L'informe de l'ONU es publica coincidint amb el Dia Mundial de la Felicitat
Catalunya migdia

Per què alguns països són més feliços que altres? Els joves hi tenen molt a veure

Finlàndia torna a liderar el rànquing de felicitat de l'ONU, on Espanya cau al lloc 36, mentre que Israel se situa en cinquena posició

Enllaç a altres textos de l'autor

Quim Olivares

Periodista de la secció Internacional de Catalunya Ràdio

@quimolivator
Actualitzat

Els països nòrdics ho han tornat a fer. Finlàndia, Dinamarca, Islàndia i Suècia són, per aquest ordre, els estats més feliços del món. Així ho apunta l'informe mundial de la felicitat de les Nacions Unides que s'ha publicat aquest dimecres, 20 de març, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Felicitat.

Els finlandesos repeteixen al capdavant del rànquing per setè any consecutiu, mentre que, a l'altre extrem, s'hi situa l'Afganistan, que ocupa l'últim lloc, darrere del Líban i Lesotho. Per primera vegada en més de deu anys, els Estats Units i Alemanya no apareixen entre els 20 estats més feliços del planeta. Aquesta davallada respon, en bona part, a la situació del jovent.


Les claus dels més "feliços"

L'informe es basa en l'avaluació de dades econòmiques i socials i té en compte factors clau com el suport social, ingressos, salut, llibertat, generositat i absència de corrupció. La confiança en les institucions i el lliure accés a l'atenció sanitària i l'educació també són essencials.

El psicòleg, educador i periodista Jaume Funes adverteix que cal saber interpretar les conclusions d'aquest estudi, perquè, segons apunta, en un món que defineix com a "mercantilista", els estats que ocupen les primeres posicions no tenen per què complir amb el que nosaltres entenem per felicitat. "Finlàndia és un país hiperindividualista", posa com a exemple.

Les banderes dels Vint-i-set a l'exterior del Parlament Europeu (Europa Press)
Molts països europeus, excepte els nòrdics, han perdut posicions (Europa Press)

Si això és així, què fa que els països nòrdics tornin a encapçalar aquesta classificació? Segons Funes, el seu nivell de seguretat i riquesa: renda per càpita, habitatge en condicions, poder sortir a passejar, tenir recursos per finançar-se l'atenció sanitària.

"Són societats on l'ideal de felicitat és percebre que tenen un nivell de vida estable més enllà del que passi en termes polítics o econòmics. Són feliços amb una certa estabilitat social, sobretot les persones adultes conservadores."

Per la seva banda, la psicòloga Dolors Liria, vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, també proposa matisar el concepte de felicitat, que creu que, segons com s'apliqui, pot distorsionar algunes sensacions.

"No m'agrada parlar de 'ser feliços' com un estat permanent, perquè no ho és. La felicitat són moments. Sí que podem aspirar a la satisfacció, que és una valoració general positiva, malgrat el que ens pugui passar en el dia a dia."


Els joves fan caure la balança

L'augment de la infelicitat dels menors de 30 anys ha provocat que bona part dels països europeus occidentals hagin caigut en el rànquing, a excepció dels països nòrdics. Aquest també és el cas d'Espanya, que ocupa el lloc 55 de la llista específica dels menors de 30 anys.

Els experts apunten que factors com un increment de la polarització social, els aspectes negatius de les xarxes socials i la desigualtat social estan darrere del fet que les noves generacions siguin menys felices. Funes hi coincideix.

"En l'horitzó jove, s'ha incrementat la negritud. Si fa uns anys s'aferraven al "carpe diem" i es refugiaven en la felicitat immediata, noves crisis com la pandèmia han afegit més dosis de negre."

En canvi, països de l'est d'Europa com Eslovènia, Txèquia o Lituània han pujat i s'han situat entre els 20 primers, gràcies al fet que els joves s'hi senten més feliços.

Les generacions més joves de molts estats occidentals es declaren infelices (iStock)

La felicitat espanyola, a la baixa

Per quart any consecutiu, Espanya ha perdut posicions i ara és al 36è lloc de la llista general, per sota de països com El Salvador, Kosovo o Israel, que ocupa la cinquena posició, just darrere de la majoria de països del nord d'Europa.

Funes creu que els resultats espanyols tenen a veure amb una tendència creixent cap a l'individualisme.

"Les societats espanyola i catalana s'han tornat cada cop més marginadores i excloents. Hem perdut la felicitat que dona el fet de saber que formes part d'un grup, d'una comunitat."

L'expert subratlla que la societat actual, "on tot s'hi val", no ajuda a raonar i a fer front a dificultats col·lectives que, segons ell, cal resoldre conjuntament. "Hem oblidat la necessitat humana de conviure amb els altres per ser feliços", sentencia.

ARXIVAT A:
ONU
Anar al contingut