On ha rebut més vots cada partit el 12M? Consulta el núvol de municipis partit a partit
Navega pel mapa interactiu per saber en quins municipis els han votat més o han tingut més percentatge de suports
Els vuit partits que han entrat al Parlament després de les eleccions del 12M han obtingut una representació desigual al territori. Des de la presència majoritària del PSC a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, al domini de Junts a les comarques de Girona i de l'interior, analitzem el suport que han tingut els diferents partits als municipis.
El PSC arrasa a les zones més poblades i l'Aran
El 12M deixa un gran creixement dels socialistes, amb nou escons més, que treuen rendibilitat del graner de vots que tenen a l'àrea metropolitana de Barcelona i de Tarragona. S'imposen també a l'Aran, en línies similars al 2021. Recuperen, a més, presència a les Terres de l'Ebre i Lleida, on en els anteriors comicis s'havia imposat ERC.
Els municipis amb més vots absoluts són Barcelona i grans ciutats com Badalona, Sabadell, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. En percentatge de vot, guanyen a Bossòst (Vall d'Aran), Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), la Llagosta (Vallès Occidental) i Badia del Vallès (Vallès Occidental).
Junts+ s'imposa a Girona i a l'interior, especialment en municipis petits
La candidatura encapçalada per Carles Puigdemont manté els seus feus històrics, amb Girona i les comarques de l'interior amb un lloc destacat. Junts és el partit que s'ha imposat més a escala territorial; ha quedat primer a 30 comarques i més de 700 municipis dels 900 que té Catalunya.
Els municipis on obté més vots són grans ciutats com Barcelona, Terrassa i Sabadell, però també Sant Cugat del Vallès, Lleida i Girona.
En percentatge de vot, on n'obté més és en municipis molt petits, com a Osona, a Santa Cecília de Voltregà i Rupit i Pruit, i també a les comarques gironines, per exemple al poble natal de Puigdemont, Amer, i en d'altres com Llambilles, Palau-sator i Palol de Revardit.
ERC recula, però a Lleida, l'interior i l'Ebre és on més resisteix
ERC perd molt de pes en general, però manté una intensitat de vot més forta a la zona occidental de Catalunya, des de comarques del nord com el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà fins a l'interior de Lleida i les Terres de l'Ebre.
Els municipis on té més vots absoluts són Barcelona, Sabadell, Badalona i Terrassa.
En percentatge de vot, on en guanya més és en municipis petits, com els Garidells (Alt Camp), Paüls (Baix Ebre), Blancafort (Conca de Barberà), Fulleda (les Garrigues) i Llavorsí (Pallars Sobirà).
El PP manté el predomini a les Terres de l'Ebre, Lleida i l'Aran
El PP ha pujat amb força arreu de Catalunya, però veiem com el seu vot es manté principalment a les Terres de l'Ebre, a Lleida i a l'Aran. Els municipis amb més vots absoluts són els més poblats, amb Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Tarragona.
En percentatge de vot, on n'obté més és en municipis de la Vall d'Aran, com Naut Aran, Bossòst i Vielha, però també en municipis on governa, com Castelldefels, i altres, com Aitona (Segrià) i Salou (Tarragonès).
Vox, de l'Aran i les Terres de l'Ebre a les zones més poblades
El suport a Vox és molt clar a l'Aran, part de les Terres de l'Ebre i l'Alt Empordà, així com les zones més poblades del país, especialment l'àrea metropolitana de Barcelona i la de Tarragona.
D'on treu més vots absoluts és, també, de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Terrassa.
En termes relatius, obté bons resultats en una sèrie de municipis on queda segon, majoritàriament per darrere del PSC. És a Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), la Pobla de Mafumet (Tarragonès), Vilamalla (Alt Empordà) --on empata amb el PSC-- i el Montmell (Baix Penedès).
Els Comuns, amb els feus de Barcelona i la seva àrea
Els Comuns són un partit amb predomini a Barcelona i la seva àrea metropolitana. A partir d'aquí, el seu predomini s'estén tant cap al Vallès com cap al Penedès, el Bages i el Maresme.
En vots absoluts, i com en la majoria d'altres partits, n'aconsegueixen més en grans ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Sabadell.
En termes relatius, la llista l'encapçalen pobles com Mont-ral, Sales de Llierca o Gisclareny, però també hi trobem ciutats com el Prat de Llobregat, un feu històric.
La CUP, repartida per l'interior
La CUP ha tingut una forta davallada, però manté la majoria de vots a les comarques de l'interior de Catalunya, especialment, les de Girona, Tarragona i les centrals.
On té més vots en termes absoluts és en ciutats com Barcelona, Sabadell, Terrassa, Badalona, Girona i Sant Cugat del Vallès.
En percentatge de vot, destaca la Vilella Alta i els Guiamets, al Priorat, Arbolí i Capafonts, al Baix Camp, i Santa Maria de Merlès, al Berguedà.
Aliança Catalana domina al nord i al centre
Aliança Catalana ha irromput al Parlament amb dos diputats, un per Girona i un per Lleida. El mapa té una taca de blau fosc a les comarques del Ripollès, on va néixer el partit, a Osona i al Berguedà, especialment.
On obté més vots és a Barcelona, però també a Terrassa i Sabadell, Manresa, Lleida i, en un grau més baix, a Girona i Olot.
En termes relatius, al Ripollès s'imposa a la capital, però també a les Llosses i Gombrèn, i també guanya a Campdevànol.
Ciutadans desapareix, però obté vots a les zones més poblades
La seva desaparició estava anunciada, però malgrat això, Ciutadans ha obtingut vots a les zones que anteriorment l'havien impulsat fins a assolir la primera posició al Parlament. Es tracta principalment de l'àrea metropolitana de Barcelona i també Tarragona.
