Per què la prima de risc amenaça ara França? Fins i tot l'espanyola cotitza avui millor

Torna la prima de risc. Aquell terme que, en un tres i no res, va passar de simple terme tècnic a obrir les portades dels diaris espanyols en la terrible crisi del 2010 (i 2012, 2013, 2014, 2015...)

Com es recordarà, la solvència de l'estat espanyol (i el grec, el portuguès o l'irlandès) va caure per terra, i l'Europa del nord va castigar la del sud per haver estirat més el braç que la màniga, i haver-se endeutat fins al coll.

Però ara qui pateix la prima de risc és el nord, el nord dels Pirineus. És a dir, França.

Què és la prima de risc?

Abans de res, recordem què és la prima de risc i per què acaba influint tant en l'economia d'un país. En un món globalitzat com l'actual, els estats, les empreses i l'economia en conjunt depenen en bona part del deute amb què es financen.

I qualsevol inversor que vulgui posar diners en aquestes emissions de deute necessita tenir una idea de la seva solvència. De si li tornaran els diners o perdrà bona part de la seva inversió.

Si l'inversor és estranger, encara estarà més preocupat. Per això la solvència d'un país es mesura amb el que costa el seu tipus d'interès. Com calcular-lo? Doncs amb el sobrecost, amb la "prima" que s'ha de pagar sobre el deute d'un país de referència, que sigui de reconeguda solvència. I en el cas que ens importa, el d'Europa, la referència és lògicament Alemanya.

Quan van mal dades, els tipus d'interès es disparen, com li va passar a Espanya l'any 2012: el deute a 10 anys va pujar fins al 6,91%, mentre que l'alemany va baixar fins a l'1,21%.

Per tant, la "prima", el sobrecost per a Espanya, va ser la diferència entre el 6,91 i l'1,21, o sigui 5,70 (en el lèxic financer es tradueix com si fossin 570 punts dins d'una base 1.000).

Tota aquella crisi es va acabar amb la intervenció "màgica" del BCE, que va comprar el deute espanyol i el dels altres països castigats i va fer baixar els tipus i, per tant, la famosa prima.

Per què ara França?

Ara mateix no hi ha cap crisi de l'euro i, el que és més important, el BCE continua "vigilant" que no se'n produeixi cap més. Però això no impedeix que cada dia hi hagi moviment en els mercats de bons (de les emissions de deute) tant d'Europa com de tot el món, que són els més importants (i avorrits) del planeta: per davant del petroli, les divises o les borses.

Els grans inversors donen preferència a uns països i en castiguen uns altres. I ara pocs castiguen Espanya, ni Portugal i ni tan sols Grècia, perquè la seva disciplina fiscal ha millorat molt després de la crisi (i perquè, si anessin mal dades, el BCE els salvaria).

Ara, en canvi, el càstig (força petit encara) és a França. Es castiga la inestabilitat política i, sobretot, la realitat econòmica del país, que pateix uns números vermells com no s'havien vist en dècades.

Acumula un deute públic mai vist en temps de pau: un 110% del seu PIB (cal recordar que el màxim permès pels famosos criteris de Maastricht és el 60%). Aquest percentatge ja està per sobre d'Espanya, que acumula un 107%, i tampoc gaire lluny de l'etern darrer de la classe, Itàlia, que té un 137%.

França, avançada per Espanya

El fet és que, a base de "petits" càstigs, cada setmana en els darrers mesos, la prima de risc de França respecte a Alemanya ha anat empitjorant i, tot i que no està en cap nivell alarmant, avui s'ha produït un fet significatiu: la prima francesa ja és pitjor que l'espanyola.

En concret, la francesa avui ha arribat a 81 punts, un 0,81 més que el tipus d'interès d'Alemanya. I, en canvi, la prima espanyola ha millorat fins a quedar en 79. Això es pot invertir demà mateix, però no deixa de ser significatiu.

I això es deu més a un problema de França que no a un mèrit d'Espanya, perquè els francesos estan empitjorant respecte de tots els altres països. Per exemple, Portugal ja fa uns mesos que està clarament millor que França, amb "només" 57 punts de prima. I la tan desprestigiada Grècia està "només" 12 punts pitjor que França.

De fet, en una altra categoria de deute, el de cinc anys, el de Grècia ja està millor que el de França. En tot cas, aquesta no és cap crisi com la de l'euro, i la prima de França, aquests 81 punts d'avui, estan a anys llum dels 600 que va arribar a patir Espanya en aquell moment.

I en què ens afecta la prima de risc?

La prima de risc afecta la imatge d'un país perquè, si és dolenta, els inversors estrangers fugiran i posaran els seus diners en un altre lloc. I, dins del mateix país, la prima és una referència per a les empreses, sobretot les petites i mitjanes, que hagin d'endeutar-se.

Més car els sortirà com més alta sigui la prima, com ja vam experimentar fa deu, dotze, catorze anys, ens afecta a tots, sigui amb crèdits més cars, o amb serveis públics més dolents. Perquè si el país entra en crisi i la despesa pública s'ha de retallar, la nostra sanitat, educació, transport públic i un llarg etcètera se'n van en orris.

Tot això, ara mateix, vol dir que els francesos viuran pitjor que nosaltres perquè tenen una prima de risc pitjor? No, perquè evidentment hi ha molts més elements que influeixen a la vida econòmica d'un país.

Sobretot, el patrimoni, l'estructura econòmica acumulada al llarg dels anys i els segles, que, en el cas de França, és clarament superior a la de Catalunya o Espanya.

Però, en tot cas, és una mostra que no venen anys fàcils... ni per a França, ni per a Espanya (que, malgrat les comparacions, també està molt endeutada), ni per a Alemanya, que no està endeutada, però sí clarament estancada i a les portes de la recessió.