Per què les ciutats dels Estats Units pateixen una onada històrica d'homicidis?

Per començar a respondre a la pregunta, primer algunes dades per pair dels Estats units d'aquest 2021: 60 morts violentes al dia. 1.800 al mes. 22.000 l'any, la gran majoria per armes de foc. Això representa un 35% més que el 2019 i l'augment més sobtat des que es van començar a fer estadístiques d'homicidis fa 60 anys.

Per ciutats: Filadèlfia, més de 530 morts; Chicago, més de 740; Nova York, més de 450 o Washington DC, més de 220… Per posar-ho en perspectiva, a Barcelona, que té el triple d'habitants que Washington, hi ha hagut "només" 5 homicidis el 2021. Curiosament, la resta de delictes als Estats Units com robatoris, atracaments, violacions o tràfic de drogues han disminuït o s'han quedat bastant igual respecte a anys anteriors.

Els Estats Units viuen una epidèmia d'homicidis que s'acosta perillosament a la dels anys 80 i 90 quan barris sencer cèntrics i perifèrics de les grans ciutats estaven immersors en una espiral de violència que semblava imparable.

El cas d'en Christopher, tirotejat amb 17 anys

L'Artecka Brown és una mare que va perdre un dels seus fills l'estiu del 2020 quan uns desconeguts van tirotejar indiscriminadament en una festa amb centenars de veïns a l'est de Washington i van fugir. Van ferir 20 persones i l'únic que van matar va ser en Christopher, un adolescent de 17 anys apassionat del bàsquet, el ball i ja pare d'una criatura.

No se sap per què van disparar ni s'han detingut encara els responsables. Quan li preguntem a l'Aretcka, que és mare soltera i té quatre fills més, no sap donar una resposta clara per explicar la recent onada de violència; molta joventut, ens diu, està desestructurada i mancada d'oportunitats però ningú acaba d'entendre què està passant.


Els estralls de la covid

I, en efecte, ni els experts ni les autoritats que hem consultat saben identificar una raó concreta darrere l'augment d'homicidis i apunten més a una constel·lació de factors.

El primer són els estralls provocats per la covid en la societat. Si bé des del 2016 els homicidis tornaven a pujar lleugerament després d'una dècada baixant, l'explosió es va produir l'any passat quan la pandèmia va irrompre a tot arreu. Molta gent es va quedar sense feina, adolescents sense escola i programes assistencials i de seguiment en barris conflictius van haver de tancar.

Durant mesos, l'angoixa, els nervis i la frustració es van apoderar de molta gent i això feia que, en alguns casos, davant un conflicte potser no sabessin canalitzar els sentiments d'una forma més pacífica generant una espiral que sovint acabava amb violència. I, sobretot entre homes joves desestructurats, una trifulga o assassinat provoca sovint una venjança del grup rival, aquesta una contrarepresàlia dels primers i tots plegats es fiquen en un cercle viciós difícil d'aturar.  

Quan ho preguntem a en Tayrone Parker, fundador d'una ONG amb 30 anys d'història als carrers de Washington, ens resumeix:

"La gent no té esperança, no la veuen. Creuen que no tenen oportunitats. També hi ha l'impacte de la covid, i els xavals no treballen i s'emprenyen per qualsevol cosa. La falta d'esperança és el primer repte que identifiquem."

Abans de la pandèmia, les condicions de vida I les oportunitats en molts barris senzills de grans ciutats nord-americanes continuaven sent difícils però aquí i allà s'havia millorat una mica; amb la covid es va produir un retrocés que ara s'està pagant i les falles estructurals i racials de la societat nord-americana tornen a ressorgir.

Les protestes contra la violència policial

L'augment dels homicidis tindria també una altra causa segons diversos experts: arran de les protestes contra la violència policial per la mort de George Floyd de la primavera i estiu del 2020, molts ajuntaments progressistes van engegar reformes policials destinades a tenir uns agents i uns departaments de seguretat ciutadana més responsables i curosos.

No es podia seguir tenint una policia amb tics racistes que sistemàticament perseguia i castigava més els negres o llatins que els blancs. Així, es van retallar pressupostos, enfortir altres departaments socials, restringir algunes tàctiques de detenció i bàsicament es va posar una lupa sobre els cossos de seguretat.

Els seus caps van advertir que si bé estaven d'acord que algunes coses s'havien de canviar, precipitar-se, demonitzar-los i no fer-los partícips de les reformes portaria problemes. A dins les comissaries, tot això va provocar que molts agents es jubilessin o anessin a buscar una altra feina i que la moral del cos, ens explica el cap del sindicat de policia de la capital, Gregg Pemberton, quedés tocada.

Un any i mig després, hi ha menys policia als carrers (a Washington han perdut un 10% dels agents), es fan menys detencions, menys investigacions, menys patrulles i tot plegat, diu, beneficia els delinqüents, que se senten menys vigilats i amb un sentiment d'impunitat. I de fet, algunes ciutats estan fent marxa enrere, recontractant més policies i posant-ne més al carrer.

I la tinença i proliferació d'armes de foc?

Hi ha, doncs, nombroses causes complexes que expliquen aquesta nova epidèmia d'homicidis, però n'hi ha una de fons, potser la més transcendent, que curiosament aquí pràcticament ningú qüestiona, bé perquè és impossible de canviar, bé perquè no tenen interès. És el dret constitucional a la tinença d'armes i la proliferació d'armes de foc als Estats Units, l'únic país al món on els ciutadans no tenen restriccions legals a l'hora de comprar rifles i pistoles. I amb la pandèmia i l'augment de la violència, les compres d'armes estan tornant a batre rècords.