Per què guarnim un arbre per Nadal: una tradició que ve d'Alemanya i té arrels paganes
Alsàcia és el lloc on s'hauria fet popular l'acte de guarnir un avet tal com ho fem avui en dia
L'arbre de Nadal, ara omnipresent, té l'origen en un costum pagà que va sobreviure a la conversió al cristianisme. Egipcis, xinesos i hebreus ja el feien servir com a símbol de la vida eterna, segons l'Enciclopèdia Britànica.
Amb la festivitat romana de les saturnals, a mitjan desembre, les cases es guarnien amb branques de plantes de fulla perenne.
El culte a l'arbre ha arribat als nostres dies amb la tradició de les llars escandinaves de decorar la casa amb un element de fulla perenne per espantar el diable.
Els pobles germànics, amb les festes de Yule o Jul, amb motiu del solstici d'hivern, també posaven un arbre a l'entrada de casa durant les festivitats d'hivern, per celebrar que la llum del sol va guanyant terreny.
Decorats amb fruites o flors, la idea era commemorar la victòria de la vida sobre la mort i homenatjar els déus, i ho feien en una data pròxima al Nadal cristià.
L'arbre de Nadal, símbol de la Trinitat i el paradís
Els conversos van agafar la idea, però la van readaptar per celebrar el naixement de Crist.
Es creu que Sant Bonifaci (680-754), evangelitzador d'Alemanya, és qui va vincular l'arbre a l'arribada de Jesús i va associar la forma triangular de l'avet o el pi a la santíssima Trinitat. El va guarnir amb pomes, símbol del pecat original i les temptacions, i espelmes, que representaven la llum de Jesucrist.
D'Alemanya a tot el món
Tal com el coneixem avui, comenta l'Enciclopèdia Britànica, l'arbre de Nadal té l'origen a l'oest d'Alemanya, concretament a Alsàcia al segle XVI, aleshores territori alemany.
Era tradició tenir un avet a casa que simbolitzés l'arbre del paradís, amb pomes i pa d'àngel com a decoració i símbol de la temptació i la redempció, respectivament. Després, aquestes hòsties es van substituir per galetes de formes diverses i també s'hi van afegir espelmes.
I, diu la Britànica, aquest arbre es va fusionar amb la "piràmide de Nadal", una construcció de fusta i de forma triangular amb lleixes on es col·locaven figures nadalenques, fulles perennes, espelmes i una estrella.
Estrasburg, seu d'un dels mercats de Nadal més famosos del món, té documentada la primera menció escrita d'un arbre de Nadal, corresponent al 1521. El text estableix el pagament de 4 xílings per pagar els vigilants del bosc d'avets comunal i hi afegeix que els habitants en podrien agafar un per decorar-lo "com s'ha fet des de temps immemorials".
La ciutat també explica que, originàriament, l'arbre es penjava del sostre.
L'èxit era tan gros que a la ciutat de Friburg es va arribar a prohibir la tala d'avets el 1554.
Estònia i Letònia també reivindiquen el seu protagonisme com a pares d'aquest element. A la capital estoniana, Tallinn (antigament, Reval) haurien posat el primer arbre de Nadal públic a mitjans del segle XV.
Tornant a Alemanya, amb la reforma protestant es va anar estenent la tradició entre els fidels luterans, molt popular al segle XVIII i, encara més, durant la centúria següent. Hi havia arbres a les famílies protestes adinerades, en contraposició amb els pessebres catòlics.
El príncep Albert el popularitza a Anglaterra
D'Alemanya, l'arbre va fer el salt al Regne Unit, a començaments del segle XIX. El va popularitzar a mitjans d'aquell segle el príncep Albert, marit de la reina Victòria, nascut a Alemanya. Al castell de Windsor se n'hi va veure per primer cop el 1841.
Una il·lustració del 1848 publicada per la premsa de l'època --Illustrated London News-- mostrava la família reial al voltant de l'arbre i va contribuir a fer més famosa aquesta tradició.
A l'època victoriana es guarnia amb regals i joguines petites, caramels, pastissets i cintes.
La noblesa europea és qui va propagar aquesta tradició fins a llocs com Rússia.
A Amèrica, van ser els colons alemanys el que van traslladar el costum de guarnir un arbre per Nadal, al segle XVII. Al XIX, ja era popular tant en aquella banda de l'Atlàntic com a Àustria, Suïssa, Polònia i els Països Baixos.
A la Xina i el Japó el van introduir missioners occidentals als segles XIX i XX i es guarnien amb decoracions de paper.
Els ornaments han anat evolucionant amb el temps i també ho han fet els arbres. Ja als anys 30 del segle passat se'n van fabricar d'artificials, amb cerres de raspall. Més endavant, als anys 50 i 60, van arribar els d'alumini i plàstic.
Avui dia, l'arbre presenta milers de varietats i es pot veure arreu del món. És una de les essències de Nadal.
Aquest vídeo del canal "Secrets d'història", difós per l'historiador Antoni Gelonch, resumeix la història de l'arbre de Nadal.
Si voleu saber d'on ve la tradició d l'Arbre d Nadal, aquí teniu un vídeo q ho explica: https://t.co/XznxJlmiLe (en francès)
Antoni Gelonch (@Antoni_Gelonch) December 24, 2022
Comprovareu q tot ve d lluny, q conviu avui amb força entre nosaltres i q desitjo q duri i duri...Bon Nadal!
- ARXIVAT A:
- Cultura popularNadal
