Ossètia del Sud: un altre conflicte congelat de Rússia que podria despertar

Setembre del 2021. Des de Rússia, Ossètia del Nord, baixem per carretera fins a Ossètia del Sud. No és un pas de frontera qualsevol. És un salt enrere en el temps i un moviment que molesta les autoritats de Geòrgia que consideren que aquest són els límits del seu país i que Rússia els ha usurpat per la força.

És un recorregut que fan cada dia cotxes i camions que passen de Rússia a Ossètia del Sud o a l'inrevés. És l'únic recorregut possible per a ells. La resta de territori comunica amb Geòrgia i és frontera tancada. Ja hem dit que el recorregut que estem fent és també un viatge al passat i comencem retrocedint uns anys...

La Unió Soviètica s'acostava a la dècada dels 90 del segle passat amb múltiples focus de tensió a les línies territorials que tenia traçades i quan l'URSS va començar a fer aigües van aflorar. És el cas de dues regions que formaven part de la República Socialista Soviètica de Geòrgia: Abkhàzia i Ossètia del Sud. Es van declarar independents i van començar anys d'escaramusses entre aquestes regions, amb el suport de Rússia, i Geòrgia.

L'any 2008 el Kremlin estava especialment enfadat. L'OTAN havia entreobert la porta perquè Ucraïna i Geòrgia, en el futur, s'unissin a l'Aliança Atlàntica. El sentiment nacionalista creixia a Tbilissi i el president Mikhaïl Saakaixvili denunciava una presència militar russa cada vegada més gran a les regions separatistes, on hi havia tropes russes en missió de pau.

L'agost del 2008, després de setmanes de tensió, Saakaixvili va llançar un atac per recuperar Ossètia del Sud. L'exèrcit georgià va arribar a la capital Tsikhinvali però la resposta russa va ser contundent i en una setmana havia guanyat la guerra. Moscou va reconèixer com a independents Ossètia del Sud i Abkhàzia.

Han passat gairebé 15 anys i només Síria, Veneçuela, Nicaragua o Nauru reconeixen Ossètia del Sud com un estat. Per a la comunitat internacional i sobretot per a Geòrgia són territoris ocupats.  De manera que Tsikhinvali és una ciutat aïllada del món. Sobreviu gràcies al cordó umbilical que la connecta amb Rússia.

Ossètia del Sud es va declarar independent però el resultat és que és molt dependent de Rússia. Han adoptat el ruble com a moneda, els rellotges marquen l'hora de Moscou i molts ciutadans tenen el passaport rus. Els que no fabriquen ells, els arriba del nord, de Rússia. Estan entregats al Kremlin, cosa que ens admet, el president, Anatoli Bibilov, en una entrevista exclusiva. 

"Les universitats, escoles, llars d'infants, l'asfalt dels carrers, pràcticament totes les infraestructures s'han fet gràcies a Rússia. També és la garant de la nostra seguretat. Està firmat als acords bilaterals."

Malgrat el discurs triomfalista de les autoritats, les mancances al carrer són evidents. Algunes parts del centre han florit, però d'altres dona la sensació que han estat camp de batalles recents i no del 2008.

Passejant en aquesta zona ens crida l'atenció una intersecció que no trobaríem a Moscou i que podria servir de pretext per a disquisicions llargues: carrer Vladímir Putin amb Carrer Stalin. Així de peculiar és Ossètia del Sud.

El cap de la autoproclamada República d'Ossètia del Sud, Bibilov, ens assegura que el seu objectiu polític no és seguir sent el president d'un estat separatista, sinó unir-se a Rússia: "Sense Rússia, Ossètia del Sud no pot existir. I, per garantir completament la seva seguretat i el seu creixement, sens dubte, Ossètia del Sud ha de formar part de Rússia."

Si guanya les eleccions de diumenge, convocarà un referèndum d'incorporació a Rússia. Al centre de la capital, hi ha un cartell gegant de Putin i Bibilov encaixant les mans. És una incògnita ara mateix si el president rus, en ple conflicte armat amb Ucraïna, voldrà obrir el meló de Geòrgia.