Per què influencers de TikTok han deixat de vapejar? La resposta, en el cobalt del Congo

Desenes d'usuaris de TikTok han començat una campanya en aquesta xarxa social per deixar de vapejar. El motiu, però, no són els problemes de salut ni el cost que té aquest hàbit, sinó la protesta per l'explotació infantil al Congo.

I és que aquest país de l'Àfrica Central és la principal font mundial de cobalt, un component clau en les bateries de ions de liti que s'utilitzen en telèfons mòbils, en vehicles elèctrics i, també, en molts models de cigarrets electrònics. Segons diversos informes, la indústria minera a la República Democràtica del Congo actua violant els drets humans de manera generalitzada.

Davant d'aquesta situació, diversos tiktokers han decidit denunciar la injustícia i actuar en conseqüència i dins de les seves possibilitats. Això s'ha traduït en una crida a deixar d'utilitzar els vapers i denunciar les males pràctiques d'algunes grans empreses internacionals.

@itskristinamf #freecongo ? original sound - Krizztina

Tot i que alguns són conscients de la dificultat que l'activisme en línia tingui efectes reals sobre el terreny, insisteixen a aprofitar la xarxa per augmentar la consciència de la gent sobre el que passa al Congo. És el cas d'aquesta usuària, amb centenars de milers de visites:

"Deixar de vapejar en solidaritat amb el Congo, els nens d'arreu del món i la mateixa Terra és, en realitat, una pràctica fenomenal."

@queerantine #stitch with @Krizztina addresses the wests underlying consumption addicion #vape #bigvape #bigtobacco #recovery #solidarity #directaction #boycot #healthandsafety #pollution #freecongo?? #freecongolese ? original sound - CEASEFIRE NOW ????

Segons un informe d'Amnistia Internacional publicat aquest setembre, les empreses multinacionals que exploten coure i cobalt a la República Democràtica del Congo han desallotjat per la força comunitats senceres. Amnistia també parla d'abusos contra els drets humans, en concret, casos d'agressions de soldats congolesos a veïns que es negaven a abandonar les seves cases.

Per la seva banda, l'any passat, el Departament de Treball dels Estats Units també va incloure a la seva llista de "béns produïts per treball infantil o treball forçat" les bateries de ions de liti, basant-se en testimonis de nens explotats en mines de cobalt del Congo, d'on surt, aproximadament, un 74% del cobalt que s'utilitza a tot el món.

El departament nord-americà parlava de famílies senceres que treballaven a les mines congoleses: "Quan els pares moren per esllavissades de terra o enfonsament de pous de mines, els nens queden orfes, sense cap altra opció que continuar treballant".

Crisi humanitària

A la República Democràtica del Congo hi viuen més de 100 milions de persones. Tot i ser un dels països del món amb més recursos naturals, la seva població és una de les més pobres. Això fa que, al marge de la mineria industrial, en mans de grans multinacionals que exploten el 80% del cobalt i que diuen respectar les lleis i normatives de seguretat laboral, hagi aparegut una mineria a petita escala de la qual depenen uns 100.000 miners i les seves famílies.

Aquests miners són explotats per intermediaris internacionals, mal pagats, i n'hi ha d'altres que es veuen obligats a excavar il·legalment a les mines de les grans empreses, on, segons l'ONG Worldvision, treballarien uns 22.000 nens, una xifra que l'Unicef situava, el 2014, pels volts dels 40.000 infants.

Al Congo, és gairebé impossible garantir la traçabilitat del cobalt extret de les petites mines i de l'explotació il·legal, i al darrere s'amaguen moltes violacions dels drets humans, riscos ambientals i morts.

El país s'enfronta actualment al que l'Agència de l'ONU per als Refugiats ha descrit com una de les "crisis humanitàries més grans del món".

Dècades d'inestabilitat, corrupció i violència han augmentat en els darrers mesos, sobretot a la part oriental del país, on actualment desenes de grups armats lluiten pel control dels recursos i la terra. Segons les Nacions Unides, aquest any hi ha hagut prop de set milions de persones que han estat desplaçades pel conflicte i que s'enfronten a la fam i a la violència de gènere.