Ordenen l'ingrés a la presó de dos expresidents de FGC condemnats per malversació
Enric Roig i Antonio Herce, expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) durant els governs de CiU, van ser condemnats per haver creat un pla de pensions milionari, del qual es van beneficiar ells i diversos directius. L'Audiència de Barcelona ha ordenat la seva entrada a presó després que el govern espanyol els va denegar l'indult.
RedaccióActualitzat
L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés a la presó d'Enric Roig i Antonio Herce, expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), condemnats a 4 anys i mig de presó per malversació de diners públics. L'entrada a un centre penitenciari s'haurà de fer en els pròxims dies, un cop el Tribunal notifiqui la decisió als dos afectats i després que els govern espanyol els denegués l'indult que van demanar.
Roig i Herce van ser presidents de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya durant els governs de CiU. Van ser processats per la contractació irregular d'un pla de pensions a l'esquena del consell d'administració de la companyia. Gràcies a ells, una quinzena de directius van cobrar 2,7 milions d'euros en sobresous. L'Audiència de Barcelona va considerar provat en la seva sentència que eren els ideòlegs d'una "trama" per a la creació del milionari pla de pensions, "ambicionant un enriquiment econòmic personal molt superior al que li proporcionaria la seva retribució salarial". Roig i Herce van cobrar del fons 178 i 46 milions de les antigues pessetes, respectivament. Segons els tribunal, van fer extensiu el benefici del pla a d'altres directius de l'empresa "per emmascarar el seu il·legal enriquiment".
Inicialment, l'Audiència de Barcelona va condemnar a sis anys de presó tots dos exdirectius i va absoldre el tercer acusat, Albert Vilalta, també expresident de FGC i després conseller de Medi Ambient en l'època de CiU. No obstant això, el Suprem va estimar després parcialment els recursos presentats per les defenses i la Fiscalia contra la sentència de l'Audiència i va rebaixar a quatre anys i mig les penes de presó. Va fixar, però vuit anys i mig d'inhabilitació dels dos acusats per un delicte de prevaricació. A més, la sentència del Suprem va obligar els condemnats a indemnitzar els Ferrocarrils de la Generalitat amb els 2,7 milions d'euros desviats, tal com reclamava la Fiscalia en el seu recurs.
En la seva declaració en el judici, els tres processats van al·legar que el pla de pensions pretenia evitar la fugida de valuosos directius de l'empresa, en els anys previs als Jocs Olímpics, quan molts d'ells marxaven al sector privat, però l'Audiència va desmuntar aquesta versió argumentant que "l'incomprensible avantatge econòmic va arribar a comptables, gestors i fins i tot membres de l'assessoria jurídica".
Després d'emetre la sentència, l'Audiència de Barcelona va acceptar suspendre l'entrada a la presó dels dos condemnats mentre el govern espanyol resolia si els indultava. Com la petició ha estat denegada, ara hauran d'ingressar a la presó.
Roig i Herce van ser presidents de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya durant els governs de CiU. Van ser processats per la contractació irregular d'un pla de pensions a l'esquena del consell d'administració de la companyia. Gràcies a ells, una quinzena de directius van cobrar 2,7 milions d'euros en sobresous. L'Audiència de Barcelona va considerar provat en la seva sentència que eren els ideòlegs d'una "trama" per a la creació del milionari pla de pensions, "ambicionant un enriquiment econòmic personal molt superior al que li proporcionaria la seva retribució salarial". Roig i Herce van cobrar del fons 178 i 46 milions de les antigues pessetes, respectivament. Segons els tribunal, van fer extensiu el benefici del pla a d'altres directius de l'empresa "per emmascarar el seu il·legal enriquiment".
Inicialment, l'Audiència de Barcelona va condemnar a sis anys de presó tots dos exdirectius i va absoldre el tercer acusat, Albert Vilalta, també expresident de FGC i després conseller de Medi Ambient en l'època de CiU. No obstant això, el Suprem va estimar després parcialment els recursos presentats per les defenses i la Fiscalia contra la sentència de l'Audiència i va rebaixar a quatre anys i mig les penes de presó. Va fixar, però vuit anys i mig d'inhabilitació dels dos acusats per un delicte de prevaricació. A més, la sentència del Suprem va obligar els condemnats a indemnitzar els Ferrocarrils de la Generalitat amb els 2,7 milions d'euros desviats, tal com reclamava la Fiscalia en el seu recurs.
En la seva declaració en el judici, els tres processats van al·legar que el pla de pensions pretenia evitar la fugida de valuosos directius de l'empresa, en els anys previs als Jocs Olímpics, quan molts d'ells marxaven al sector privat, però l'Audiència va desmuntar aquesta versió argumentant que "l'incomprensible avantatge econòmic va arribar a comptables, gestors i fins i tot membres de l'assessoria jurídica".
Després d'emetre la sentència, l'Audiència de Barcelona va acceptar suspendre l'entrada a la presó dels dos condemnats mentre el govern espanyol resolia si els indultava. Com la petició ha estat denegada, ara hauran d'ingressar a la presó.
