Per què marxen les empreses?
La història de Samsung és una història repetida últimament a Catalunya. Grans multinacionals decideixen treure les plantes de fabricació que tenen aquí per portar-les a països on la mà d'obra és molt més barata. L'objectiu prioritari és augmentar els beneficis i abaratir costos, i, d'aquesta manera, encara que sigui conflictiva, agafen un dels camins més ràpids per fer-ho. Els salaris podrien ser la clau de la qüestió.
Actualitzat
Fa poc més de sis mesos, empresaris i experts del sector de l'electrònica de consum eren a Barcelona per analitzar el futur d'aquesta indústria i l'impacte de l'ampliació de la Unió Europea. El conseller delegat de Samsung a Espanya reconeixia que el mercat cada dia es complicava més, però era també optimista sobre el futur de l'empresa.
Les millores de productivitat no han estat suficients, segons sembla, per mantenir la factoria oberta. El cert és que ja fa temps que la direcció de la companyia havia optat per invertir a països com Eslovàquia, on els sous són, pràcticament, els més baixos del continent. I el mateix han fet algunes de les principals empreses d'electrònica de consum, que aprofiten la bona formació dels treballadors d'aquests països.
Els salaris semblen el factor determinant. Un treballador alemany cobra, de mitjana, uns 2.900 euros bruts al mes. Al Regne Unit, els sous superen els dos mil euros. En comparació, Espanya és un país relativament barat per a les multinacionals, amb un salari mitjà de 1.400 euros bruts. Però res comparat amb els països de l'Est. El més car és Eslovènia, on es cobra la meitat. A Eslovàquia, destí de part de la producció de Samsung, els salaris són de poc més de 300 euros.
Les fàbriques de Samsung a la Xina també rebran part de les comandes que es deixin de fer aquí. Allà, tot i el recent progrés econòmic, els baixos salaris són encara un dels factors que expliquen l'arribada d'inversors. L'altra raó és l'interès de les multinacionals per ser presents al país i participar del mercat més gran del món.