Pintures rupestres mostren que humans i grans animals extingits van conviure a l'Amazònia

L'anàlisi d'un gran conjunt de pintures i de restes humanes, animals i vegetals ha permès establir quan van arribar els primers pobladors a l'Amazònia colombiana: fa uns 12.000 anys.

Es tracta de la primera datació rigorosa feta en aquesta zona. Les troballes també han permès constatar que aquests primers habitants van conviure amb animals ja extingits i conèixer detalls sobre el seu estil de vida.

Es tracta d'una zona inaccessible degut a l'activitat de la guerrilla de les FARC. L'acord de pau amb el govern no es va signar fins al 2016. Però des del 2014, Gaspar Morcote-Ríos, de la Universitat Nacional de Colòmbia, a Bogotà, feia estudis a la regió.

L'any 2018 s'hi van afegir Francisco Javier Aceituno, de la Universitat d'Antioquia, a Medellín, i José Iriarte, de la Universitat d'Exeter, al Regne Unit.

Segons declara Iriarte al portal 324.cat, l'anàlisi de tot el material recollit ha permès aportar tres grans novetats:

"Per primer cop s'ha datat la població més antiga de la zona, s'ha vist que convivien amb grans mamífers ja extingits i s'ha vist que tenien una dieta molt àmplia i una indústria lítica de petits instruments de pedra."

Les primeres dades es van publicar a l'abril a la revista Quaternary International. Allà, Morcote-Ríos, Aceituno, Iriarte i altres investigadors dataven els primers assentaments fa entre 12.600 I 11.800 anys.

El treball descriu la recerca feta a la Serranía La Lindosa i la que s'havia fet anteriorment a altres jaciments del mateix departament de Guaviare: Cerro Azul, Limoncillos i Cerro Montoya.

També destacaven que en el Parc Nacional de Chiribiquete, uns 150 quilòmetres al sud de La Lindosa, s'hi havien descobert pintures similars. Això suggereix que hi havia una gran àrea on hi havia intercanvis culturals.

Finals de la darrera edat del gel

Les primeres dades de La Lindosa mostraven que la zona estava habitada al final de la darrera edat del gel. Els autors també proposen que aquests pobladors provenien dels Andes colombians, per  la proximitat geogràfica i la similitud de les eines de pedra que elaboraven.

Sens dubte, l'element més espectacular -i que també ha proporcionat molta informació- són les pintures. Se n'han trobat moltíssimes en roques que es troben sota unes grans parets verticals de pedra, lleugerament inclinades i que, per tant, protegeixen de la pluja.

N'hi ha milers i, si bé no són tan realistes com pintures d'èpoques posteriors, sí que mostren amb fidelitat la megafauna que hi havia en aquell lloc.

Així, hi ha dibuixats cavalls que tenen un cap més gran que els portats posteriorment pels europeus. A més, apunta Iriarte, aquests darrers se solien representar amb genets al damunt, que era el que cridava l'atenció dels habitants de la regió. Els que han trobat no tenen genet.

També hi ha un mamut, grans peresosos i les anomenades paleolames, precursores dels actuals camèlids.

També hi havia pintures de formes geomètriques, empremtes i escenes de caça, a més de serps, ocells i altres animals. Els pigments s'obtenien a partir de l'ocre, una varietat d'argila.

Caça i agricultura

A banda d'això, les eines de pedra i les restes biològiques indiquen que la dieta d'aquests grups humans era molt àmplia i, a més de mamífers mitjans i petits, incloïa tortugues, llangardaixos, cérvols, peixos i altres animals.

Però a més, aquesta i altres recerques aporten nous coneixements sobre els inicis de l'agricultura. Així, en un article publicat per Iriarte i altres autors al novembre a la revista Quaternary Science Reviews, s'ofereix una àmplia visió actualitzada del que se sap en aquests moments.

Així, destaquen que hi havia àrees on es van començar a cultivar i domesticar plantes: els boscos subandins del nord-oest de Sud-amèrica i les sabanes i boscos estacionals del sud-oest de l'Amazònia.

Però les proves més recents assenyalen que es va estendre pel nord-oest de l'Amazònia, on zones com Monte Alegre i La Lindosa oferien condicions excel·lents perquè s'hi assentessin els primers colonitzadors. Aquests van crear milers d'illes forestals on gestionaven la sabana per obtenir-ne recursos.

Els conreus a Llanos de Moxos, a l'Amazònia boliviana, van ser descrits a l'abril en un article publicat a Nature. L'article era d'un equip de sis investigadors, encapçalat per Umberto Lombardo, de la Universitat de Berna a Suïssa, i del qual formaven part Iriarte i també Javier Ruiz-Pérez, del Grup de Recerca en Dinàmica Cultural i Socioecològica de la Universitat Pompeu Fabra.

Els autors documenten el cultiu de carbassa i de mandioca fa uns 10.250-10.350 anys i de blat de moro uns 6.850 anys enrere.

Aquesta activitat va iniciar la creació, segons els autors, d'unes 4.700 illes forestals artificials dintre d'una sabana sense arbres i amb inundacions estacionals.

Això confirma, segons els investigadors, que des de la seva arribada els humans van alterar de forma significativa el paisatge, "amb repercussions duradores per a l'heterogeneïtat de l'hàbitat i la conservació d'espècies".

Tot això aporta molts coneixements, però també requereix més recerques en una zona on l'assessorament i l'acompanyament de les poblacions locals és essencial per als investigadors. Aquest any la Covid ha impedit fer-hi campanya, però els científics esperen poder tornar-hi aviat i trobar nous materials.