Països Baixos: un país pioner en drets socials i també en l'auge de l'extrema dreta

Visitar un camp de concentració sempre impressiona. Molt. El de Westerbork, al nord dels Països Baixos, només conserva un barracó, un vagó de tren i un tros de via. Però aquella tarda plovia a bots i barrals i feia un dia fred i grisós. El camp tenia un aire tètric que invitava a recordar els més de cent mil holandesos que hi van passar camí d'Auschwitz.

Va ser un aterratge estrany al país, lluny d'aquella imatge feliç i simpàtica que havia percebut sempre quan havia visitat els Països Baixos. L'endemà, el robatori de tot el material (sort que vam salvar la càmera) i de les nostres maletes de dins el cotxe aparcat en un pàrquing al centre d'Amsterdam em va acabar de destarotar la imatge idíl·lica dels Països Baixos. 

El que buscàvem als Països Baixos era retratar un soci fundador de la Unió, profundament europeista i pioner en lleis i llibertats. Va ser el primer país del món a legalitzar l'eutanàsia o el matrimoni entre parelles del mateix sexe.

Gent de conviccions molt profundes, com el metge ja jubilat que m'explicava que abans que la mort assistida fos legal ell va ajudar a morir 6 persones. Per humanitat. Per dignitat.

Gent molt conscienciada amb el medi ambient, que va molt més enllà dels parcs eòlics que omplen el paisatge. Vam assistir a la inauguració d'un tros de carretera feta amb panells solars. La idea és que si en un futur els nou milions de cotxes que té el país són elèctrics es podran alimentar d'aquesta energia.

Gent que fa tants anys que disfruta d'una legislació avantguardista que ara es planteja capgirar-la, com en el tema de la prostitució. Tants anys sent legal i oberta que ara 40.000 joves han demanat que es prohibeixi per protegir les dones més vulnerables. Ja no sé què és millor. Certament, regular-la per evitar explotació de les dones no ha evitat que la majoria de prostitutes siguin estrangeres, segurament en condicions molt precàries, i que hi hagi alhora un circuit il·legal. Però està clar que prohibir la prostitució tampoc posarà fi al tràfic. No diuen que és la professió més antiga del món? Doncs millor que estigui regulada i que tinguin dret a estar sindicades, a lluitar pels seus drets. Traspassar una d'aquelles vitrines del districte vermell i passar a l'habitació del darrere, en qualsevol cas, deixa un regust amarg.

La tolerància.... sempre s'ha parlat de la tolerància holandesa... els carrers són multicolors... Però m'he trobat també un nombre creixent de persones que s'ha escorat cap a la dreta populista. La famosa "pèrdua d'identitat" o "l'onada d'immigrants" que s'ha d'aturar són arguments que es repeteixen arreu d'Europa. Això que ha passat ara aquí, la irrupció de Vox al Parlament, i la normalització d'un discurs radical i populista, els Països Baixos ja ho van viure al 2002 amb Pim Fortuyn. "Netherlands for the Netherlanders" és la versió "America first" de Trump. Fàcil convèncer tots aquells que enyoren èpoques passades.

Amb tot, els Països Baixos continuen sent un pol d'atracció per als joves europeus. Amsterdam està plena d'Erasmus que disfruten la beca o que s'hi ha quedat a viure. "Els sous són 3 vegades més alts, però el cost de la vida és igual que a Portugal", em diu la Patrícia. Tots coincideixen que les oportunitats d'estudis i de feina són molt més àmplies, sobretot que al sud d'Europa. Ella va anar al conservatori de la Haia a estudiar música barroca fa deu anys i s'hi ha quedat. Ja no sent que estigui lluny de casa. "Avui dia hi ha tants vols, i tan barats (em diu) que tardo dues hores a anar a casa, igual que quan estudiava a Portugal." Tardava dues hores d'autocar. Europa s'ha convertit per a ells en un espai únic. Tot un èxit de la Unió Europea.