Per on arriba la droga a Europa? Els ports s'alien per frenar els narcos

L'any passat hi va haver 622 explosions en cases, negocis o vehicles de la ciutat neerlandesa de Rotterdam. L'any anterior n'hi havia hagut 228. No es tracta d'incidents fortuïts o accidentals. Van ser provocats, van ser atacs.

Quan s'estira el fil que hi ha al darrere de cadascun d'aquests casos es detecta un comú denominador: el narcotràfic hi ha tingut un paper. No és res revelador que les lluites de narcos vagin associades a la violència, però potser sí que sorprèn la magnitud d'aquest binomi.

"A la Unió Europea, la meitat dels homicidis que es cometen estan relacionats amb el narcotràfic."

Qui ho afirma és Ylva Johansson, comissària europea d'Interior. Fa temps que mira de dimensionar l'impacte del negoci de la droga en la societat i quan té un micròfon al davant procura llançar aquesta reflexió: "L'amenaça de la delinqüència organitzada és tan gran com l'amenaça del terrorisme".

La millor manera de combatre l'amenaça és tallar-la de soca-rel, però no és senzill desmantellar eficaçment els càrtels de la droga, que operen, sobretot, des de l'Amèrica del Sud. És més realista posar-los-ho difícil, aixecar barreres a la logística de transport de la droga.

Amb aquesta estratègia, la Comissió Europea ha viatjat a l'Equador i altres països sud-americans per coordinar-se i assessorar les autoritats locals per combatre el narcotràfic. I també aixequen barreres dins la UE, de fet, a les portes de la UE.
 

Per on arriba la droga? Els ports marítims, via d'entrada

Els ports d'Europa veuen entrar i sortir el 74% de totes les mercaderies que es mouen pel continent. Són peces vitals de l'engranatge comercial i econòmic. Però també d'un altre negoci: el negoci de la droga.

De tota la que es decomissa, el 70% s'intercepta als ports. Al d'Anvers l'any passat es va batre un nou rècord de cocaïna detectada: 116 tones. Això és un 10% més que l'any anterior.

No és que hagi augmentat el volum d'entrada de cocaïna, la droga que més es decomissa, sinó que ha augmentat la preparació de la policia duanera per detectar i interceptar la droga.

Bèlgica és un dels països que més inverteixen en aquesta operativa policial. "Aquesta legislatura s'ha invertit gairebé 500 milions d'euros i hem creat una força especial a la Policia Marítima", explica Annelies Verlinden, ministra de l'Interior de Bèlgica. Bona part d'aquesta inversió ha estat per comprar escàners que analitzen els contenidors que entren al port. Però, així i tot, hi ha farcells de droga que se n'escapen.

"No sabem la quantitat de droga que no interceptem. Tenim una estimació."

L'any passat va transcendir que aquesta estimació podria arribar al 85% o al 90% de tota la droga que entra a port. Tota inversió sembla poca per arribar a vigilar tots i cadascun dels racons que amaga un port que ocupa un espai de 20.000 camps de futbol.

I encara més difícil sembla vigilar tots i cada un dels 328 grans ports que hi ha la Unió Europea. La Comissió Europea ha tingut una idea de per on començar.
 

Els ports europeus s'alien contra els narcos

La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana l'Aliança de Ports Europeus, una iniciativa publicoprivada que aplega setze ports d'Europa per coordinar protocols i intercanviar informació en la lluita contra el narcotràfic. Queden molts ports per incloure a l'aliança, però s'espera que, un cop presentada, vagi incorporant-ne de nous.

"Hi ha un compromís del conjunt de ports espanyols de sumar-se a la lluita contra la criminalitat organitzada", explicava Fernando Grande- Marlaska, ministre de l'Interior espanyol, durant l'acte de presentació d'aquesta aliança portuària que es va fer a Anvers.

De ports espanyols només n'hi ha dos, el d'Algesires i també el port de Barcelona. També n'hi ha de nou països més, com, per exemple, Alemanya, Lituània, França i Itàlia.

La ministra belga assegurava que "la lluita contra el narcotràfic no es pot fer tot sol" i amb aquest argument espera convèncer altres ports de tot Europa perquè s'afegeixin a l'aliança. Miraran de millorar les eines per detectar que no entri droga a les seves instal·lacions, però el repte principal serà assegurar que la droga no en surt.

La complicitat del personal de duanes i treballadors del port

El fet que molta droga aconsegueixi sortir del port per introduir-se en el mercat negre als carrers d'Europa s'explica en bona part perquè els treballadors del port posen les coses fàcils als narcotraficants.

Hi ha treballadors i personal de duanes que tenen els codis dels contenidors i que s'encarreguen de treure la droga.

No sempre són membres de la xarxa de narcos, a vegades són persones que viuen sota la coacció dels narcotraficants, que, tot i pagar-los importants quantitats de diners, els amenacen a ells i les seves famílies si no els ajuden a treure la droga del port.

Els escàners i les unitats policials especialitzades poden ajudar a batre rècords anuals de droga decomissada, però "els delinqüents són intel·ligents", fa notar la ministra belga, i per moltes barreres que se'ls posi massa vegades saben trobar la manera de saltar-les.