Per què els pops se suïciden després de pondre ous i què implica en humans la troballa

Un cop s'han aparellat i post els ous, les femelles del pop comencen un comportament autodestructiu, deixen d'alimentar-se i moren abans que hagin nascut les seves cries. Ara, un equip d'investigadors ha descobert que aquesta conducta té relació amb el metabolisme del colesterol, cosa que pot tenir implicacions en altres espècies, fins i tot la humana.

L'estudi l'ha encapçalat Z. Yan Wang, professora de psicologia i biologia de la Universitat de Washington, a Seattle, i s'ha publicat a Current Biology.

Els autors han demostrat que el procés es produeix per canvis importants en el metabolisme del colesterol, que afecten la producció d'esteroides. Wang destaca la importància del colesterol pels diversos papers que juga en el cos:

"Està implicat en tot, des de la flexibilitat de les membranes de les cèl·lules a la producció d'hormones de l'estrès, però va ser una gran sorpresa veure que també juga un paper en aquest procés del cicle de la vida."

L'any 1997, el psicòleg nord-americà Jerome Wodinsky va demostrar que si s'eliminava la glàndula òptica en les femelles del pop de dues taques del Carib, abandonaven els ous que havien post, seguien alimentant-se i vivien més temps. Els científics van concloure que aquesta glàndula devia secretar alguna substància que provocava habitualment el comportament suïcida.

El 2018, Wang i el neurobiòleg Clifton Ragsdale, de la Universitat de Chicago, van identificar els gens que s'activaven o desactivaven en una altra espècie de pop, el de dues taques de Califòrnia, en diferents moments del declivi que duia les femelles a la mort abans de ser mares. Van constatar que hi havia activitat elevada en els gens que metabolitzen el colesterol i produeixen esteroides.

I en aquesta última recerca han aconseguit identificar les substàncies químiques produïdes per la glàndula òptica de les femelles. Van trobar tres diferents rutes metabòliques implicades: una afecta dos esteroides associats habitualment amb l'embaràs (pregnenolona i progesterona), la segona produïa colestanoides, que són intermediaris associats a la síntesi d'àcids biliars, i la tercera produïa nivells elevats de 7-deshidrocolesterol (7-DHC), un precursor del colesterol.

Similituds en humans

És el primer cop que àcids biliars i colesterol s'han pogut associar a aquest procés de la mort en les femelles del pop. I com que la glàndula òptica és un òrgan similar a la hipòfisi o glàndula pituïtària, present en els mamífers, humans inclosos, situada a la base del crani, el descobriment podria tenir implicacions més enllà dels pops.

Així, se sap que els nivells elevats de 7-DHC són tòxics per als humans. Un trastorn genètic anomenat síndrome de Smith-Lemli-Opitz, causat per la mutació en un enzim que converteix aquest 7-DHC en colesterol, fa que els infants que el tenen tinguin greus problemes de desenvolupament i de comportament i, que inclouen autolesions.

Molts estudis han intentat esbrinar si en humans hi ha un lligam entre els nivells de lípids i comportaments suïcides o violents. Fins ara, no s'han pogut trobar resultats concloents, si bé moltes recerques observen un increment d'aquestes conductes en persones amb nivells baixos de colesterol. Però falta investigar més per determinar si aquesta o altres substàncies poden actuar com indicadors de risc de suïcidi o d'agressivitat, envers un mateix o els altres.

Un dels estudis més recents sobre aquest tema el van publicar fa un any a l'Australian & New Zealand Journal of Psychiatry investigadors de Londres encapçalats per Piyal Sen, de la Universitat Brunel. Van revisar 23 estudis publicats fins al novembre del 2020 sobre la relació entre nivell baix de colesterol i comportament violent o suïcida en un àmbit concret: persones amb esquizofrènia.

Els resultats els suggereixen que hi ha una associació entre nivells baixos de colesterol total i comportament agressiu cap als altres, però en la majoria dels estudis s'hi veia una relació amb el suïcidi. Els autors proposen fer més estudis que incloguin persones que no tenen esquizofrènia, per poder comparar, i així avaluar si una mesura senzilla, com és l'anàlisi del colesterol en sang, permetria avaluar el risc d'aquest comportament.

Per què en alguns casos no es produeix aquest comportament?

Per això, com recorden els investigadors de l'estudi sobre el pop, les alteracions en el metabolisme del colesterol en altres animals, inclosos els humans, poden tenir conseqüències serioses en el comportament i la longevitat. Wang i els seus col·legues creuen que aquestes recerques poden revelar semblances entre les funcions d'aquests esteroides en tot el regne animal.

Entre els invertebrats, els cefalòpodes de cos tou tenen el sistema nerviós més gran i la proporció més gran entre mida del cervell i mida del cos. Però també viuen molt poc. El pop de dues taques de Califòrnia només viu un any.

Ara, Wang i Ragsdale volen estudiar la glàndula òptica del pop ratllat del Pacífic menor ("Octopus chierchiae"), que no s'autodestrueix un cop ha post els ous. És un petit pop que viu a la costa del Pacífic central a Nord-amèrica amb un cicle reproductiu conegut, breu temps de maduració, mida petita i capacitat per pondre molts ous, coses que el fan ideal per al laboratori. Així esperen descobrir quina és la clau perquè aquest pop tingui un comportament tan diferent dels altres en la seva estratègia reproductiva.