Per què plou més a les grans ciutats i què hi tenen a veure els edificis alts

A la majoria de grans ciutats del món hi plou més que a les àrees rurals dels voltants, perquè concentren la calor i els edificis alts frenen el vent, i el resultat és la formació més freqüent de núvols de pluja.

A més, els últims vint anys aquest fenomen s'ha agreujat a causa de l'enorme ampliació de les zones urbanes, cosa que és preocupant perquè, amb el canvi climàtic, suposa més risc d'inundacions greus.

És la principal conclusió d'una recerca feta per investigadors de la Universitat de Texas a Austin, UT (Estats Units), que ha analitzat la meteorologia de més de 1.000 grans ciutats entre el 2001 i el 2020.

Els autors de la recerca, publicada a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, PNAS, remarquen que fins ara només s'havien fet estudis d'aquest tipus a escala local o regional:

"Dirigit per investigadors de la UT, aquest estudi és el primer que examina les variacions de la pluja urbana a tot el món i ha descobert que més del 60% de les 1.056 ciutats examinades reben més pluja que les zones rurals que les envolten."

Fenomen més acusat als climes càlids i humits

Les àrees urbanes on aquest fenomen és més notable són les de climes càlids i humits, sobretot les d'Àfrica i Oceania, entre el 70% i el 85% i, en canvi, en climes freds i secs és menys important:

"Les ciutats són més propenses a anomalies substancials de precipitació urbana sota climes càlids i humits, en comparació amb els climes freds i secs."

Així, Àsia és l'àrea del món on hi ha menys ciutats on passa això, un 59%, mentre que les ciutats d'Amèrica estan entre el 62% i el 63% i a Europa són un 64% les grans ciutats on plou més que a la rodalia.

Una altra de les conclusions de la recerca és que com més grans i més població tenen les ciutats, més acusat és l'efecte illa de calor i més aerosols hi ha a l'aire, cosa que porta a precipitacions més abundants.

Dades extretes de satèl·lits i radars

Per fer la recerca, els investigadors han fet servir les dades de pluja registrades pels satèl·lits i els sistemes de radar entre el 2001 i el 2020 de 1.056 grans ciutats de tots els continents.

Hi han inclòs només ciutats de més de cinc quilòmetres de radi i els entorns rurals els han definit fent un cercle de quatre vegades el radi de cada ciutat partint del centre.

L'autor principal, Dev Niyogi, professor de la Jackson School of Geosciences de la UT, fa servir una imatge metafòrica per explicar el fenomen: és com esprémer una esponja plena d'aigua:

"La quantitat d'aigua que tens a l'esponja és la mateixa, però com que tens aquest punt en el qual l'atmosfera l'esprem, hi ha més capacitat per extreure l'aigua d'aquest lloc."

Niyogi ho ha explicat a la web de la UT, i un altre coautor, Zong-Liang Yang, hi ha destacat el paper dels edificis alts, que frenen els vents, cosa que es combina amb l'efecte illa de calor i fa ploure:

"Alentint els vents, els edificis donen lloc a un moviment ascendent de l'aire més fort, cosa que afavoreix la condensació de vapor d'aigua i la formació de núvols, que són condicions crítiques per produir pluges i precipitacions."

Ciutats on plou menys que a l'entorn

Algunes de les ciutats on plou més en relació amb l'entorn són Houston i l'àrea metropolitana de Miami (EUA), Ho Chi Minh (Vietnam), Kuala Lumpur (Malàisia) o Lagos (Nigèria).

En canvi, hi ha ciutats on passa just el contrari: que hi plou menys que als àmbits rurals dels voltants, com per exemple Seattle, (EUA), Kyoto (Japó) o Jakarta (Indonèsia).

El motiu és que estan situades en valls voltades de muntanyes i són aquestes muntanyes les que determinen els règims de pluges, molt més que no pas les condicions de les mateixes ciutats.

Preparar les ciutats per al futur

Els autors alerten que el canvi climàtic està fent que aquest fenomen sigui més intens i proposen als responsables de les ciutats que les preparin perquè les conseqüències no siguin catastròfiques.

En aquest sentit, Yang assenyala les superfícies impermeables de les àrees urbanes, que no absorbeixen l'aigua, com un factor que pot provocar inundacions greus quan hi hagi pluges intenses:

"Aquests dos factors es combinen, cosa que significa que hem de desenvolupar maneres innovadores de preparar-nos per a les inundacions sobtades."