On i com es volen fer els nous park & ride, els aparcaments per potenciar el transport públic

Actualment hi ha 12.780 places d'aparcament de les anomenades d'"intercanvi modal" en estacions de tren i autobusos de la regió metropolitana de Barcelona. Es coneixen com a park & ride o aparcaments dissuasius i el seu objectiu és permetre que els conductors hi puguin deixar el vehicle privat i agafar el transport públic.

El govern preveu doblar aquest nombre de places els pròxims anys, fins a les 26.082, un cop s'hagi desenvolupat el pla director urbanístic que s'acaba d'aprovar.

El nou PDU vol respondre a la necessitat d'incrementar les places d'aparcament existents, que han quedat curtes, reduir emissions contaminants i adaptar-se als canvis en el model de mobilitat actual, en què ha augmentat l'ús de vehicles com les bicis, els patinets elèctrics o els cotxes i motos compartits.

El projecte preveu crear 13.302 noves places d'aparcament en més d'un centenar de parades d'autobús interurbà i estacions de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i reconvertir 1.375 places existents per a nous usos.

Es calcula que la reducció del trànsit privat que comportarà aquest servei permetrà evitar l'emissió de 23.741 tones de CO₂ anuals a l'atmosfera. També es preveu reduir la contaminació acústica vinculada a aquests desplaçaments, que és nociva per a la salut.

On hi haurà nous aparcaments?

Les 14.677 noves places d'aparcament park & ride estaran situades a tocar de 102 estacions ferroviàries o d'autobús interurbà de 81 municipis de la regió metropolitana de Barcelona. S'hi podran estacionar vehicles privats de diversos tipus i s'hi oferiran serveis complementaris.

Aquest centenar d'aparcaments intermodals es distribuiran de la següent manera: 10 en estacions d'autobús, 28 en estacions dels FGC i 64 en estacions de Renfe.

Els punts d'aparcament reben noms diferents segons el nombre de places d'aparcament park & ride que acolliran:

Hi haurà 41 punts d'intercanvi modal principal (classificació SFXp), amb més de 300 places cadascun:

• FGC: Igualada, les Fonts, Martorell-Enllaç, Quatre Camins, Rubí Centre, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Quirze del Vallès, Santa Coloma de Cervelló.
• Renfe: Blanes, Calafell, Calella, Cardedeu, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola-Universitat, Cubelles, Cunit, el Prat de Llobregat, el Vendrell, Gavà, Gelida, Granollers Centre, Llinars del Vallès, Manresa, Martorell, Mataró, Mollet-Sant Fost, Montcada Bifurcació, Montgat, Montgat Nord, Montmeló, Santa Maria de Palautordera, Sabadell Sud, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vicenç de Calders, Terrassa Oest, Viladecans, Vilanova i la Geltrú

Fins a 35 punts d'intercanvi modal secundari (SFXs), amb entre 100 i 300 places cadascun:

• FGC: Abrera, Colònia Güell, Hospital General, Manresa-Alta, Martorell-Central, Molí Nou - Ciutat Cooperativa, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Esteve Sesrovires, Valldoreix, Volpelleres.
• Renfe: Arenys de Mar, Balenyà-Tona-Seva, Barberà del Vallès, Caldes d'Estrac, Centelles, Cerdanyola del Vallès, el Masnou, Granollers-Canovelles, Gualba, l'Arboç, Lavern-Subirats, les Franqueses-Granollers Nord, Mollet-Santa Rosa, Montcada-Ripollet, Parets del Vallès, Premià de Mar, Rubí, Sant Andreu de Llavaneres, Sitges, Terrassa Est, Tordera, Torelló, Vic, Viladecavalls, Vilassar de Mar.

I 26 punts d'intercanvi modal complementari (SFXc), amb menys de 100 places cadascun:

• Estacions d'autobús interurbà: A5-Premià de Dalt, D2.2-la Palma de Cervelló, D3.6-Vallirana, A1-Alella, B1.1-Bigues i Riells, B3-Lliçà d'Amunt, C1.1-Caldes de Montbui, C2.2-Palau-solità i Plegamans, D3.3-Cervelló, Polinyà.
• FGC: les Planes, Sant Vicenç-Castellgalí, Baixador de Vallvidrera, Capellades, la Beguda, Mira-sol, Piera, la Pobla de Claramunt.
• Renfe: Balenyà-els Hostalets, el Papiol, Hostalric, les Franqueses del Vallès, Maçanet-Massanes, Manlleu, Riells i Viabrea-Breda, Sant Vicenç de Castellet.

Seran gratuïts?

No, les places no seran gratuïtes, tot i que hi haurà importants bonificacions per als usuaris del transport públic. Es vol evitar que conductors que no utilitzen el transport públic les ocupin per estalviar-se un aparcament, com ha explicat aquest divendres el director d'ATM, Pere Torres:

"No podem prohibir l'ús de l'aparcament en funció de si vas a fer una cosa o una altra. Per això, la solució per a nosaltres és que hi hagi unes tarifes, no necessàriament barates, i que el preu caigui en picat si es va en el transport públic, de manera que el preu sigui dissuasori en la utilització del servei per a qui no vagi amb transport públic."

