Les òptiques cada cop tenen més problemes per contractar optometristes (Wikipedia)
Catalunya migdia

Per què les òptiques no troben optometristes, una sortida professional amb feina garantida

La xifra de graduats va a la baixa, però el Col·legi d'Òptics assegura que hi ha prou professionals per atendre la població. Atribueixen els problemes de les òptiques a la falta de conciliació laboral i familiar

Rosa PujolActualitzat

A Catalunya falten optometristes. O almenys, costa de trobar-ne que vulguin treballar en una òptica, on per llei sempre n'hi ha d'haver un mentre estigui oberta i oferint servei als usuaris.

Contractar-ne un és cada vegada més difícil. La degana del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida, Montserrat Cerqueda, descriu una situació que cada cop és més habitual:

"Hi ha centres que no poden donar servei perquè no troben òptics per a les seves òptiques. Els han de passejar d'un centre de treball a l'altre"

"Han de quedar en hores concertades amb els clients perquè l'optometrista es pugui desplaçar cap a un segon centre i veure el client per graduar ulleres", explica Cerqueda, "abans tenien un òptic a cada centre i ara no".  

Ho corrobora Elisenda Ibáñez, la coordinadora de la Federació Espanyola d'Associacions del Sector Òptic (FEDAO): "Les òptiques ens estan fent arribar aquest missatge, que cada dia tenen més dificultats".

"En els últims dos anys el problema s'està multiplicant. Els és molt complicat trobar professionals."

I no és que no n'hi hagi, segons els experts del sector. Els problemes són uns altres.

Un optometrista revisa la retina d'una clienta (Europa Press/Ricardo Rubio )

Les xifres

Les dades indiquen que la mitjana actual d'optometristes a Catalunya cobreix les necessitats de la ciutadania. Segons el Col·legi d'Òptics Optometristes de Catalunya, actualment hi ha 1,77 optometristes per cada 10.000 habitants a Catalunya, una xifra similar a les d'altres països.

El president del col·legi, Joaquim Grau, creu que de moment aquesta proporció assegura l'atenció a la salut visual de la població. Però, llavors, per què costa tant trobar-ne?

Grau assenyala que els horaris partits que es fan a moltes òptiques hi tenen bastant a veure: "És una professió que crea una miqueta de desgast, perquè els professionals, quan són joves i entren al mercat laboral, es troben amb uns horaris que no poden conciliar la vida laboral i la familiar."

"Alguns abandonen i d'altres canvien de lloc de treball"

 

Una opció professional poc coneguda

Des de la FEDAO, Elisenda Ibáñez apunta que la situació és un pèl més complexa, i que en realitat, sí que falten professionals, tot i que la qüestió dels horaris és una dificultat afegida.

"Per desconeixement, hi ha poca gent que tria el grau d'òptica i optometria. I a més que n'hi ha pocs, els que fan el grau intenten trobar feina a la indústria o a la sanitat pública o a centres oftalmològics on tenen horaris seguits". I és que els professionals joves valoren molt el seu temps i el prioritzen, segons Ibáñez.

"Quan les empreses els diuen que no treballaran els dissabtes, s'omplen de currículums"

De fet, en el sector de l'optometria no hi ha atur. És una professió amb el 100% d'ocupació. "El que passa és que són uns estudis poc coneguts" assegura Ibáñez, "però molts universitaris ja estan contractats abans d'acabar els estudis.

"També hi ha un grau de Formació Professional i passa el mateix. És una feina de futur", explica.

Una dona emprovant-se ulleres de sol en una òptica
En el sector es debat si cal l'atenció personalitzada o es poden graduar ulleres a distància (Europa Press / Ricardo Rubio )

Què es pot fer per canviar la tendència?

Canviar els horaris dels establiments és una primera solució, i algunes òptiques, sobretot les petites i les independents, ja ho estan fent posant torns o tancant els dissabtes, per exemple. Però les grans cadenes plantegen una altra possibilitat: la teleoptometria, és a dir, les revisions oculars a distància. I aquí, les opinions també difereixen.

Joaquim Grau hi està radicalment en contra: "Volen fer això perquè no troben professionals. Però va en detriment de la salut visual de la gent, perquè la presència d'un optometrista en un establiment sanitari és indispensable".

En canvi, Elisenda Ibáñez ho considera factible: "Un cardiòleg de San Francisco pot operar un senyor que està en un quiròfan de l'hospital de Bellvitge. Si això es pot fer, encara més amb la graduació d'unes ulleres, que ja existeix la tecnologia per fer-ho".

"La tecnologia ho permet. Ho veiem a moltes fires d'òptica, hi ha aparells que permeten la reflexió remota".

A la corda fluixa

La situació a Catalunya ara mateix no és preocupant, a diferència d'alguns punts de l'estat espanyol, on la falta d'optometristes ja ha fet que algunes òptiques hagin hagut de tancar, i d'altres fins i tot no han pogut ni tan sols obrir.

Però, segons Ibañez no es pot descartar que acabi passant el mateix a Catalunya si es manté la tendència actual: "A dia d'avui, a Catalunya està garantit el servei, però s'ha de dir que estan a la corda fluixa. Estem parlant de 1.477 òptiques, no són tantes".

"Si en poses un 1% més, que són 15,  ja començaran a trontollar les xifres. Perquè necessitaràs 25 òptics i no n'hi ha de sobres"

A Catalunya hi ha 3.139 òptics optometristes, el 16% de l'Estat. I 1.477 establiments, un 14% en el conjunt d'Espanya. "Potser per això la situació encara no és tan dolenta a Catalunya." diu Ibáñez. "També hem de pensar que hi ha una facultat d'òptica a Terrassa i que Catalunya s'autoabasteix dels seus professionals".

 

Anar al contingut