El nom pot venir del llatí "cocere" o de la paraula holandesa "kok" (iStock)

Per què mengem coca per Sant Joan: una tradició que va néixer del reaprofitament

Es creu que les coques de Sant Joan deriven d'un tortell amb ous de forma arrodonida i amb un forat al mig que emulava la forma del sol i que, antigament, es menjava per aquesta data

RedaccióActualitzat

Coincidint amb la nit més curta de l'any, la del solstici d'estiu, també arriba una de les festes més celebrades arreu dels Països Catalans: la revetlla de Sant Joan. Pobles i ciutats s'omplen de balls, fogueres i petards, arran d'aquesta festa d'orígens pagans, però també ho fan de les tradicionals coques de Sant Joan.

Aquest menjar tradicional, present als nostres àpats, tant el dia 23 a la nit com l'endemà --el dia de Sant Joan-- pren el seu nom del llatí cocere, que significa "coure", tot i que algunes fonts també vinculen l'origen del terme "coca" a la paraula holandesa "kok".

Es creu que sorgeixen de les masses que sobraven de fer el pa, aplanant-les i ensucrant-les per donar-los una segona vida.

Segles enrere, les coques sovint es pastaven a casa i es portaven, posteriorment, als forners perquè les coguessin. No va ser fins a l'aparició de les primeres pastisseries, al segle XIX, que la recepta es va anar endolcint amb la incorporació de les fruites confitades.

Coques de Sant Joan i cava, la combinació estrella als sopars de la nit de revetlla (ACN/Aina Martí)

I és que la coca moderna no es va incorporar plenament a la revetlla fins a la segona meitat del segle XIX, i, des de llavors ja no ha abandonat les nostres taules. Però el seu origen ve de molt més enrere; es creu que les coques de Sant Joan deriven del tortell amb ous que es menjava antigament per aquesta data. En èpoques paganes, les famílies les preparaven per oferir-les al déu Sol en l'anomenada nit més curta de l'any.

Llavors tenien una forma arrodonida amb un forat al mig que emulava la forma del sol. Amb el temps, però, es va anar perdent aquest costum i va anar evolucionant fins a la seva forma ovalada actual.

Segons explicava el respectat cuiner Ignasi Domènech (1874-1956), la coca ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que d'ample i amb els angles arrodonits. Segons el gastrònom, aquesta proporció entre amplada i llargada representaria la proporció entre el dia i la nit que hi ha en aquestes dates.


Ingredients i varietats

La coca de Sant Joan s'elabora amb massa de brioix farcida de diferents ingredients: els més comuns, la crema i el massapà. Abans es consumia acompanyada de vi dolç o vi ranci, tot i que actualment s'acostuma a acompanyar amb una copa de cava.

La varietat més tradicional és la de la coca de fruita confitada i pinyons, i les peces més habituals en aquest model són les cireres, les rodanxes de taronja o els trossets de meló.

La varietat més tradicional de la coca de Sant Joan és amb fruita confitada i pinyons (ACN/Aina Martí)

També és molt popular la coca de llardons i, darrerament, alguns pastissers s'han atrevit amb propostes com ara crema de formatge i maduixes o sobrassada. Fins i tot, s'ha elaborat un gelat de coca de Sant Joan.

En molts indrets de la Mediterrània es mengen dolços semblants a la coca de Sant Joan. A Alacant, per exemple, la coca de Sant Joan és salada i porta verdures i tonyina, mentre que a Menorca, on també s'anomena coca bamba, és una peça enroscada amb forma d'espiral.

 

ARXIVAT A:
GastronomiaSant Joan
Anar al contingut