... Suposa hores d'educadores que acompanyen aquestes famílies".

Un projecte reeixit

Partint de zero i sense capital, han aconseguit gestionar un parc de 950 pisos, cedits temporalment per particulars o adquirits als bancs gràcies al suport de la Generalitat. Actualment allotgen i atenen unes 2.700 persones, que paguen lloguers extremadament baixos (entre 120 i 130 euros de mitjana), que administracions i entitats socials complementen.

Segons Carme Trilla, "aquest seria el desideràtum":

"Que a través de l'habitatge poguéssim fer un procés d'inserció laboral, de recuperació de la seva autonomia."

I per a Borrell:

"La idea és que sigui un lloguer social temporal, mentre acompanyem la família per millorar la seva situació i que després pugui accedir a un lloguer de mercat."

Amb tot, reconeixen que això és extremadament difícil, i fins i tot en els casos en què hi ha una millora econòmica de la família, sovint el que passa després és que no poden arribar a complir els requisits que exigeixen les agències.

El balanç dels seus nou anys d'existència és molt bo i ara Habitat3 vol fer un pas més. El nou projecte que tenen sobre la taula és, a part dels pisos cedits o els comprats als bancs, també promoure ells mateixos edificis destinats al lloguer social. Estan a punt d'iniciar-ne la construcció d'un al Prat de Llobregat i ja han rehabilitat dues plantes de la Casa Bloc de Barcelona, propietat de la Generalitat.