Actualment conviu un sistema mixt. En alguns municipis, les places són gratuïtes, però en d'altres el servei de P + R de l'AMB només permet 24 hores d'aparcament gratuït als usuaris del transport públic que hagin validat el seu bitllet.

Els usuaris s'han de registrar a través d'una app cada cop que en facin ús, validar el bitllet corresponent a l'anada i la tornada, i alliberar la plaça quan recuperin el vehicle privat.

Pere Torres ha explicat que el nou servei està dissenyat segons el concepte "park & services", amb serveis dinàmics per a cotxes, bicis i patinets --com punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, per exemple-- que suposin un "atractiu addicional".

També ha destacat que tots tindran els mateixos preus, "una identificació comuna i característiques i règims d'ús uniformes", independentment de l'operador que els desenvolupi, encara que cadascun --Adif, FGC o qui sigui-- hi afegeixi la seva marca o simbologia.

Quins serveis oferiran?

A més de places d'aparcament segures per al vehicle privat, s'hi podran oferir serveis de cotxe o moto compartida, lloguer de cotxes i bicis, recàrrega de vehicles elèctrics, caixes o boxs de seguretat per guardar-hi vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics i centres de petites reparacions.

Cal recordar que els patinets elèctrics estaran prohibits al transport públic, de moment durant mig any, segons ha anunciat aquesta setmana l'Autoritat del Transport Metropolità, que ha instat els diferents operadors a vetar-ne l'entrada als combois mentre s'avalua la seguretat de les bateries d'aquests vehicles. Quan entri en vigor aquesta mesura es permetrà deixar els patinets elèctrics als Biciboxs de manera gratuïta.

També hi haurà serveis de restauració i botigues de primera necessitat i s'hi podran instal·lar punts per al lliurament de paquets i mercaderies procedents del comerç electrònic.

El disseny de les edificacions haurà de ser "coherent amb el de l'entorn urbà més immediat i haurà de tenir en compte el paisatge i les condicions ambientals de l'indret".

El pla vetlla per la sostenibilitat ambiental establint directrius en aspectes com l'ús de paviments permeables, elements vegetals, estalvi d'aigua, recollida separada de l'aigua d'escorriment o energies renovables.

De qui depèn la construcció?

Els ens encarregats d'impulsar els parks & rides seran, principalment, Adif o FGC, si se situen a tocar de les seves estacions, o bé el titular de la carretera o l'Ajuntament que pertoqui si se situen a prop d'estacions de bus interurbà.

Els parks & rides es podran habilitar en qualsevol règim de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable), sempre que estiguin vinculats a una estació de transport públic.

La gestió de cada park & ride podrà ser directa, a càrrec de l'administració que l'hagi impulsat, o indirecta mitjançant concessió. L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona serà l'ens encarregat de fer el seguiment del desenvolupament i la gestió del PDU, com ha explicat aquest divendres el secretari de territori, Francesc Sutrias:

"De la mateixa manera que es fan carreteres, places, zones verdes o equipaments, s'ha creat una nova clau urbanística prescriptiva que permet aquests usos concrets."

Què és un PDU?

Un pla director urbanístic és una figura de planificació territorial que té per objectiu crear les condicions i normes per desenvolupar i coordinar un projecte estratègic d'abast supramunicipal. Hi ha molts tipus de plans directors urbanístics, segons els objectius que persegueixen, el seu abast i el tipus de sòl on es desenvolupen.

El "PDU dels aparcaments d'intercanvi modal transport públic - vehicle privat a l'àmbit del sistema tarifari integrat de l'ATM de l'àrea de Barcelona" vigent es va dissenyar per al període 2011-2020 per "explotar les potencialitats dels intercanviadors de transport públic / vehicle privat" situats a les estacions ferroviàries suburbanes, Renfe-Adif i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i en algunes parades d'autobús.

El PDU abasta l'àmbit del sistema tarifari integrat de l'ATM de Barcelona, que inclou, de manera total o parcial, 13 comarques, 296 municipis i el 74% de la població catalana --5,5 milions d'habitants--. En aquest àmbit s'han analitzat les diverses estacions ferroviàries i de bus interurbà per acabar seleccionant les 102 estacions de 81 municipis amb millors condicions per acollir un aparcament intermodal.

Què en queda fora?

Se n'han exclòs les estacions i parades situades a la conurbació central de Barcelona, atès que s'hi pot arribar per altres mitjans de transport, com el metro o l'autobús urbà.

També n'han quedat fora els espais d'aparcament vinculats als ferris que atraquen als ports i l'aparcament de l'aeroport del Prat de Llobregat, perquè es consideren destinats a un ús concret, i els situats a la via pública.