Operació pionera: trasplanten a un nadó un cor aturat d'un donant incompatible

Es diu Naiara, té dos mesos i és el primer nadó del món que ha sobreviscut a un trasplantament cardíac amb un cor que ja estava aturat abans de l'operació i provinent d'un donant, un altre infant, que era d'un grup sanguini diferent del seu.

L'operació s'ha fet a l'hospital Gregorio Marañón de Madrid. El cap de Cirurgia Cardíaca Infantil d'aquest centre hospitalari, el Dr. Juan Miguel Gil Jaurena, explica la diferència entre aquest cas i una donació convencional:

"En donació convencional el cor batega, i en asistòlia (en aturada cardíaca), el cor porta uns minuts parat i s'ha de reanimar perquè torni a bategar abans d'avaluar-lo i extreure'l."

Es tracta doncs, d'una doble fita, perquè s'ha hagut de recuperar el cor dues vegades (abans de l'extracció i un cop trasplantat) i perquè s'ha fet al nadó més petit operat del cor fins ara al Gregorio Marañón.

Una malaltia congènita

A la Naiara ja li havien detectat els primers problemes cardíacs abans de néixer. Com que empitjorava, es va avançar el part, però era tan prematura (tenia 34 setmanes) que encara no podia entrar al programa de trasplantaments. Ho explica la Dra. Manuela Camino, cap de la Unitat de Trasplantament Pediàtric del Gregorio Marañón:

"Quan va néixer, com que el cor estava molt malament, vam pensar que no sobreviuria. Però van anar passant les setmanes, va anar madurant tot, i quan estava gairebé a termini, entre 36 i 38 setmanes, ho vam plantejar a la família. Va ser una experiència nova per a nosaltres. Era el bebè més petit que havíem tingut per posar-li un cor i 24 hores abans havia empitjorat molt. Si no li hagués arribat un cor, possiblement no seria aquí."

Doble màgia

Una setmana després de l'operació, la Naiara ja ha sortit de la unitat de cures intensives i es recupera en planta.  

L'equip mèdic que l'ha atesa destaca que els òrgans dels nens petits aguanten millor la isquèmia (la falta d'oxigen), i això, juntament amb els avanços tecnològics, ha afavorit l'èxit de l'operació. Una operació que el doctor Gil Jaurena qualifica de màgica.

"Aquí la màgia s'ha doblat: per una banda, en recuperar un cor parat perquè tornés a bategar, i més endavant, perquè tornés a bategar definitivament dins del pit del receptor. És màgia per partida doble."

Fa cinc anys, afegeix, això no hauria estat possible. Ara, en canvi, s'obre un horitzó molt esperançador per a infants molt petits amb patologies complexes, a qui es podrà fer un trasplantament des de ben petits perquè creixin amb un cor sa.

Dotze hores, dos hospitals i un equip mèdic reforçat

L'operació va durar més de 12 hores, si es té en compte l'extracció del cor del cos del donant i la implantació en el receptor. L'equip mèdic es va traslladar a l'hospital on hi havia l'infant donant, amb més mitjans i personal que en operacions convencionals.

Hi van anar l'equip de cirurgians, una infermera instrumentista de quiròfan i el professional encarregat de l'aparell de perfusió, és a dir, de la circulació extracorpòria, una màquina capaç de reanimar i mantenir vius òrgans com el cor o els pulmons.

El perfusionista va haver d'adaptar la bomba de l'aparell de circulació per fer-la compatible amb un cor tan petit. I després de reanimar l'òrgan en el cos del donant, el va mantenir en condicions durant el trasllat i el va tornar a reanimar, de tornada al Gregorio Marañón, un cop trasplantat al cos de la Naiara.

L'equip del Gregorio Marañón destaca el suport i l'ajuda rebuts de tots els professionals de l'hospital on van fer l'extracció. I també, i sobretot, el gest de "generositat infinita" de la família del donant, que en un moment tan dur "van donar la vida que se'ls havia escapat".

Espanya és el país amb la major taxa de donació d'òrgans del món, segons l'Organització Mundial de la Salut. L'any 2019 va aportar el 20% dels òrgans trasplantats a la UE i el 6% a nivell mundial.