Per què una zona d'exclusió aèria a Ucraïna podria portar a "una guerra total a Europa"

El govern de Volodímir Zelenski reclama insistentment que es decreti una zona d'exclusió aèria sobre Ucraïna per frenar o almenys dificultar la invasió per part de Rússia.

Una zona d'exclusió aèria en temps de guerra consisteix en la prohibició de sobrevolar un territori concret amb l'objectiu d'evitar els atacs aeris a la població civil i facilitar l'ajuda humanitària.

Ucraïna ho està demanant pràcticament des que va començar la invasió, i ho repeteix cada dia: aquest diumenge Zelenski mateix hi ha insistit després del bombardeig rus que ha destruït l'aeroport de Vínnitsia, al centre del país.

"Tanqueu el cel"

I a les xarxes socials ho han exigit amb insistència partidaris de parar els peus a Putin amb les etiquetes #NoFlyZone (zona d'exclusió aèria) i #CloseTheSky ("tanqueu el cel"), entre altres:

Però el govern rus de Vladímir Putin s'ha mostrat molt bel·ligerant, i ha assegurat que si es fa ho considerarà "una participació en el conflicte" dels països que s'encarreguin d'aplicar-la.

El seu ministre d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov, va arribar a dir la setmana passada que, a banda de les sancions, els països occidentals només tenen una possibilitat per intentar aturar la invasió: una guerra mundial, que seria "nuclear" i "destructiva".

"Una guerra total a Europa"

I aquest és precisament l'argument de l'OTAN i de països com els Estats Units per negar que tinguin la intenció d'aplicar-ho.

Ho va deixar ben clar el divendres Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, que va assegurar que només es podria fer "fent caure avions russos":

"Seria una situació que podria acabar provocant una guerra total a Europa, involucrant molts més països i causant encara més patiment humà."

Tres precedents

En les últimes dècades hi ha hagut tres casos en què s'ha aplicat una exclusió aèria com la que demana Ucraïna: el 1991 a l'Iraq, el 1993 a Bòsnia, i el 2011 a Líbia.

En els tres casos s'ha fet a partir de resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU, tot i que amb aplicacions i resultats desiguals.

En el primer cas va ser durant la primera guerra del Golf, després que l'exèrcit iraquià de Saddam Hussein bombardegés els kurds al nord del país i els xiïtes al sud.

Tot i que la resolució de l'ONU no incloïa zones d'exclusió aèria, els Estats Units i el Regne Unit van fer-ne una interpretació ampliada i van implantar-ne dues al nord i al sud per impedir els bombardejos.

Bòsnia i Líbia

En el segon cas, a Bòsnia del 1993 al 1995, la resolució de l'ONU va incloure la zona d'exclusió aèria i va ser l'OTAN la que es va encarregar de supervisar que es complís.

Sèrbia no la va respectar, i l'ONU va endurir-la, afegint-hi l'aviació civil a la militar i facultant l'OTAN amb eines per poder-la fer efectiva.

I el 2011, durant la guerra civil a Líbia, el Consell de Seguretat de l'ONU en va decretar una altra per impedir que el règim de Gaddafi bombardegés els ciutadans de les zones rebels.

En els tres casos, però, tant la decisió com l'aplicació de la zona d'exclusió aèria va anar acompanyada de grans controvèrsies internacionals, amb moltes veus qüestionant-ne tant la legalitat com l'aplicació com els resultats.

Rússia, amb dret de veto al Consell de Seguretat de l'ONU

Al marge d'aquests precedents, sembla més que improbable que el Consell de Seguretat de l'ONU pugui ni tan sols plantejar-se ara aprovar una zona d'exclusió aèria a Ucraïna.

Perquè Rússia n'és membre permanent i té dret de veto, i també la Xina, enfront els altres tres membres permanents, que són els Estats Units, França i el Regne Unit.

I si fos l'OTAN que la decidís pel seu compte, la reacció de Rússia previsiblement seria no només no respectar-la sinó atacar els països encarregats d'implantar-la.

Putin i l'ampliació de l'OTAN

Perquè precisament l'ampliació de l'OTAN cap a l'Europa de l'Est durant les últimes dècades, amb la incorporació de països com Polònia, Eslovàquia o Romania, és un dels principals arguments utilitzats per Vladímir Putin per justificar la invasió d'Ucraïna.

En tot cas, sembla molt improbable que decretar una zona d'exclusió aèria des d'Occident servís per aconseguir que Rússia no utilitzi mitjans aeris en la invasió d'Ucraïna.

Però malgrat això el govern ucraïnès insisteix: durant el cap de setmana el ministre d'Afers Exteriors, Dmitró Kuleba ha qualificat de "frustrant" la negativa, i Zelenski ha arribat a responsabilitzar l'OTAN de les morts de civils per negar-se a aplicar-la.